divendres, 28 de febrer del 2014
dijous, 27 de febrer del 2014
dimecres, 26 de febrer del 2014
Una infermera revela les 5 coses que tothom lamenta 5 minuts abans de morir
D'entrada us dic que no sé què té de cert el que us exposaré a continuació, però segons es diu a internet, aquest article que reprodueixo va ser escrit per Bronnie Ware, una infermera que durant molts anys va estar a càrrec de gent que va decidir morir a casa.
"Durant molts anys he treballat en cures pal·liatives. Els meus pacients eren els que havien anat a casa a morir. Alguns moments increïblement especials van ser compartits. Vaig estar amb ells durant les últimes tres a dotze setmanes de les seves vides.
La gent madura molt quan s'enfronten a la seva pròpia mort. Vaig aprendre a mai subestimar la capacitat d'una persona per créixer. Alguns canvis van ser fenomenals. Cadascun d'ells va experimentar una varietat d'emocions, com és normal, la negació, la por, l'enuig, el remordiment, més negació i finalment l'acceptació. No obstant això, cada pacient va trobar la seva pau abans de marxar, cada un d'ells.
Quan preguntava sobre els penediments que tenien o qualsevol cosa que farien de manera diferent, els temes comuns van sorgir una i altra vegada. Aquests són els cinc més habituals:
1.- Tant de bo hagués tingut el coratge de viure una vida fidel a mi mateix, no la vida que altres esperaven de mi: Aquest va ser el lament més comú de tots. Quan les persones s'adonen que la seva vida està a punt d'acabar i miren cap enrere amb claredat, és fàcil veure quants somnis no s'han complert. La majoria de la gent no havia complert encara la meitat dels seus somnis i havia de morir sabent que era a causa de les eleccions que havien fet, o que no van fer.
És molt important tractar d'honrar almenys alguns dels seus somnis en el camí. Des del moment en què es perd la salut, ja és massa tard. La salut comporta una llibertat de la qual molt pocs s'adonen, fins que ja no la tenen.
2.- Tant de bo no hagués treballat tan dur: Això va sortir de cada pacient de sexe masculí que vaig cuidar. Es van perdre la joventut dels seus fills i la companyia de la seva parella. Les dones també van parlar d'aquest sentiment. Però com que la majoria eren d'una generació anterior, molts dels pacients de sexe femení no havia estat el cap de la seva família. Tots els homes que vaig cuidar van lamentar profundament l'haver gastat tant les seves vides a la cinta d'una existència de treball .
Al simplificar el seu estil de vida i prendre decisions conscients pel camí, és possible que no necessiti els ingressos que vostè creu. I mitjançant la creació de més espai a la seva vida, vostè serà més feliç i més obert a noves oportunitats, i a d'altres de més compatibles al seu nou estil de vida .
3.- Tant de bo hagués tingut el coratge per expressar els meus sentiments: Moltes persones van suprimir els seus sentiments per tal de mantenir la pau amb els altres. Com a resultat, es van conformar amb una existència mediocre i mai van arribar a ser el que eren realment capaços d'arribar a ser. Moltes malalties es desenvolupen com un resultat relacionat amb l'amargor i el ressentiment que carreguen.
No podem controlar les reaccions dels altres. No obstant això, encara que les persones poden reaccionar inicialment en canviar la forma en què estan parlant honestament, al final es planteja la relació a un nivell completament nou i més saludable. O això, o deixar les relacions poc saludables de la seva vida. De qualsevol manera, vostè guanya.
4.- M'hauria agradat haver estat en contacte amb els meus amics: Sovint no s'adonen realment dels beneficis dels vells amics fins després de setmanes de convalescència, i no sempre va ser possible localitzar-los. Molts d'ells havien arribat a estar tan atrapats en les seves pròpies vides que havien deixat que amistats d'or s'esvaïssin amb el pas dels anys. Malgrat els laments per no haver donat a les amistats el temps i l'esforç que es mereixien, tothom perd als seus amics quan s'està morint.
És comú per a qualsevol persona d'un estil de vida ocupat, haver deixat que les amistats desapareguin. Però quan vostè s'enfronta amb la seva mort de prop, els detalls físics de la vida desapareixen. La gent vol tenir els seus assumptes financers en ordre si és possible. Però no són els diners o l'estatus que té una veritable importància per a ells. Volen posar les coses en ordre més per al benefici d'aquells a qui estimen. En general, però, estan massa malalts i cansats per fer aquesta tasca. Al final tot es redueix a l'amor i les relacions. Això és tot el que queda en les últimes setmanes, l'amor i les relacions.
