Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris les Festes de Nadal. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris les Festes de Nadal. Mostrar tots els missatges

diumenge, 17 de desembre del 2017

Història del caganer



El caganer és una de les figures més característiques i entranyables de la nostre imatgeria popular nadalenca.

La inserció d’aquesta desinhibida i controvertida figura en el pessebre és un contrapunt que humanitza la representació del misteri de Nadal i fa d’aquesta representació casolana una meravellosa síntesi que harmonitza el seu missatge transcendent i sobrenatural amb la realitat material i els condicionaments biològics del nostre organisme. Figura que anualment és objecte d’una contínua i creativa reinterpretació per part dels artesans figuristes, el caganer és un dels elements que personalitzen i donen identitat al nostre imaginari nadalenc enmig de la profusa invasió d’iconografia de tradició anglosaxona que ens envolta en aquestes diades.

La versió més coneguda d’aquest personatge és, sens dubte, la genuïna i singular figura que trobem formant part dels nostres pessebres casolans i que també rep el nom de “cagador”, “home que caga”, o “home que fa ses feines”. Acompanyat a vegades d’un porquet que l’ensuma encuriosit i col·locat tradicionalment sota d’un pont, darrera d’un paller o en un altre indret ocult –ja que seria una manca de respecte que aquesta figura estigués situada en un lloc del paisatge pessebrístic que fos visible des de la cova del Naixement o pels qui van a adorar Jesús-, és costum que quan la mainada contempla el pessebre se li digui: “On és el caganer?”, a fi que s’entretingui buscant-lo.

El caganer no apareix d’una manera exclusiva en els pessebres, sinó que també és present en altres formes de la imatgeria popular. Durant els segles XVI, XVII i XVIII, època de preponderància dels gremis, el trobem com a motiu en les anomenades “rajoles del oficis”. Hi ha també romanços del segle XIX, en castellà i en català, que glosen el personatge del caganer i les accions biològiques que escenifica.És possible que la incorporació del caganer al pessebre tingués lloc durant el període del barroc –al final del segle XVII o al començament del segle XVIII-, moviment que es caracteritzava per l’extremat realisme que abocà, sobre tot , en les natures mortes i en les escenes costumistes, totes elles molt relacionades amb la descripció de la vida del poble. És aleshores que les condicions de treball i les escenes casolanes i a l’aire lliure foren tingudes en compte com a temàtica artística. D’aquesta manera, es dignificaven aspectes de la realitat quotidiana que, fins aquell moment havien estat menyspreats.Dins de l’impuls del barroc i d’acostament costumista a la realitat, el caganer pren tot el seu significat, cru, irònic i escatològic alhora, conseqüent amb la condició humana i amb les servituds de la seva naturalesa. Es tracta d’una figura molt adient i identificada del tot amb el medi rural d’on procedia.

La figura tradicional del caganer és un pagès cofat amb barretina. Sol portar un cigarret als llavis o fumar una pipa mentre compleix la seva obligació natural, i algunes vegades té a la mà un tros de paper o un diari obert per amenitzar la tasca amb la lectura i emprar-lo per a la posterior neteja. Pel que fa referència a la variant femenina d’aquesta popular figura, cal dir que d’uns trenta anys ençà en fabriquen també models de “caganera”. El seu creador va ser el figurista barceloní Lluís Vidal, coincidint amb l’època d’aparició de les primeres minifaldilles als carrers. A part d’aquestes tipologies, que són les més comunes, hi ha també models vestits amb la indumentària hebraica.

Cada any, els ninotaires pessebrístics, com a novetat, o amb motiu d’un esdeveniment d’actualitat o d’una circumstància concreta, o bé per satisfer els col·lecionistes, creen models insòlits i especials. Actualment representa individus molt variats com ara polítics, guàrdies civils, reis mags, pare noel, monges, pastors, jugadors del Barça o l’Espanyol, bruixes, negres, legionaris romans o bombers sense deixar d’estar en la seva posició característica. El pagès no ha deixat però de ser la forma més popular.


Informació extreta del web www.curiosistats.cat


diumenge, 8 de gener del 2017

El quart Rei Mag



És possible que existís un quart Rei Mag, a més dels ja coneguts Melcior, Gaspar i Baltasar. Un noble, príncep segons algunes cròniques, que tindria uns trenta anys quan, observant el firmament, va descobrir el famós Estel de Betlem que anunciava el Naixement del nen Jesús.

