dilluns, 30 de juny del 2014
diumenge, 29 de juny del 2014
Què va ser primer: l’ou o la gallina?
L’expressió “Què va ser primer: l’ou o la gallina?” no és una frase moderna, sinó un dilema filosòfic molt més antic del que la majoria creu. Tots sabem que és la gallina la que posa l’ou i, a la vegada, és l’ou el que engendra la gallina. Però si entenem l’expressió com un cercle viciós, ens servirà per fer plantejaments existencials. Pot existir A abans de B, si A depèn de B per existir?
Al llarg de la història, nombrosos filòsofs han desenvolupat sistemes teòrics a partir del binomi ou-gallina. Ja Aristòtil (384 a. de C.- 322 a. de C.) reflexionava sobre el tema; ell va concloure que tant l’ou com la gallina havien existit des de sempre.
Per als creacionistes, Déu va crear a les aus juntament amb la resta dels animals. Per tant, la gallina hauria estat la primera a existir. Existeixen altres corrents teològiques més properes a la ciència, com l’evolució teista. Aquesta planteja que Déu podria haver creat les gallines mitjançant evolució, a partir d’ous.
Recentment, científics de la Universitat de Warwick i la Universitat de Sheffield (Anglaterra) han arribat a la conclusió que la gallina va existir abans que l’ou a causa que una proteïna trobada en els ovaris de les gallines, la ovocledidina-17 (OC-17), compleix una funció clau en la formació de la closca de l’ou.
La troballa, asseguren, és una evidència suficient per determinar no només que la gallina va ser abans que l’ou, sinó també que la primera gallina possiblement no va néixer d’un ou de la seva espècie. És a dir, que la primera gallina no va sortir d’un ou de gallina sinó que va ser una mutació d’un embrió d’alguna altra espècie, l’evolució d’un altre animal.
No obstant això, l’anàlisi del dilema “Ou o gallina?” no és exclusiu de la filosofia o de la teologia; ni tan sols de la biologia. Aquest tipus de plantejaments acostumen a fer-se extensius a l’aplicació de solucions per a problemes macroeconòmics.
Aquestes i altres curiositats a www.curiositats.cat
dissabte, 28 de juny del 2014
divendres, 27 de juny del 2014
dijous, 26 de juny del 2014
La seguretat dels estúpids i els dubtes dels intel·ligents (paraula de Russell)
El 18 de maig de 1872 naixia Bertrand Russell. Filòsof, escriptor i matemàtic gal·lès, considerat com un dels fundadors de la Filosofia analítica, l'èmfasi del qual en l'anàlisi lògica va repercutir profundament en el decurs de la filosofia del segle XX.
Informació extreta d'aquesta pagina de Facebook en castellà (cliqueu aquí)
dimecres, 25 de juny del 2014
dimarts, 24 de juny del 2014
dilluns, 23 de juny del 2014
diumenge, 22 de juny del 2014
Harrison Ford es trenca una cama a la Guerra de les Galàxies
Harrison Ford es va fracturar una cama durant la filmació de "Star Wars" la setmana passada, segons ha informat el seu representant aquest dijous. Prèviament l'estudi de cinema havia dit que només s'havia lesionat un turmell.
"Harrison Ford es va fracturar la cama esquerra en un accident", va dir la portaveu Ina Treciokas en un comunicat enviat a CNN.
No va precisar quant de temps estarà de baixa l'actor, però pel que sembla avança en la seva recuperació.
"L'operació va ser reeixida i començarà aviat la rehabilitació", ha precisat Treciokas. "Està bé i està ansiós per tornar a la feina", ha afegit.
Ford, de 71 anys, estava filmant "Star Wars: Episodi VII" en els Estudis Pinewood de Buckinghamshire, Anglaterra. A la pel.lícula torna a fer el paper de Han Solo que el va fer famós en la primera pel·lícula de la saga el 1977.
"Se'l va portar a un hospital local i rep tractament", van informar els Estudis Disney en un comunicat la setmana passada, després de l'accident. "La filmació continuarà com estava previst mentre es recupera".
Un portaveu de l'organisme britànic encarregat de vetllar per la seguretat en els llocs de treball va dir dijous a CNN que estan "assabentats de l'incident en els estudis Pinewood i estan fent les primeres investigacions".
"L'Episodi VII" de "Star Wars" s'estrenarà el 18 de desembre de 2015.
dissabte, 21 de juny del 2014
Què fer amb el nostre gos i els petards la nit de Sant Joan?
Cada any per a les mateixes dates torna el mateix problema: la por dels nostres gossos als petards. Diferents experts han determinat que aquella nit, les nostres mascotes pateixen un alt nivell d’estres i d’ansietat que pot originar conductes estranyes, pànic, en alguns casos trastorns físics i fins i tot agressivitat.
Això es degut a la gran quantitat d’estímuls sonors i lluminosos que només perceben en molt poques ocasions a l’any, i per les quals no estan acostumats. Per tal de poder ajudar-los, els hem de comprendre, ja que la simple desconeixença de què els hi passa i la nostra mala intervenció poden generar més efectes contraproduents per a l’animal.