5.- M'hauria agradat permetre'm ser més feliç: Aquest és un tema sorprenentment comú. Molts no es van adonar fins al final que la felicitat és una elecció. S'havien quedat atrapats en patrons i hàbits antics. L'anomenat "confort" de la familiaritat desbordat en les seves emocions, així com la seva vida física. La por al canvi els havia fet viure fingint als altres, i per al seu jo, que estaven continguts. Quan molt endins, anhelaven riure de veritat i tenir aquesta estupidesa de nou a la seva vida."
"Durant molts anys he treballat en cures pal·liatives. Els meus pacients eren els que havien anat a casa a morir. Alguns moments increïblement especials van ser compartits. Vaig estar amb ells durant les últimes tres a dotze setmanes de les seves vides.
La gent madura molt quan s'enfronten a la seva pròpia mort. Vaig aprendre a mai subestimar la capacitat d'una persona per créixer. Alguns canvis van ser fenomenals. Cadascun d'ells va experimentar una varietat d'emocions, com és normal, la negació, la por, l'enuig, el remordiment, més negació i finalment l'acceptació. No obstant això, cada pacient va trobar la seva pau abans de marxar, cada un d'ells.
Quan preguntava sobre els penediments que tenien o qualsevol cosa que farien de manera diferent, els temes comuns van sorgir una i altra vegada. Aquests són els cinc més habituals:
1.- Tant de bo hagués tingut el coratge de viure una vida fidel a mi mateix, no la vida que altres esperaven de mi: Aquest va ser el lament més comú de tots. Quan les persones s'adonen que la seva vida està a punt d'acabar i miren cap enrere amb claredat, és fàcil veure quants somnis no s'han complert. La majoria de la gent no havia complert encara la meitat dels seus somnis i havia de morir sabent que era a causa de les eleccions que havien fet, o que no van fer.
És molt important tractar d'honrar almenys alguns dels seus somnis en el camí. Des del moment en què es perd la salut, ja és massa tard. La salut comporta una llibertat de la qual molt pocs s'adonen, fins que ja no la tenen.
2.- Tant de bo no hagués treballat tan dur: Això va sortir de cada pacient de sexe masculí que vaig cuidar. Es van perdre la joventut dels seus fills i la companyia de la seva parella. Les dones també van parlar d'aquest sentiment. Però com que la majoria eren d'una generació anterior, molts dels pacients de sexe femení no havia estat el cap de la seva família. Tots els homes que vaig cuidar van lamentar profundament l'haver gastat tant les seves vides a la cinta d'una existència de treball .
Al simplificar el seu estil de vida i prendre decisions conscients pel camí, és possible que no necessiti els ingressos que vostè creu. I mitjançant la creació de més espai a la seva vida, vostè serà més feliç i més obert a noves oportunitats, i a d'altres de més compatibles al seu nou estil de vida .
3.- Tant de bo hagués tingut el coratge per expressar els meus sentiments: Moltes persones van suprimir els seus sentiments per tal de mantenir la pau amb els altres. Com a resultat, es van conformar amb una existència mediocre i mai van arribar a ser el que eren realment capaços d'arribar a ser. Moltes malalties es desenvolupen com un resultat relacionat amb l'amargor i el ressentiment que carreguen.
No podem controlar les reaccions dels altres. No obstant això, encara que les persones poden reaccionar inicialment en canviar la forma en què estan parlant honestament, al final es planteja la relació a un nivell completament nou i més saludable. O això, o deixar les relacions poc saludables de la seva vida. De qualsevol manera, vostè guanya.
4.- M'hauria agradat haver estat en contacte amb els meus amics: Sovint no s'adonen realment dels beneficis dels vells amics fins després de setmanes de convalescència, i no sempre va ser possible localitzar-los. Molts d'ells havien arribat a estar tan atrapats en les seves pròpies vides que havien deixat que amistats d'or s'esvaïssin amb el pas dels anys. Malgrat els laments per no haver donat a les amistats el temps i l'esforç que es mereixien, tothom perd als seus amics quan s'està morint.
