10 mals hàbits que perjudiquen la teva productivitat

La productivitat es basa en hàbits, però has de tenir en compte que igual que hi ha bons hàbits que t'ajuden perquè siguis molt productiu, també hi ha els mals hàbits que causen justament l'efecte contrari.

En aquest article es parlar d'aquests últims i t'aconsello que si et sents identificat amb algun d'ells, intentis canviar-lo per hàbits bons per augmentar de forma considerable la teva productivitat.

El millor dels mals hàbits és que poden ser reemplaçats per altres que t'ajuden en el teu dia a dia.

Primer has d'identificar aquests mals hàbits que tens i després només depèn de tu, modificar-los o no.

Som-hi amb aquests mals hàbits:

1 - No dormir el temps necessari

Aquest és un aspecte que sovint no tenim en compte, però que és importantíssim per ser una persona productiva.

És aconsellable que te'n vagis al llit normalment a la mateixa hora, perquè el teu organisme s'acostumi i faci que t'aixequis més o menys a una hora concreta.

És recomanable dormir entre 7 i 8 hores diàries per poder donar el millor d'un mateix i que comencis el dia al màxim d'energia i amb la ment preparada per rendir "al màxim".

2 - No acabar el que comences

Tingues sempre present que la tasca que comencis has d'acabar-la i no deixar-la a mitges.

Abans de començar una nova tasca, has d'haver acabat l'anterior i si no és així, no comencis la nova tasca.

Aquest és un hàbit molt comú entre les persones que són perfeccionistes, qualsevol tasca la volen deixar perfecta i el que aconsegueixen amb això, és endarrerir les tasques i no acabar-les en el seu moment.

Una cosa és fer la feina ben feta i una altra molt diferent és fer-ho perfecte, has de partir de la base que les tasques perfectes no existeixen perquè sempre hi haurà una manera de millorar-les.

Així que ja ho saps, que no et serveixi d'excusa per retardar la finalització de les teves tasques, "és que vull fer-ho perfecte".

3 - Desordre a l'oficina

Desordre i productivitat són totalment contraris.

Així que ja ho saps, a l'oficina tot ordenat, a l'ordinador tot ordenat, a casa tot ordenat, etc.

Si vas a buscar alguna cosa, has de trobar-ho a la primera, una persona productiva no pot perdre el temps en buscar una grapadora, per exemple, ni trigar un quart d'hora a trobar un arxiu a l'ordinador perquè no saps on ho has desat.

Treballar en un lloc desordenat augmenta l'estrès i redueix la sensació de comoditat en el lloc de treball, justament l'efecte contrari que has de buscar per a ser productiu.

4 - Practicar la multitasca

Molta gent comença diverses coses alhora, pensant que així acabarà abans el seu treball, greu error.

Fer diverses tasques alhora, implica menys concentració en cadascuna d'elles i per tant s'obté com a resultat un treball de baixa qualitat, a més el temps emprat en fer totes les tasques alhora és més gran que si sumes els temps que has necessitat per fer cada tasca de forma individual.

Com veus practicar la multitasca està ple de desavantatges.

Així que el que és convenient és fer una tasca, acabar-la i començar-ne una altra.

5 - Activar les notificacions

En una jornada de treball t'envaeixen mil i una distraccions, que redueixen de forma dràstica la teva productivitat.

Si a les distraccions clàssiques de tota la vida, que hi havia fa 20 anys, unim les distraccions de l'era tecnològica actual com alerta de correu electrònic nou, alerta WhatsApp, alerta de nova trucada mòbil, alerta sms, alerta missatge al xat, etc. Caos total.

Si contínuament sona una notificació, la concentració que necessites per fer les teves tasques, se'n va en orris i així no es pot treballar.

Si vols ser més productiu, desactiva les notificacions.

6 - No perdis el temps a internet

La tecnologia has de fer-la servir a favor teu, però tingues molt en compte que mal usada és el teu pitjor enemic productiu.

Quant de temps perds a internet? Organitza't i deixa un temps diari per dedicar-li a les teves xarxes socials, a llegir notícies que t'interessen, a buscar informació sobre el teu sector, etc.

7 - Dir "sí" a tot

Dir sí a tot el que et mana el teu cap, dir sí a tot el que t'endossen els companys, estar disposat a ajudar sempre i en tot moment, significa no tenir temps per realitzar les teves tasques.

Cal aprendre a dir "no" de manera que no es molesti la gent, però que comprenguin que el teu temps és teu i el temps que es perd, el perds tu i no pots recuperar-lo.

No permetis que ningú controli el teu temps, el teu temps és teu i només teu i ets tu el que l'ha d'organitzar i controlar.

8 - Alimentació poc adequada

Si fas menjars-escombraries estàs perjudicant la teva salut i la teva productivitat.

L'organisme triga molt de temps a pair el menjar-escombraries i gasta moltes energies en digerir-lo, deixant poques energies per realitzar les teves tasques.

Has de portar una alimentació equilibrada i saludable.

És convenient fer cinc àpats al dia, menjar fruites i verdures diàriament, menjar làctics i els seus derivats, la carn el peix i els llegums t'aportaran defenses, els cereals en esmorzars aporten carbohidrats, vitamines, minerals i fibra, i beure de 4 a 8 gots diaris d'aigua està molt bé.

Cal evitar els greixos i els dolços i la sal.

Cuidar l'alimentació, significa estar carregat d'energia per aguantar amb el màxim rendiment la jornada laboral.

9 - No fer esport

Fer esport diari, unit a una alimentació sana i saludable són les bateries que proporcionen energia al teu cos per aguantar el dia a dia.

Amb l'alimentació sana i l'esport diari aconseguiràs tenir un pes adequat, disminuint el risc de malalties i al mateix temps reduiràs l'estrès diari i augmentaràs la qualitat del son.

Com pots comprovar la barreja d'esport i alimentació saludable és vital per tenir qualitat de vida.

Quan parlo d'esport no em refereixo a córrer 20 km diaris ni a fer grans esforços als quals no estem acostumats.

Si no has fet mai esport, només cal que caminis cada dia durant mitja o tres quarts d'hora, a un ritme més o menys lleuger (que no vagis de passeig).

10 - No fer pauses

Has d'organitzar pauses a la feina.

Aquests descansos, és important que els distribuïu en acabar una tasca, sempre que sigui possible.

Has d'estudiar una mica el teu ritme de treball per distribuir aquestes pauses. A mi em funciona bé, després d'una hora continuada de treball fer una pausa de 5 minuts.