Henry van Dyke (1852–1933), teòleg presbiterià estatunidenc, va escriure l’any 1896 un conte nadalenc anomenat “The Other Wise Man” (L’altre Rei Mag), el protagonista del qual és Artaban, nom originari del persa.

A continuació podeu trobar el conte resumit:

El ziggurat de Borsippa, amb els seus alts murs i set pisos, era el punt de trobada dels quatre reis i inici de la travessa conjunta. I cap allà es dirigia l’Artaban, amb un diamant de l’illa de Meroe que neutralitzava els verins, un tros de jaspi de Xipre com a amulet de la oratòria, i un fulgurant robí de les Sirtes per allunyar les tenebres que confonen l’esperit, com a ofrenes al nen Jesús. Però a mig camí es va trobar amb un vell moribund que havia estat saquejat per uns bandits, i el rei va interrompre el seu viatge, va guarir les seves ferides i li va oferir el diamant per ajudar-lo.

Un cop va arribar a Borsippa, els Tres Reis Mags ja havien prosseguit el seu viatge i li van deixar una nota que deia: “T’hem estat esperant molt de temps i no podem retardar més aquest viatge. Segueix el nostre camí pel desert i guia’t per l’estel”.

Va continuar en solitari el seu camí, però quan va arribar a Judea, no va trobar ni als Reis ni al redemptor, sinó nombrosos soldats d’Herodes degollant nens, i en veure’n a un d’ells, que amb una mà sostenia un nen i amb l’altra brandava una espasa, i li ofereix el robí destinat al fill de Déu a canvi de la vida del nen, però va ser sorprès en aquesta actitud: i va ser detingut i empresonat al palau de Jerusalem.

Va estar uns trenta anys reclòs, i li van anar arribant veus dels prodigis, consells i promeses d’un Messies que no podia ser cap altre que el Rei de Reis que anava a adorar tants anys enrere. Amb la seva absolució mentre deambulava pels carrers de Jerusalem, es va anunciar la crucifixió de Jesucrist; aleshores decideix d’anar al Gólgota per a oferir-li la seva adoració llargament posposada, però en un mercat una filla estava sent subhastada per liquidar uns deutes del seu pare, s’apiada d’ella, i compra la seva llibertat amb el tros de jaspi, la darrera de les ofrenes que li quedava és oferta, i Jesucrist mor a la Creu: tremola la terra, s’obren els sepulcres, els morts ressusciten. Una pedra el colpeja al cap i en estat d’inconsciència, se li apareix una figura que li diu: “Vaig tenir gana i em vas alimentar, vaig tenir set i em vas donar de beure, vaig estar despullat i em vas vestir, vaig estar malalt i em vas guarir, em van empresonar i em vas alliberar”. Però ell desorientat i exhaust pregunta: “Quan vaig fer jo totes aquestes coses?”, i amb la mateixa expiració rep la resposta: “El que has fet pels teus germans, ho has fet per mi”. I el quart Rei va descansar, emprenent un nou viatge que el va portar a l’eternitat de l’univers.


Informació extreta del web www.curiositats.cat


divendres, 30 de desembre del 2016

Quin és l'origen del "dia dels innocents"?

El 28 de desembre, si sentiu alguna notícia molt estranya, pot ser que no sigui veritat.
També, haureu de vigilar la vostra esquena… si us saluden donant-vos cops a l’esquena, comproveu després que no us hagin enganxat un ninot de paper: la llufa.

ORIGEN DEL DIA DELS SANTS INNOCENTS

El dia dels sants innocents o dels innocents té un origen religiós. És la commemoració de l’anomenada matança dels innocents (un episodi de l’Evangeli segons Mateu), segons el qual Herodes el Gran, que era rei de Judea, va ordenar matar tots els nens menors de dos anys per així aconseguir matar també el nen Jesús, que havia nascut el dia 25. Herodes s’havia assabentat del naixement de Jesús a Betlem pels Reis d’Orient quan van anar a adorar-lo.

Segons el relat evangèlic, Jesús va poder-ne escapar quan un àngel va avisar en somnis Josep i li va dir que fugissin a Egipte. Només després de la mort d’Herodes, Josep i la seva família van tornar i es van establir a Natzaret (Galilea).