És comú per a qualsevol persona d'un estil de vida ocupat, haver deixat que les amistats desapareguin. Però quan vostè s'enfronta amb la seva mort de prop, els detalls físics de la vida desapareixen. La gent vol tenir els seus assumptes financers en ordre si és possible. Però no són els diners o l'estatus que té una veritable importància per a ells. Volen posar les coses en ordre més per al benefici d'aquells a qui estimen. En general, però, estan massa malalts i cansats per fer aquesta tasca. Al final tot es redueix a l'amor i les relacions. Això és tot el que queda en les últimes setmanes, l'amor i les relacions.
5.- M'hauria agradat permetre'm ser més feliç: Aquest és un tema sorprenentment comú. Molts no es van adonar fins al final que la felicitat és una elecció. S'havien quedat atrapats en patrons i hàbits antics. L'anomenat "confort" de la familiaritat desbordat en les seves emocions, així com la seva vida física. La por al canvi els havia fet viure fingint als altres, i per al seu jo, que estaven continguts. Quan molt endins, anhelaven riure de veritat i tenir aquesta estupidesa de nou a la seva vida."
dimarts, 25 de febrer del 2014
dilluns, 24 de febrer del 2014
diumenge, 23 de febrer del 2014
Per què la fletxa del cursor del ratolí està inclinada cap a l’esquerra?
Inicialment el punter del ratolí, inventat juntament amb el ratolí per Douglas Engelbart, era un fletxa vertical, apuntant cap amunt, la qual cosa dificultava distingir-la en la pantalla.
Quan es va construir la màquina de Xerox [la primera amb interfície gràfica que usava un ratolí] el cursor va passar a ser una fletxa lleugerament inclinada. Això va ser perquè es van adonar que a causa de la resolució tan baixa que tenien les pantalles d’aleshores, el cursor era més fàcil de distingir si estava dibuixat com una línia inclinada 45 graus en lloc de ser una línia vertical.
Informació extreta del web curiositats.cat
dissabte, 22 de febrer del 2014
En Bill Gates té raó: 11 regles que el jovent cal que tingui en compte.
Discurs de Bill Gates : Les 11 Regles de la Vida que els teus fills no aprendran al Col·legi
Bill Gates va tornar al seu antic institut per fer-hi un discurs als alumnes, i entre totes les coses que els va dir, va destacar 11 regles de vida perquè les tinguessin en compte:
Regla U - La vida no és justa, acostuma-t'hi a això.
Regla Dos - Al món no li importarà la teva autoestima. El món esperarà que aconsegueixis alguna cosa, independentment de que et sentis bé o no amb tu mateix .
Regla Tres - No guanyaràs 5.000 € mensuals just després d'haver sortit de l'escola, i no seràs el vicepresident d'una empresa, amb cotxe gratis, fins que no hagis acabat l'institut, estudiat i treballat molt.
Regla Quatre - Si penses que el teu professor és dur, espera a que tinguis un cap. Aquest sí que no tindrà vocació d'ensenyament ni la paciència requerida.
Regla Cinc - Dedicar-se a voltejar hamburgueses no et treu dignitat. Els teus avis tenien una paraula diferent per descriure-ho, n´hi deien oportunitat.
Regla Sis - Si fiques la pota, no és culpa dels teus pares, així que no somiquegis pels teus errors, aprèn d'ells.
Regla Set - Abans de que nasquessis, els teus pares no eren tan avorrits com ho són ara. Ells van començar a ser-ho per tal de pagar els teus comptes, rentar la roba bruta i escoltar parlar sobre "lo molt guai" que ets i el pesats que són ells. Així que abans d'emprendre la teva lluita per les selves verges, contaminades per la generació dels teus pares, inicia el camí netejant les coses de la teva pròpia vida, començant per la teva habitació, escriptori, armari ...
Regla Vuit - A l'escola pot haver eliminat la diferència entre guanyadors i perdedors, però en la vida real no. En algunes escoles ja no es perden anys lectius i et donen les oportunitats que necessites per trobar la resposta correcta en els teus exàmens i perquè les teves tasques siguin cada vegada més fàcils. Això no té cap semblança amb la vida real.
Regla Nou - La vida no es divideix en semestres. No tindràs vacances d'estiu llargues en llocs llunyans, i molt pocs Caps s'interessaran en ajudar-te a que et trobis a tu mateix. Tot això ho hauràs de fer en el teu temps lliure.