Hi ha una tècnica de productivitat que es diu "pomodoro", que distribueix les tasques en períodes de 25 minuts seguits de treball, en acabar aquests 25 minuts es fa una pausa de 5 minuts i cada 4 "pomodoros" s'atura durant 15 minuts.

Les pauses les has de distribuir com a millor et vagin a tu, però has de contemplar-les perquè no fer-les és contraproduent.

No fer parades entre períodes llargs de treball suposa augmentar el cansament, l'estrès i una disminució notable d'energies.

Hi ha molts mals hàbits que són contraris a la teva productivitat i que no he citat, car m'havia proposat fer una llista de "només" 10 hàbits improductius.

Informació traduïda al català de l'orginal en castellà del web www.soyemprendedor.info

Què és la xantofòbia?

Una persona amb aquesta fòbia pot arribar a l’extrem de sentir por o temor tant al color groc com a la paraula groc en si.

La paraula xantofòbia prové del grec xanthous que significa “groc” i de phobos que significa “por”. Algunes de les coses a les quals pot arribar a tenir por una persona que pateixi aquesta fòbia són: el sol, les flors grogues, automòbils grocs, fruites de color groc o, en definitiva, qualsevol altre ésser viu o objecte que sigui d’aquest color.

Com en tots els casos de fòbies, aquesta por comença a ser perjudicial per a la persona quan la limita per fer allò que desitja. És aquí on hauria de demanar ajuda a un professional sanitari.

La persona que pateix una fòbia no pot controlar la por i requereix un tractament per superar-la.

Causes de la xantofòbia:

– Possibles experiències traumàtiques

Tal com succeeix amb altres fòbies específiques, la xantofòbia pot desenvolupar-se a partir d’alguna experiència traumàtica en el passat de la persona. Aquest esdeveniment traumàtic, probablement vinculat a la infància, va acabar per ser un generador de por irracional i exagerat.

– Motius culturals

El color groc s’associa en moltes cultures a la mala sort o fins i tot a la mort, per la qual cosa la identitat social té una relació bastant estreta amb aquesta fòbia.

De fet, el punt de partida de la fòbia acostuma a ser l’associació d’aquest color a la malaltia, la mala sort, o fins i tot fins a a la mort.

Es creu que l’origen de la creença que el groc dóna mala sort es remunta al segle XVII. Jean-Baptiste Poquelin, més conegut com Molière, va morir mentre representava “El malalt imaginari” un 17 de febrer de 1673 vestit de groc.

Abans d’aquest esdeveniment, el groc havia tingut una bona acceptació social, ja que es relacionava amb l’or o a la seva representació del sol, de la llum. Des de la mort de Molière tot això va canviar i la mala sort apareix vinculada al color groc, de vegades de manera genèrica, però molt especialment al món de l’escena.

– Aprenentatge

Una altra causa pot ser simplement que un nen va aprendre a imitar les respostes negatives de les pors d’altres persones.

Com en moltes altres fòbies, la por irracional pot ser una por apresa d’una persona model de referència que han tingut en la seva infància. A això se l’anomena aprenentatge vicari.

Símptomes:

La persona afectada de xantofòbia, pot arribar a patir greus quadres d’ansietat que es donen juntament amb una gran alteració emocional, que pot arribar a afectar en gran manera a la seva qualitat de vida limitant-la considerablement.

A continuació, passem a descriure alguns dels molts símptomes que pot patir un afectat per aquesta fòbia quan s’exposa a la paraula o el color groc:

Pànic o por: és una por intensa o terror. Com a símptoma, usualment és una por no raonable, amb freqüència acompanyada de la creença que ‘alguna cosa dolenta passarà’ quan s’enfronta a l’estímul temut, en aquest cas, al color groc. Un símptoma comú és el “desig de fugir”, que és la resposta humana normal d’abandonar la situació o lluitar contra ella. Això va relacionat a la producció de l’hormona adrenalina pel cos com a resposta a la por.

Ansietat: l’ansietat és l’experiència de tenir preocupació, por o sensació d’inquietud. La sensació d’ansietat lleu a moderada o ocasional és una reacció normal a l’estrès de la vida diària. L’ansietat pot manifestar-se en l’estat d’ànim, els pensaments i emocions de la persona.

Esgarrifances.

Boca seca.

Nàusees.

Dificultats per respirar.

Batec cardíac ràpid.

Al·lucinacions severes.

Tractament:

Existeixen diversos tractaments a partir dels quals es podria abordar la xantofòbia, però els experts han arribat a la conclusió que la teràpia cognitiu-conductual (TCC) és la millor opció a l’hora de tractar les fòbies especifiques.

A través de la TCC es fa front al quadre d’ansietat detonat arran de la fòbia, brindant-li a l’afectat les eines necessàries per controlar el temor i poder-se anar adequant a ell lentament a través d’estímuls relacionats al temor (en aquest cas al color groc).

Com sol ocórrer amb les fòbies, cada cas és totalment diferent.

Pel que, depenent de la seva intensitat, la xantofòbia podria ser també tractada a través de tècniques de relaxació, programació neurolingüística o teràpies de desensibilització.

Informació extreta del web www.curiositats.cat

Per què la sang és vermella?

En els éssers humans la sang és de color vermell, igual que en la majoria d’animals mamífers. La sang és vermella a causa d’una substància anomenada hemoglobina que es troba dins dels nostres hematies o glòbuls vermells.

El plasma, que és el líquid en el qual es troben les cèl·lules en suspensió (glòbuls vermells, glòbuls blancs, plaquetes, etc) és d’un color gairebé transparent. Són les cèl·lules sanguínies, en concret els glòbuls vermells, hematies o eritròcits els que li donen un aspecte vermell a la sang.

Aquesta proteïna, l’hemoglobina, s’encarrega d’atrapar i transportar l’oxigen, per tot el torrent circulatori, des dels pulmons a la resta de cèl·lules del nostre cos que necessiten oxigen i glucosa per viure.

La sang pot tenir un color una mica més vermell i brillant, o més fosc gairebé negre depenent dels nivells d’oxigen que contingui l’hemoglobina dels nostres hematies.

Quan els glòbuls vermells mitjançant l’hemoglobina, van carregats d’oxigen, la sang té un color vermell brillant (sang arterial) al contrari quan els glòbuls vermells han deixat aquestes partícules d’oxigen en les cèl·lules i han captat el CO2 (diòxid de carboni) tenen un color més fosc, gairebé negre (sang venosa).

Informació extreta del web www.curiositats.cat

Per què els japonesos no es donen la mà?