COM SE CELEBRA

El dia dels sants innocents se celebra fent bromes a familiars i amics. Se celebra per tota Espanya i a diferents països hispanoamericans. És una celebració semblant a l’anglosaxó Dia dels Folls o el francès Peix d’abril que se celebren l’1 d’abril.

La relació entre les bromes i burles i la llegenda dels infants degollats (amb el coll tallat) ve a partir de les enganyifes i mentides que els pares dels infants es van haver d’empescar per tal de protegir els seus petits de l’assassinat i allunyar-los dels perseguidors enviats per Herodes.

Es fan tot tipus de bromes. Avui dia ja es fan per mòbil o correu electrònic. La broma tradicional consistia a “penjar la llufa”, -ninot retallat de paper o drap- a l’esquena de la gent que circula pel carrer. Això fa riure molt, sobretot els nens. Antigament les “llufes” eren fulles de col o enciam que els més joves recollien al mercat i que intentaven enganxar a les faldilles de les dones.

També és tradicional que els mitjans de comunicació publiquin una notícia falsa que la gent ha de descobrir. L’endemà l’emissor revela la “innocentada”.



Text: informació extreta del web blocs.xtec.cat basada en la informació de la ca.wikipedia.org.
Vídeo: extret del web de Barcelona TV www.btv.cat.


diumenge, 25 de desembre del 2016

La tradició del pessebre



La tradició de posar el Pessebre al món es remunta a l’any 1223, durant una nit de Nadal de la vila italiana de Greccio.

En aquesta localitat, Sant Francesc d’Assís va reunir als veïns de Greccio per celebrar la missa de mitjanit. Entorn d’un pessebre, amb la figura del Nen Jesús, modelat per les mans de Sant Francesc, amb el bou i la mula i tots situats en una pobra gruta enmig d’un bosc, es van cantar lloances al Misteri del Naixement.

De sobte, en el moment més solemne de la missa, aquella petita figura immòbil va adquirir vida, va somriure i va estendre els seus braços cap al Sant d’Assís. El miracle s’havia produït a la vista de tots els qui estaven allà presents, i des d’aleshores la fama dels “Naixements” i el seu costum es va estendre per tot el món. Des d’aquell dia, se celebra la nit de Nadal imitant la inspiració de Sant Francesc d’Assís, entorn d’un humil pessebre que rep el Fill de Déu.

El Papa Joan Pau II, el 1.986, a petició de les associacions pessebristes de tot el món, va proclamar a Sant Francesc d’Assís Patró Universal del Pessebrisme.


Informació extreta del web www.curiositats.cat


dissabte, 26 de desembre del 2015

Quin és l'origen de la nadala "A vint-i-cinc de desembre"?

El famós "fum, fum, fum" no té res a veure amb el foc



“El vint-i-cinc de desembre / fum, fum, fum”… és, sens dubte, la nostra nadala més coneguda, o més ben dit, la més cantada, perquè la descontextualització que ha experimentat amb el temps l’ha convertida en una cançó simpàtica però força surrealista. Què hi fan, si no, barrejats el naixement de Jesús amb un que diu que farà deu mil camades d’un sol bot?

“A vint-i-cinc de desembre” (així, començada amb “a”) és una de les tantes “cançons de les mentides” que es cantaven antigament en festes o reunions familiars desenfadades, i que tenien en comú la referència a personatges respectables fent afirmacions inversemblants com la del majoral (el pastor principal). I el “fum, fum, fum”? Segurament us remet a una llar de foc en ple hivern, no? Doncs no hi té res a veure. Aquí el “fum” és l’imperatiu del verb fúmer, un eufemisme d’allò que els vells del poble van cantar als folkloristes que van recollir la cançó: “fot, fot, fot”, una expressió d’incredulitat davant les mentides que explica la lletra. De fet, aquesta fórmula no és exclusiva d’aquesta cançó, sinó d’altres d’aquest tipus o similars, com la de la majordona petadora: “Ella és bona petadora / fum, fum, fum / (…) mireu-ne la dona porca! / fum, fum, fum”...

Informació extreta del web www.sapiens.cat

LEXU'S - Ara és Nadal