Regla Deu - La televisió no és la vida real. En la vida quotidiana, la gent de veritat ha de sortir del cafè de la pel·lícula per anar a treballar.
Regla Onze - Sigues amable amb els "empollons" (els més aplicats de la teva classe). Hi ha moltes probabilitats que acabis treballant per a un d'ells.
divendres, 21 de febrer del 2014
El gos humà (?)
"Perro Humano/Human Dog' és un vídeo creat pel jove de Sant Jaume d'Enveja, resident a la Ràpita, Jesua Bertomeu.
"Vaig veure un vídeo semblant a la xarxa i vaig intentar fer alguna cosa similar. El resultat és això!", explica a aguaita.cat.
Bertomeu, de 25 anys, treballa de camioner.
Al vídeo de poc menys d'un minut i mig podem veure el gos de Jesua, el Thor, menjant a taula a travès de les mans del seu amo, com si fos ben bé una persona.
dijous, 20 de febrer del 2014
L'avi, el pare, i el fill: encarregats de la lluna.
Una història senzilla, però molt ben posada en escena per Pixar i Disney.
Un curt curt-metratge de dibuixos molt tendre i imaginatiu.
Paisatge nevat de la Val d'Aran
Unha és un dels pobles de la Val d'Aran que millor ha resistit el pas del temps. Enmig del conjunt de cases araneses destaca Ço de Basteret, el millor lloc per ubicar-hi el Museu de la Neu.
Picture by: Javi Montes (Catalunya Experience)
dimecres, 19 de febrer del 2014
dimarts, 18 de febrer del 2014
Les enganyifes per estalviar energia. No us deixeu enganyar.
L'Energy Saver Pro, és un petit aparell que se suposa és un estalviador d'energia, i el seu fabricant assegura que permet estalviar un 75% en el consum amb només endollar. Però NO és cert. És un trasto inútil que a més costa 45 euros a Internet. Fins i tot per tornar-lo, l'OCU ha trobat pegues.
NO us deixeu enganyar. Mireu tota la noticia a la web de l'OCU.
Dos tomàquets i dos destins
Dos tomàquets, un transgènic i un altre de pagès, es citen en un bar després d'haver-se conegut a través d'un xat a internet ...
Una producció de VSF basada en la idea Original d'Aníbal Gómez interpretada per Joaquín Reyes i Carlos Areces.
Una producció de VSF basada en la idea Original d'Aníbal Gómez interpretada per Joaquín Reyes i Carlos Areces.
dilluns, 17 de febrer del 2014
El mar "entra" al poble. ESPECTACULAR.
Segons es diu al Facebook, aquesta és la localitat de Porthleven (Anglaterra) i així van colpejar les onades el dia 8 de febrer passat. El mar es va ficar literalment al poble, feia molts anys que no es veia una cosa semblant...
Alfonso Arús: La seva dona el deixa per l'entrenador?
Tot d'una, l'Angie ja no hi era. Alfonso Arús (Barcelona, 1961) dirigeix des de 2002 el programa Arucitys a 8TV, del Grup Godó. L'espai, el més longeu de la televisió espanyola, és d'un èxit aclaparador, com sol succeir al presentador quan es posa al capdavant dels seus projectes. Seus i de la seva dona, Angie Cárdenas, que ha estat donant la cara en pantalla des del primer dia. Fins dimarts passat 4 de febrer, quan tot va saltar pels aires.
Quan Arús, fastiguejat, va dir prou. Perquè va arribar fins i tot a fer bromes en directe sobre la possibilitat que la seva dona tingués una altra relació. Sense saber, i no ho va saber fins fa uns mesos, que estava ficant la pota. La seva dona tenia, de fet, una altra relació, que ha suposat el final d'un matrimoni de 30 anys.
Quan Arús, fastiguejat, va dir prou. Perquè va arribar fins i tot a fer bromes en directe sobre la possibilitat que la seva dona tingués una altra relació. Sense saber, i no ho va saber fins fa uns mesos, que estava ficant la pota. La seva dona tenia, de fet, una altra relació, que ha suposat el final d'un matrimoni de 30 anys.
Avui fa... 40 anys del 0-5. El rival no cal dir-lo, oi?