Al món oriental és molt comú saludar-se amb una reverència, enlloc de la nostra encaixada de mans. Es tracta d’una forma de mostrar respecte cap a l’altra persona. La intensitat de la inclinació varia segons el context: una inclinació de 15º es considera molt informal, mentre que en contextos més formals s’arriba als 45º.

Aquest tipus de salutació ha de realitzar-se amb l’esquena recta; en el cas dels homes les mans es mantenen al costat del cos, mentre que les dones les col·loquen davant. La preferència per aquest tipus de salutació té una explicació molt senzilla: l’alta incidència de hiperhidrosis palmar en aquests països.

El gest de donar-se la mà no resulta molt agradable quan un o dues de les persones tenen les mans suades.

La incidència de la hiperhidrosis arriba fins el 25% de la població de l’Extrem Orient (un percentatge nou vegades superior a la mitjana mundial). Per tant, en països com la Xina o el Japó una de cada quatre persones sua excessivament, de manera que gairebé la meitat (44%) de totes les encaixades possibles estarien impregnades en suor. La resposta cultural per evitar aquest mal tràngol d’origen fisiològic és recórrer a la inclinació de tronc.

Per tant, la hiperhidrosis pot ser una de les causes de la coneguda aversió dels nipons cap al contacte físic amb altres persones.

Per cert, la hiperhidrosis té cura i fins i tot una associació mundial d’afectats. També té una neurosi derivada: la transpirofòbia.

Informació extreta del web www.curiositats.cat

Què és la hipopotomonstrosesquipedaliofòbia?

La hipopotomonstrosesquipedaliofòbia és una por irracional a la lectura o pronunciació de paraules llargues o complicades. Es caracteritza per una aversió o un especial nerviosisme al moment d’entrar en discussions en les quals s’utilitzin paraules llargues o d’ús poc comú (especialment converses científiques, mèdiques, tècniques…), així com pel fet d’intentar evitar paraules estranyes al vocabulari col·loquial.

Aquesta fòbia pot ser causada per la por a pronunciar incorrectament la paraula, ja que això representa per a la persona una possibilitat de quedar en desavantatge o ser vist com a algú dèbil davant dels seus iguals.

Aquesta paraula es forma de la manera següent:

• La paraula deriva del grec hippopoto que s’empra per indicar gran en relació a la paraula grega per a designar hipopòtam (que al seu temps deriva de les paraules gregues hippo- “cavall” i potam-os “riu”, de manera que la paraula originalment significaria “cavall de riu”).
• Monstros és una paraula llatina que indica “monstruós”.
• Sesquipedali és una forma mutilada de “sesquipedalian” que significaria paraula llarga (literalment “un peu i mig de llarg” en llatí).
• Fòbia significa por.

Informació extreta del web www.curiositats.cat

Per què l’aigua del mar és salada?

L’aigua del mar porta dissolt en el seu interior multitud d’elements químics. Entre aquests, els més abundants són els ions de clor i de sodi, que representen el 90% dels ions dissolts en el mar. Aquests reaccionen entre si per formar el clorur sòdic, és a dir, la sal comuna.

Però com han arribat aquests elements a l’aigua? Per respondre a aquesta pregunta seguim el cicle de l’aigua.

La calor del Sol evapora l’aigua del mar (únicament aigua, les sals dissoltes s’hi queden), aquest vapor d’aigua forma els núvols que són desplaçats pel vent i que en arribar a zones més fredes o xocar amb les elevacions de terreny es precipita cap a terra en forma de pluja. Aquest vapor d’aigua es combina amb el diòxid de carboni (CO2) de l’aire formant àcid carbònic (H2CO3), així que l’aigua de pluja té un caràcter àcid que reacciona amb els materials de les roques, erosionant-les i arrossegant els seus elements químics als rius, i d’aquests al mar.

Aquest procés —repetit incomptables vegades— és el responsable que els elements dissolts arribin al mar. Molts d’ells es dipositen en el fons marí, uns altres com el calci (Ca) són aprofitats pels éssers vius i altres ions reaccionen formant sals que romanen dissoltes en l’aigua, en una proporció propera al 3,5%.

Però aquesta no és l’única via d’arribada d’elements químics al mar. A causa del moviment tectònic de plaques, el fons marí es mou —de forma inapreciable però constant— donant lloc a la formació d’esquerdes, l’aparició de volcans submarins i sismes submarins.

L’aigua marina s’introdueix per les fissures de l’escorça terrestre i en entrar en contacte amb zones més calentes reacciona i torna a sortir a raig en el que s’ha donat a conèixer com a ‘xemeneies hidrotermals’, que condueixen l’aigua calenta de baix cap a dalt, portant així nous elements químics.

Informació extreta del web www.curiositats.cat

Significat de les estàtues eqüestres

En les estàtues eqüestres, depenent de com estiguin col·locades les potes d’un cavall el significat canvia.

Les estàtues eqüestres no són més que la representació d’homes muntats a cavall i es porta fent des de l’antiguitat aquest tipus d’homenatge. Depèn del context sociohistòric, de vegades trobem que estan restringits a certes classes, com per exemple militars en la Roma republicana o a monarques en l’Alemanya del segle XIX.

És ben coneguda entre la gent certa simbologia atribuïda a aquestes estàtues, concretament, a la posició de les potes dels cavalls:

– Si l’animal està alçat sobre les seves potes posteriors deixant les davanteres en l’aire vol dir que el seu genet va morir en combat, és a dir, en alguna batalla.

– Si és només una pota del cavall la que està suspesa en l’aire significa que el genet va morir a causa de les ferides rebudes durant un combat.

– No obstant això, si les quatre potes del cavall reposen totes en la superfície, sembla ser que el genet ha mort per causes naturals. Des de morts pacífiques durant la senectut a fulminants atacs al cor o malalties.

Informació extreta del web www.curiositats.cat

Quants homes han trepitjat la lluna?

Han estat ni més ni menys que dotze els homes que han trepitjat el satèl·lit. Tots ells nord-americans.

Els dotxe homes que ha trepitjat la lluna:

Neil Armstrong – Apollo 11 – Juliol, 1969
Edwin “Buzz” Aldrin – Apollo 11 – Juliol, 1969
Charles “Pete” Conrad – Apollo 12 – Novembre, 1969
Alan Bean – Apollo 12 -Novembre, 1969
Alan Shepard – Apollo 14 – Febrer, 1971
Edgar Mitchell – Apollo 14 – Febrer, 1971
David Scott – Apollo 15 – Juliol, 1971
James Irwin – Apollo 15 – Juliol, 1971
John Young – Apollo 16 – Abril, 1972
Charles Duke – Apollo 16 – Abril, 1972
Eugene Cernan – Apollo 17 – Desembre, 1972
Harrison Schmitt – Apollo 17 – Desembre, 1972

Informació extreta del web www.curiositats.cat

Quina temperatura fa falta perquè nevi?

La neu és un fenomen meteorològic que consisteix en la precipitació de petits cristalls de gel. Els cristalls de neu adopten formes geomètriques amb característiques fractals i s’agrupen en flocs. Generalment la neu es forma per sublimació inversa del vapor d’aigua en les capes altes de l’atmosfera, a una temperatura inferior als 0 °C.

L’ocurrència, quantitat i intensitat de les nevades depèn, entre d’altres factors, de la latitud, l’altura, la distància al mar o l’oceà i de l’estació de l’any. La neu es pot fabricar també amb l’ajut dels canons de neu. Aquesta tècnica és utilitzada per les estacions d’esquí per millorar l’estat de les pistes quan la temperatura és suficientment baixa però les precipitacions no són prou abundants.

Un estudi recent ha demostrat que alguns bacteris tenen un paper important en la formació dels cristalls de glaç o de neu. Han estat identificats a mostres de neu a Europa, Amèrica del nord i a l’Antàrtida.

Hi ha diferents tipus de precipitació de neu:

Nevada: És una tempesta de neu i gel, que es produeix generalment en alta muntanya o altes latituds. Quan està acompanyada de forts vents pot anomenar-se torb o torb de neu.

Ràfega: És una neu lleugera amb generalment poca acumulació i es produeix en les nevades moderades ocasionals.

Pluja congelada: És un tipus de pluja que cau del cel i que es congela al seu pas per l’atmosfera.

Grànuls de neu: Són grans de gel blancs i opacs, aplanats, amb diàmetres inferiors a 1 mm.

Grans de gel: També coneguts com a calamarsa menuda, són un tipus de calamarsa molt fina, formats per la precipitació de boletes de gel transparents de forma irregular, el diàmetre de la qual és de 5 mm o menor.

Perdigons de gel: Són una forma de precipitació consistent en aigua parcialment congelada, però no en forma de cristalls.

Prismes de gel: Són constituïts per cristalls de gel, amb forma d’agulles o làmines, tan petits que semblen suspesos en l’aire.

Graupel: També s’anomena ‘pilotetes de neu’. Són més grans que els grans de gel i més petits que la calamarsa.

Torb de neu: Ocorre quan un vent fort condueix neu ja caiguda per crear derives.

Calamarsa: consisteix en gotes d’aigua sobrerefredades, per la baixa temperatura que hi ha quan es precipita el núvol.

Hailstorm: Una tempesta de calamarsa. Si la calamarsa és molt gran, pot danyar als cotxes i fins i tot a la gent.

Neu efecte-llac: es produeix quan els vents freds es mouen a través d’extensions grans d’aigua calenta.

Aiguaneu: És una forma de precipitació consistent en neu parcialment fosa en tocar el sòl.

Ocurrència

Encara que la densitat de la neu varia extensament, una guia és que la profunditat de les nevades és 10 vegades major que la de les precipitacions pluvials que contenen la mateixa massa d’aigua.

Les nevades inesperades de vegades deterioren les infraestructures i interrompen els serveis, fins i tot a les regions que estan acostumades a elles. El tràfic es pot veure entorpit o fins i tot detingut totalment. Les infraestructures bàsiques tals com a electricitat, telèfon i gas natural poden ser interrompudes. Un dia nevat és freqüentment un dia en el qual l’escola o altres serveis són cancel·lats a causa de la precipitació. Això pot succeir fins i tot a les àrees que tenen en general molt poca precipitació de neu amb una acumulació lleugera. Quan l’acumulació de neu és excessiva, sovint triga temps a fondre’s, fent-se així geleres.

Per què és blanca la neu?

La neu està formada de cristall d’aigua congelada, i entre aquests cristalls hi ha aire. Aquest aire fa que la llum que passa pels cristalls d’aigua es dispersi i es vegi de color blanc.

És el mateix cas que els núvols, que els veiem blancs tot i que estan formats de microcristalls d’aigua. En el cas que es formi gel compacte veiem el núvol transparent i és perquè no hi ha aire en el seu interior, sinó aigua congelada compacta.

Informació extreta de www.curiositats.cat

Quin és l'origen del "dia dels innocents"?

El 28 de desembre, si sentiu alguna notícia molt estranya, pot ser que no sigui veritat.

També, haureu de vigilar la vostra esquena… si us saluden donant-vos cops a l’esquena, comproveu després que no us hagin enganxat un ninot de paper: la llufa.

ORIGEN DEL DIA DELS SANTS INNOCENTS

El dia dels sants innocents o dels innocents té un origen religiós. És la commemoració de l’anomenada matança dels innocents (un episodi de l’Evangeli segons Mateu), segons el qual Herodes el Gran, que era rei de Judea, va ordenar matar tots els nens menors de dos anys per així aconseguir matar també el nen Jesús, que havia nascut el dia 25. Herodes s’havia assabentat del naixement de Jesús a Betlem pels Reis d’Orient quan van anar a adorar-lo.

Segons el relat evangèlic, Jesús va poder-ne escapar quan un àngel va avisar en somnis Josep i li va dir que fugissin a Egipte. Només després de la mort d’Herodes, Josep i la seva família van tornar i es van establir a Natzaret (Galilea).

COM SE CELEBRA

El dia dels sants innocents se celebra fent bromes a familiars i amics. Se celebra per tota Espanya i a diferents països hispanoamericans. És una celebració semblant a l’anglosaxó Dia dels Folls o el francès Peix d’abril que se celebren l’1 d’abril.

La relació entre les bromes i burles i la llegenda dels infants degollats (amb el coll tallat) ve a partir de les enganyifes i mentides que els pares dels infants es van haver d’empescar per tal de protegir els seus petits de l’assassinat i allunyar-los dels perseguidors enviats per Herodes.

Es fan tot tipus de bromes. Avui dia ja es fan per mòbil o correu electrònic. La broma tradicional consistia a “penjar la llufa”, -ninot retallat de paper o drap- a l’esquena de la gent que circula pel carrer. Això fa riure molt, sobretot els nens. Antigament les “llufes” eren fulles de col o enciam que els més joves recollien al mercat i que intentaven enganxar a les faldilles de les dones.

També és tradicional que els mitjans de comunicació publiquin una notícia falsa que la gent ha de descobrir. L’endemà l’emissor revela la “innocentada”.

Text: informació extreta del web blocs.xtec.cat basada en la informació de la ca.wikipedia.org.
Vídeo: extret del web de Barcelona TV www.btv.cat.