El Barça havia guanyat l’última lliga l’estiu del 1960… i cap més títol fins que va arribar la dècada dels 70. La directiva d’Agustí Montal, veient la buidor de les vitrines del Barça, va buscar un jugador que fos determinant i els ajudés a tornar a guanyar. Després de l’acord que van tancar el 13 d’agost Armand Carabén (gerent del Barça) i Jaap van Praag (president de l’Ajax), Johan Cruyff va aterrar al Camp Nou el 23 d’agost, i va debutar amb el Barça el 28 d’octubre, contra el Granada, en la 8a jornada de la lliga.
El dia que va debutar Cruyff, el Barça anava 14è en la classificació, amb 6 punts. Van guanyar el partit 4-0 i va començar una ratxa de resultats espectacular: no va perdre cap partit fins la jornada 32, acumulant abans 18 victòries i 6 empats. Líder a la jornada 13, va acabar guanyant la lliga amb 8 punts d’avantatge sobre l’At. Madrid.
D’aquesta ratxa de resultats positius, destaca poderosament el del partit que es va disputat el 17 de febrer de 1973, al Santiago Bernabéu de Madrid. Mora (que ocupà puntualment la plaça de Sadurní), Rifé, Torres, Costas, De la Cruz, Juan Carlos, Rexach, Asensi, Cruyff, Sotil i Marcial (substituït per Tomé al minut 70), l’onze que va alinear Rinus Michels, van signar un espectacular 0-5 que ha passat a la història. Els golejadors: Asensi (min. 31 i 52), Cruyff (min. 39), Juan Carlos (min. 65) i Sotil (min. 70).
El dia que va debutar Cruyff, el Barça anava 14è en la classificació, amb 6 punts. Van guanyar el partit 4-0 i va començar una ratxa de resultats espectacular: no va perdre cap partit fins la jornada 32, acumulant abans 18 victòries i 6 empats. Líder a la jornada 13, va acabar guanyant la lliga amb 8 punts d’avantatge sobre l’At. Madrid.
D’aquesta ratxa de resultats positius, destaca poderosament el del partit que es va disputat el 17 de febrer de 1973, al Santiago Bernabéu de Madrid. Mora (que ocupà puntualment la plaça de Sadurní), Rifé, Torres, Costas, De la Cruz, Juan Carlos, Rexach, Asensi, Cruyff, Sotil i Marcial (substituït per Tomé al minut 70), l’onze que va alinear Rinus Michels, van signar un espectacular 0-5 que ha passat a la història. Els golejadors: Asensi (min. 31 i 52), Cruyff (min. 39), Juan Carlos (min. 65) i Sotil (min. 70).
diumenge, 16 de febrer del 2014
Avi, et trauré d’aquí!
Molts familiars lluiten per poder treure les restes dels seus parents del Valle de los Caídos i enterrar-los prop de casa. Però les dificultats, tant tècniques com de voluntat política, són moltes.
La PAH demana als barcelonins que delatin on hi ha pisos buits d'entitats bancàries
Volen crear una base de dades mentre l'Administració no determini el mecanisme per detectar els immobles sense inquilins.
L'Ajuntament de Barcelona aprova aquest divendres una declaració institucional que preveu multar els bancs que tinguin pisos tancats i sense ús.
Les associacions de veïns demanen que no es quedi en una "declaració de bones intencions" i que es vehiculi perquè tingui una vinculació jurídica.
Unes 100 persones, majoritàriament de la PAH i veïns de la Zona Franca, van aconseguir aturar el desnonament d'una parella de 67 anys previst per a aquest dimecres al matí al Passeig de la Zona Franca.
Mira el detall de la notícia a: http://www.20minutos.es
L'Ajuntament de Barcelona aprova aquest divendres una declaració institucional que preveu multar els bancs que tinguin pisos tancats i sense ús.
Les associacions de veïns demanen que no es quedi en una "declaració de bones intencions" i que es vehiculi perquè tingui una vinculació jurídica.
Unes 100 persones, majoritàriament de la PAH i veïns de la Zona Franca, van aconseguir aturar el desnonament d'una parella de 67 anys previst per a aquest dimecres al matí al Passeig de la Zona Franca.
Mira el detall de la notícia a: http://www.20minutos.es
dissabte, 15 de febrer del 2014
Subscriure's a:
Missatges (Atom)