La tradició del pessebre

La tradició de posar el Pessebre al món es remunta a l’any 1223, durant una nit de Nadal de la vila italiana de Greccio.

En aquesta localitat, Sant Francesc d’Assís va reunir als veïns de Greccio per celebrar la missa de mitjanit. Entorn d’un pessebre, amb la figura del Nen Jesús, modelat per les mans de Sant Francesc, amb el bou i la mula i tots situats en una pobra gruta enmig d’un bosc, es van cantar lloances al Misteri del Naixement.

De sobte, en el moment més solemne de la missa, aquella petita figura immòbil va adquirir vida, va somriure i va estendre els seus braços cap al Sant d’Assís. El miracle s’havia produït a la vista de tots els qui estaven allà presents, i des d’aleshores la fama dels “Naixements” i el seu costum es va estendre per tot el món. Des d’aquell dia, se celebra la nit de Nadal imitant la inspiració de Sant Francesc d’Assís, entorn d’un humil pessebre que rep el Fill de Déu.

El Papa Joan Pau II, el 1.986, a petició de les associacions pessebristes de tot el món, va proclamar a Sant Francesc d’Assís Patró Universal del Pessebrisme.

Informació extreta del web www.curiositats.cat

Quin és realment el teu signe del zodíac?

És probable que durant els últims dies hagis llegit titulars que asseguren que la NASA ha canviat els signes del zodíac tal i com els hem conegut durant tota la nostra vida. Que en realitat són tretze i no dotze com crèiem; i que per tant les dates a les quals corresponen són diferents a les quals sempre hem pensat. Això té una part real i una part ‘d’engany’.

El primer que la NASA intenta aclarir és que ells estudien astronomia i no astrologia: el primer terme fa referència a l’estudi científic de l’espai exterior, mentre que el segon ‘és una altra cosa’.

Aleshores, què són exactament els signes del zodíac? Si imaginem una gran línia recta que uneix la Terra i el Sol i s’estén més enllà del sistema solar, aquesta línia s’aniria desplaçant d’acord amb el moviment de translació del nostre planeta. Les constel·lacions zodiacals són aquelles que aquesta línia imaginària aniria assenyalant al llarg d’un any, mentre la Terra completa el seu viatge al voltant del Sol. Una constel·lació és, d’altra banda, un grup d’estels que suposadament forma un patró en el cel.

Fa més de 3.000 anys, la civilització de Babilònia va dividir el zodíac en dotze parts iguals, amb una constel·lació per a cadascuna d’elles. Ja feien servir un calendari de dotze mesos basat en les fases lunars, de manera que van assignar una part del zodíac a cadascun d’ells. Eren conscients que la divisió zodiacal no resultava en dotze parts exactes, però la van adaptar a les seves necessitats i preferències per obtenir un calendari funcional. De la mateixa manera, sabien que hi havia una tretzena constel·lació, Serpentari, que van excloure de manera deliberada.

El cas és que més de tres mil·lennis després, l’eix de la Terra ni tan sols apunta en la mateixa direcció que aleshores. Tenint tot això en compte, aquestes són les veritables dates dels signes del zodíac si apliquem els criteris científics plantejats per la NASA:

Capricorn: 20 de gener – 16 de febrer

Aquari: 16 de febrer – 11 de març

Peixos: 11 de març – 18 d’abril

Àries: 18 d’abril – 13 de maig

Taure: 13 de maig – 21 de juny

Bessons: 21 de juny – 20 de juliol

Càncer: 20 de juliol – 10 d’agost

Lleó: 10 d’agost – 16 de setembre

Verge: 16 de setembre – 30 d’octubre

Balança: 30 d’octubre – 23 de novembre

Escorpí: 23 de novembre – 29 de novembre

Serpentari: 29 de novembre – 17 de desembre

Sagitari: 17 de desembre – 20 de gener

*El serpentari (Ophiuchus) és una constel·lació de l’hemisferi nord. Malgrat ésser travessada pel Sol del 30 de novembre al 17 de desembre no es considera part del Zodíac tradicional de l’astrologia. Representa un home portant una serp sobre el braç, el Serpentari divideix la serp en dues parts: Serpens Caput i Serpens Cauda, és a dir, el cap i la cua.

Informació extreta del web www.curiositats.cat

Origen del teclat QWERTY i dels embalums de les tecles F i J

Encara que els ordinadors estan evolucionant amb més rapidesa que mai, segueix havent-hi un aspecte de tota aquesta tecnologia que no ha patit pràcticament cap canvi durant dècades – el teclat. Podria ser difícil de creure, però els teclats moderns tenen pràcticament el mateix disseny que els de l’any 1873.

I en tot aquest temps, segurament no us heu fixat en dues coses importants sobre el teclat:

La primera és  l’ordre de les tecles, que no és alfabètic.

En segon lloc, hi ha dues tecles, la F i la J, que tenen un petit embalum. I això per què?

Per respondre a la primera pregunta, hem de retrocedir a l’any 1873. La companyia Sholes and Gidden va vendre un disseny d’un nou teclat a Remington, que el va llançar amb la seva màquina d’escriure Remington 1.

L’ordre que tenien anteriorment les tecles portava al fet que algunes d’elles es pressionessin amb massa rapidesa, la qual cosa feia que s’embussessin freqüentment.

El nou disseny en QWERTY (anomenat així a causa de les primeres sis tecles de la primera fila) disposava les lletres de manera que aquelles tecles més usades no anessin seguides.

La introducció de QWERTY va ajudar al fet que la gent pogués escriure més ràpid, perquè s’enfrontaven a menys problemes a l’hora d’usar el teclat. Les millores del teclat Remington 2, van servir perquè aquest nou disseny es fes encara més popular. Uns anys després, la introducció de la ‘mecanografia al tacte’ va fer que la velocitat d’escriptura fos encara major.

Amb aquest tipus de mecanografia, les persones s’entrenaven per confiar en la memòria muscular en lloc de la vista. Els dits de cada mà se suposa que han de descansar. Després d’un temps entrenant a les mans per moure’s d’aquesta manera, la memòria muscular es fa càrrec de tot, i els usuaris poden escriure sense necessitat de mirar el teclat, aconseguint velocitats de 60 paraules per minut o més.

I aquí és on aquests embalums de les tecles F i J entren en acció. Són un indicador tàctil dels teus dits índexs per saber si les teves mans estan en la posició correcta del teclat. Després de cada paraula, les mans han de tornar a la posició central, usant els embalums com a guia.

Informació extreta del web www.curiositats.cat

Per què existeixen els anys de traspàs?

L’any 46 abans de Crist l’emperador romà Juli Cèsar va consultar a un grup d’astrònoms egipcis i això va donar com a resultat al calendari amb el qual es regiria la major part del món per més d’un mil·lenni. Així va néixer l’any de traspàs, però si no existís, actualment estaríem al juliol de 2017.

Això té a veure amb l’any solar. Els astrònoms egipcis d’aleshores van poder detectar un fet que els romans no havien captat: un any del calendari es retarda una mica en comparació de l’any solar, la qual cosa vol dir que un any en realitat no està compost per 365 dies exactes, sinó per 365.2422 dies. Per no tornar-nos bojos, Cèsar i el seu equip van determinar que la millor forma de mesurar l’any era afegir un dia addicional al calendari cada quatre anys.

El problema és que això tampoc resulta en una mesura exacta. L’any no està compost per 365.25 dies sinó per 365.2422 dies, la qual cosa significa que no es poden unir quatre quartes parts durant quatre anys per formar un nou dia. Hi ha una diferència d’11 minuts i 40 segons cada any, la qual cosa suposava afegir un dia més al calendari cada 125 anys.

El calendari romà va durar així fins a mitjan segle XVI, època en la qual el Papa Gregori XIII de l’Església Catòlica va decidir modificar-ho de nou amb el propòsit que fos més senzill determinar exactament quan eren les pasqües, i així va néixer el calendari gregorià que avui dia utilitzem en la major part del món.

Des de Los Angeles Times s’han dedicat a calcular quin dia exacte seríem si mai haguessin existit, o més aviat plantejat, els anys de traspàs. La data és l’11 de juliol de l’any 2017, sempre que prenguem com a punt d’inici el moment en el qual Juli Cèsar va crear el calendari romà, fa exactament 2062 anys.

Informació estreta del web www.curiositats.cat, del dia 26 de febrer de 2016.

Els Tres Tombs

Barcelona, carro de la Hípica Foixarda (Montjuic). Es va fer servir per un anunci.

Els Tres Tombs és una festa popular a l’entorn de la festivitat de sant Antoni Abat (17 de gener). El ritus principal consisteix en donar tres voltes amb els cavalls, carros i altres animals de tir per l’interior de la població. Per això, aquest ritus s’anomena Tres Tombs o també “Passades”, “Beneïdes” i “Passant”.

Antigament es donava tres voltes al voltant d’un espai on es feia una gran foguera feta amb ramatge verd. Un cop el cristianisme té major presència, els tombs es fan al voltant de l’església de Sant Antoni o, en el seu defecte, a la imatge del sant, des d’on es fa la benedicció dels animals. En molts indrets es costum portar mascotes com gats, gossos i ocells per ser beneïts.

Les poblacions catalanes que celebren de manera destacada els tres tombs són:

– Barcelona. Concretament al Barri de Sant Antoni i a l’antic municipi de Sant Andreu de Palomar. Segons el Costumari Català de Joan Amades, el 1432 hi va haver un incident entre el gremi de llogaters de mules i el de bastaixos de ribera. Es decidí que el gremi de llogaters ho celebrés el primer diumenge passada la diada per a què les gales dels dos gremis no es confonguessin.

– Igualada. Són els tres tombs més antics portats a terme ininterrompudament des de l’any 1822 i exemplifiquen la importància que segueixen tenint les celebracions de Sant Antoni a Catalunya. La transcendència històrica dels traginers de l’Anoia l’han convertit en una diada molt especial, declarada festa d’interès turístic nacional l’any 1981. Destaca la importància de l’Antic Gremi de Traginers d’Igualada, la diligència Igualada-Barcelona i el Museu del Traginer.

– Montblanc. La bandera de la comissió de Sant Antoni es hissada durant les festes al balcó de l’Ajuntament.

– Valls. És un dels Tres Tombs més matiners del calendari català i té lloc el cap de setmana abans del 16 de gener. Els Tres Tombs de Sant Antoni Abat de Valls són declarats Festa Tradicional d’Interès Nacional per part de la Generalitat de Catalunya. En destaca la profusió de carros de treball i el seu pas pels carrers del barri antic és un dels moments més genuïns d’aquesta celebració a Catalunya.

– Vilanova i la Geltrú. Per la qualitat, quantitat i diversitat dels participants és en una de les més importants.

Altres poblacions que realitzen actes:

Àger
Alguaire
Almenar
Amposta
Ardèvol
Argentona
Artesa de Segre
Ascó
Balaguer
Banyeres del Penedès
Bellpuig d’Urgell
Benicarló
Benissanet
La Bisbal del Penedès
Bot (Terra Alta)
Breda
Caldes de Montbui
Camarasa
Cambrils
Canovelles
Castellnou de Seana
Castellterçol
Centelles
Cerdanyola del Vallès
Collbató [3]
Cornellà de Terri
Esplugues de Llobregat
Falset
Fígols de les Mines
Flix i Granadella
Guissona
L’Hospitalet de Llobregat
La Llacuna
Lleida
La Sentiu de Sió
Llinars del Vallès
Lloret de Mar
Manlleu
Martorell
Massalcoreig
Miravet
Montmajor
Montmeló
Móra d’Ebre
Móra la Nova
El Perelló
Piera
La Pobla de Massaluca
La Pobla de Segur
Prades
Puigcerdà
Ripollet
Roda de Ter
Roquetes
Rubí
Sant Cugat del Vallès
Sant Feliu de Codines
Sant Fost de Campsentelles
Sant Joan Despí
Sant Llorenç de Morunys
Sant Vicenç de Castellet
Santa Eugènia de Berga
La Seu d’Urgell
Santa Perpètua de Mogoda
Taradell
Tarragona
Terrassa
Tivenys
Torà
Torre de l’Espanyol
Tortosa
Tremp
Ulldecona
Ulldemolins
Vallirana
Vallromanes
Vilafranca del Penedès
Vila-seca i Salou
Vilassar de Dalt

Informació extreta del web www.curiositats.cat

Per què els pets fan mala olor?

Totes les persones es tiren pets o flatulències, algunes més que unes altres, i encara que de vegades puguin passar desapercebuts, unes altres la seva aroma ens condemna a passar vergonya. Hi ha pets que la seva olor pot envair una habitació en un segon i uns altres que amb prou feines fan olor. Avui us volem explicar per què els pets fan mala olor.

Abans de saber per què fan mala olor, seria bo saber, científicament, què és un pet. Un pet, es podria definir com l’emissió de gas a través de l’anus, i que està compost de diversos elements:

nitrogen (59%)
hidrogen (21%)
diòxid de carboni (9%)
oxigen (4%)

La resta es reparteix entre sulfur d’hidrogen, excrement i amoníac. Només les 3 últimes substàncies tenen algun tipus d’olor.

A través d’un pet alliberem aire dels intestins atrapat en el nostre cos, ja sigui pel consum de certs aliments o begudes, gasos en sang o una infecció.

En certs casos, aquest gas que surt disparat del nostre cos és producte d’una reacció entre bacteris i composts presents en l’intestí. Aquest gas surt a pressió a través de l’anus i el seu so es deu a les vibracions que provoca en el recte, a més del seu xoc amb les natges. De mitjana, una persona deixa anar entre 500 i 1500 ml de gas al dia, dividits en 14 pets, no importa el seu sexe.

Per què els pets fan mala olor?

La majoria dels compostos que s’alliberen a través d’un pet són inodors, però l’amoníac, excrement i, sobretot, el sulfur d’hidrogen són els que causen el tan particular olor dels pets. No tots els pets fan mala olor; una persona amb pets particularment desagradables, pot tenir algun problema mèdic o una dieta que influencia les seves ventositats.

Com més aliments rics en sulfur consumeixi una persona, més olorosos seran els seus pets. Entre els aliments que més influeixen hi són el formatge, fesols, ous, ceba i fongs, entre d’altres. Això, es deu al fet que part d’aquests aliments posseeixen composts que l’organisme és incapaç de digerir per complet. Encara que soni estrany, els vegetarians tenen pets més olorosos que la resta.

Altres raons que fan que els pets tinguin mala olor, són intoleràncies a la lactosa, gluten i malalties infeccioses que afecten l’estómac o intestí, ja que aquests bacteris no digerits i que no tenen lloc en el cos, surten dins dels gasos que elimina el cos en forma de pet.


Informació extreta del web www.curiositats.cat

La nit de la carabassa també és una festa catalana

Tots Sants és una festa que es debat entre dues teories: la conservació d’un ritual que és entès com a tradicional català, la Castanyada, i l’assimilació del Halloween nordamericà. Si bé, la Castanyada es manté a casa nostra i entre les zones més rurals i interiors de Catalunya com a majoritària i institucionalitzada, cal fer notar que, sobretot entre els joves, creix la simpatia per la festa de Halloween, en part gràcies al suport de mitjans de comunicació i el consumisme de la societat.

Però d’on ve aquesta festa? Els Celtes en el mes de Samon celebraven el Samuhin entre l’1 i l’11. (Actualment es pot llegir entre Tots Sants i Sant Martí). Per la festa de Samuhin s’obrien les portes del món, i els avantpassats tornaven a visitar els seus descendents, els quals els obsequiaven per rebre’n la seva benedicció. Va ser l’emperador Lluís el Piadós amb la influència dels bisbes de la Gàl·lia que va proposar celebrar la festa cristiana coincidint amb el Samuhin. Es tractava d’aprofitar un esdeveniment popular per cristianitzar-ne el seu contingut. I així s’ha mantingut fins ara.

A casa nostra, és tradicional encendre foc a la nit de Tots Sants i coure castanyes. D’aquesta festa en diem la Castanyada. També a la castanyada es fan panellets amb una base d’ametlles mòltes i pinyons, però també amb moniatos, patates i darrerament amb xocolata i coco. Aquests panellets, que antigament eren presents o oferts als avantpassats, fan les delícies de grans i petits per a les postres. Els grans solen acompanyar els panellets amb vi dolç (vi bo). També, les castanyes, quan es couen, es reguen amb vi dolç. L’endemà, el dia de Tots Sants, és dia de veneració dels éssers estimats que han traspassat, i per tant, tothom visita el cementiri per a resar i guarnir-ne el record amb flors i rams.

Una altra pràctica més reduïda geogràficament és la carbassa buida amb una espelma flamejant, el que se’n diu vulgarment: fer la por. Aquesta pràctica s’havia fet a les comarques del Ripollès i d’Osona. Era molt extès en les àrees rurals i d’una forma popular, buidar carbasses i exposar-les a les nits amb espelmes als marges de camins, o tant a dins com a fora de les cases. L’objectiu era provocar la por als més innocents. També s’havia fet amb naps. Es buidava el nap, i com en la carbassa, s’hi feia amb l’ajuda d’un ganivet cinc forats a semblança de la cara humana: dos ulls, un nas i una boca desdentegada, o amb dents de serreta. Cal remarcar, que el fet de fer-ho amb naps, relaciona directament aquesta pràctica amb els celtes, ja que és així com originàriament es feia. Per tant, és pot concloure, que a Malla, i a la Plana de Vic, hi ha perviscut pràctiques molt antigues (paganes) de la cultura centreeuropea. De tota manera, ara costa dissociar aquest joc de fer por amb la icona del Halloween entre els més petits i entre els adults, atesa la influència de la televisió. Caldria, però, fer una anàlisi més acurada sobre aquest tema, i incentivar des de les escoles i entitats culturals l’explicació del sentit original de la cara de carbassa o nap amb espelma. Aquesta pràctica és tan nostra com la castanyada.

Pensar que hem importat la moda d’Estats Units és pura ignorància…

El masover de la masia de Can Deu i enginyer tècnic agrícola, David Espejo Fraga, 25, ha muntat, gràcies a Caixa Sabadell, una exposició de 70 carbasses de cinc espècies diferents, la majoria conreuades per ell mateix. Ell mateix explica, en una entrevista, d’on prové la festa d’Halloween:

*Halloween té el mateix orígen que Tots Sants?

-Ja ho diu la paraula. Halloween és All-hallow even, o sia el vespre de tot el sagrat, o sia Tots Sants.

*El vincle carbassa-morts no ve dels americans?

-De cap manera. Va ser l’emigració irlandesa qui la va portar als Estats Units el segle XIX.

*Vé doncs d’aquella època?

-Vé de moltíssim abans. Ja en la cultura celta, molt abans del cristianisme, a molts llocs d’Europa es posava una flama dins un nap o una carbassa recordant els esperits dels familiars morts. I no només a Europa, sinó a Àfrica i Àssia, tots els fruits que poden fer de recipient d’una espelma, esdevenen reservoris d’esperits.

*I aquí?

-A Catalunya sempre s’han foradat carbasses per encabir-hi espelmes en memòria als difunts.

*La nit de Tots Sants?

-Efectivament. De molt antic, la nit de Tots Sants es posava una flama de foc dins una carbassa, o el recipient més modern, un cantir.

*O sia que l’atmòsfera de terror de Port Aventura i la iconografia americana de gats negres, bruixes, assassins i caps tallats, té el seu orígen en els esperits dels morts de la família.

-Els fantasmes, és clar. És la nit que poden tornar a casa aquells que van morir. Per això fins i tot s’els oferien aliments que es posaven davant la carbassa amb flama.

*Se’ls convida a sopar.

-Sí. I si no els donaves menjar l’ànima es podia enfadar i venjar-se de la família. Per cert un dels aliments que se’ls donava era el pa d’ànima, en castellà torta de ánima, que està fet de carbassa! Els forns d’avui en dia encara venen pa d’ànima per Tots Sants.

*Els nens americans que van de casa en casa demanant caramels estan evocant aquella ofrena alimentícia?

-És clar. Aquells nens van disfressats com si ells fossin les ànimes. I també amenacen en fer trapelleries si no els dones menjar. Igual que les ànimes.

Informació extreta del web www.curiositats.cat

Com i per què es produeixen les cremades solars?

La funció de la melanina —el pigment que dóna color a la pell— és la d’absorbir la radiació ultraviolada per prevenir danys en les cèl·lules. La radiació ultraviolada té la capacitat de penetrar en les cèl·lules de la pell i danyar-les, alterant o destruint el seu ADN.

De manera que quan el teu cos detecta un augment de la radiació solar ultraviolada incrementa la producció de melanina. Ho fa com a mecanisme de protecció. Més exposició a la llum ultraviolada requereix més protecció davant d’aquesta. És a dir, més melanina.

No obstant això, davant una exposició imprevista i perllongada al sol l’increment en la producció de melanina no és prou ràpid com per protegir a la cèl·lules de la pell que poden resultar danyades per la radiació ultraviolada.

I quan això succeeix, quan una cèl·lula detecta que el seu ADN està danyat, inicia per si mateixa un procés anomenat apoptosi, que és la mort o destrucció d’una cèl·lula provocada per ella mateixa en un sacrifici destinat a evitar reproduir-se arrossegant tals danys, la qual cosa podria derivar en el que es coneix com a càncer.

És aleshores quan es produeix el que anomenem habitualment ‘cremada solar’, que és en realitat una resposta del sistema immunitari.

I és la mort d’un munt de cèl·lules de la pell el que veiem i sentim com una cremada solar.

Normalment després d’una cremada solar la pell de reemplaçament és més fosca que la que es va cremar inicialment, com a part del procés de protecció i davant la possibilitat d’una altra exposició imminent al sol que provoqui una altra carnisseria cel·lular.

Informació extreta del web www.curiositats.cat

Per què les abelles fan els panells de la mel de forma hexagonal?

En una ocasió, Pappos d’Alexandria, un rellevant matemàtic grec, va dir el següent sobre les abelles: “Les abelles, en virtut d’una certa intuïció geomètrica, saben que l’hexàgon és major que el quadrat i que el triangle, i que podrà contenir més mel amb la mateixa despesa de material.”

Ara, cada vegada que vegis voletejar una abella pel teu jardí o per un parc la miraràs amb enveja pensant que aquest petit cervell sap molt de geometria i de matemàtiques. Com pot ser possible?

En efecte, una de les primeres teories que se solen assumir és la següent: Si tenim una superfície plana en la qual hem de distribuir petites cel·les per emmagatzemar mel, podem fer-ho a través dels quadrats, els cercles o els hexàgons. Així doncs, les abelles disposen d’una intuïció natural que els diu que la figura més eficaç és, sens dubte, l’hexàgon, i per tant el prisma. Emmagatzemen la mel amb total eficàcia en cada cel·la, construint així un panell perfecte on desenvolupar les seves tasques diàries i la seva manera de vida.

Existeix una altra teoria, un altre vessant que no acaba d’acceptar aquesta ‘eficàcia matemàtica’ de les abelles. En primer lloc, aquesta idea es basa en el fet que en la naturalesa, la figura que més abunda és el cercle, o en conseqüència, les esferes. Si ens hi fixem, molts panells en els seus inicis, quan són més recents, presenten cel·les amb una forma esfèrica i no de prisma hexagonal. Les abelles farien, doncs, unes entrades de forma rodona però,  amb el temps, acabarien constituint-se en la clàssica forma que tots coneixem. I en què es basa aquesta idea?

Qüestió de física. Per a molts aquesta afirmació es pot explicar de forma senzilla: fem diversos tubs rodons de paper i posem-los junts. Ens adonarem que queden diversos buits entre uns i altres. Si els estrenyem una mica més tendeixen a aixafar-se, fins que al final es converteixen en cel·les hexagonals.

Els panells, doncs, començarien sent cilindres, però amb la mel en el seu interior, és a dir, amb alguna cosa líquida, tendeixen a ajuntar-se els uns amb els altres fins a formar hexàgons.

Informació extreta del web www.curiositats.cat

L’home dels nassos

L’home dels nassos és un personatge mitològic català que té tants nassos com dies li queden a l’any. Només se’l pot veure, però, el trenta-u de desembre o cap d’any.
Segons Joan Amades, l’home dels nassos sembla ser una degeneració d’un personatge mític que simbolitzava l’any. Tradicionalment, se sol explicar a la mainada que en aquest dia surt l’home dels nassos, una persona que té tants nassos com dies té l’any. Els nens s’imaginen un personatge estrafolari amb 365 nassos a la cara, sense pensar que el 31 de desembre a l’any li queda només un dia per acabar. Per arrodonir la broma, se solia dir als nens que se l’acabava de veure passar per algun carrer proper, per tal que correguessin a veure si el podien trobar. També hi havia qui creia veure’l a les canonades de l’aigua i així ho feien saber a les criatures. Actualment, en algunes ciutats o pobles s’organitza una cercavila amb un capgròs representant l’home dels nassos.

En els pobles petits, es deia que apareix a l’església i devora la pica de l’aigua beneïda.

A Barcelona era tradició de trobar l’Home dels nassos a les 12 en punt a la plaça del Palau, davant la Llotja, dalt d’un cadafalc perquè tothom el vegi mocar-se amb unes quantes dotzenes de llençols els 365 nassos que s’espera que tengui per tot el cos, ja que no li caben a la cara.

A Mallorca a més de dir anar a veure l’home dels nassos es deia anar a veure matar l’home dels nassos, perquè el punt de concentració popular a Palma dia 31 de desembre era la plaça de Cort, amb motiu de la Festa de l’Estendard, i s’hi disparaven salves d’honor, que algú interpretava com un afusellament de la imatge del rei Jaume I exposada a la façana de la Casa de la Vila aquest dia davant la companyia que li retia honors amb l’Estendard o bandera nacional.


Informació extreta del web www.curiositats.cat