La pregunta de cada any és: què podem fer per ajudar-los i evitar que ho passin tant malament? A continuació, us donem uns senzills consells:
- Hem de crear una zona de confort per a la nostra mascota. Aquesta zona consisteix en posar la seva caseta, coixí o lloc on dorm a dintre la vivenda, en un lloc el més allunyat possible del soroll. Hi ha gossos que reclamen la nostra presència tota l’estona, podem posar la seva caseta a prop nostre però mantenint una distància, així es sentirà acompanyat. De vegades només els hi cal el contacte visual amb nosaltres per calmar-se.
- Els dies previs a la revetlla podem sortir a passeig evitant passar per zones on es tirin petards. El mateix dia de la revetlla, podem adelantar l’hora de sortir per evitar trobar-nos amb molts petards.
- És important que aquella nit mengi lleuger, així evitarem que tingui problemes per pair degut a l’angoixa.
- Sobre tot: no intentem treure-li la por tirant petards al costat “perquè s’acostumi”. El que podem aconseguir és reforçar-li la seva aversió als petards. Ni el castiguem de cap manera si forga o intenta amagar-se a qualsevol lloc.
- Si sabem que la nostra mascota pateix excessivament i mostra taquicàrdies, tremolors, respostes agressives o d’ansietat, hem d’acudir al nostre veterinari per tal que ens aconselli i si s’escau li receptarà un fàrmac per tranquiŀlitzar-lo. Atenció: LA MEDICACIÓ L’HA DE RECEPTAR UN VETERINARI ja que la dosi va en funció del pes i del propi gos, no el mediqueu vosaltres mateixos, el podríeu matar.
Aquest i molts altres consells a www.canalmascotes.cat
divendres, 20 de juny del 2014
dijous, 19 de juny del 2014
Com seria el sistema solar si substituíssim els planetes per fruites?
Una pista… la Terra tindria la mida equivalent a un tomàquet cherry i el planeta Júpiter seria com una síndria!!!
Després de Júpiter, el següent més gran seria Saturn, que equivaldria a un pomelo gran. A continuació trobaríem a Urà (una poma) i Neptú (una llima). Venus i la Terra quedarien, si fa no fa, en la mateixa posició amb un tomàquet cherry. Per últim, Mart seria com un nabiu i Mercuri, el més petit de tots, vindria a ser un gra de pebre.
El Sol és tan gran que hi podrien cabre més d’un milió de Terres al seu interior i no hi cap en el dibuix.
Veieu aquesta curiositat i d'altres a www.curiositats.cat
dimecres, 18 de juny del 2014
dimarts, 17 de juny del 2014
dilluns, 16 de juny del 2014
Per què s’encomanen els badalls?
Sembla ser que el badall és el mitjà que té el cos per aconseguir més oxigen per al cervell. Quan badallem, agafem aire a poc a poc i profundament, i després l’expulsem.
Badallem més quan estem cansats o avorrits o estem en una habitació carregada. El badall pot ser símptoma que una persona necessita més oxigen i si ens rentem la cara o bevem un got d’aigua deixem de badallar.
A més, els científics han determinat que la gent badalla més quan ho fan els seus éssers més estimats.
Els resultats obtinguts durant diversos experiments van mostrar que el ritme del contagi dels badalls era major en primer lloc amb parents, en segon lloc amb amics, coneguts i finalment desconeguts.
Les troballes suggereixen que el badall és una forma de solidaritzar-se amb les persones que experimenten una sensació, que en aquest cas, se sol relacionar amb estrès, ansietat, avorriment o fatiga.
També heu de saber que, a nivell evolutiu, el contagi de badalls és un fenomen relativament nou en humans, ximpanzés i babuïns. No obstant això, els badalls espontanis existeixen des de fa més de 200 milions d’anys.
Per aquesta i altres curiositats, visiteu www.curiositats.cat
diumenge, 15 de juny del 2014
dissabte, 14 de juny del 2014
divendres, 13 de juny del 2014
dijous, 12 de juny del 2014
Per què la Sagrada Família té quatre torres per banda?
Una de les representacions més genials i monumentals del Modernisme a Barcelona és el temple expiatori de la Sagrada Família. Antoni Gaudí va posar tot el seu esforç i enginy en aquesta meravella, però va morir sense veure-la acabada. I no serà l’únic! El temple està dedicat a la Sagrada Família. És a dir: Sant Josep, la Mare de Déu i el nen Jesús. Però, si són tres persones, per què hi ha quatre torres a cada banda?
Realment, el projecte de Gaudí és més que ambiciós. Per començar, les 8 torres que es veuen no seran ni les úniques ni les més altes. En el projecte hi van quatre torres a cada façana del temple: La del Naixement, la de la Passió i la de la Glòria. En total 12, que representen els dotze apòstols. I la culminació d’aquesta obra serà una gran torre central, de 170 metres, que es coronarà amb una creu. Impressionant!
Aquestes i d'altres curiositats a www.curiositats.cat
Voleu veure com quedarà la Sagrada Família un cop estigui acabada? Visiteu el nostre article publicat el dissabte 3 de maig de 2014
dimecres, 11 de juny del 2014
dimarts, 10 de juny del 2014
dilluns, 9 de juny del 2014
Quina alçada màxima pot tenir una torre de LEGO?
Foto: Red Clay Consolidated School, Wilmington (USA), rècord d’alçada màxima: 34,43m.
Hi ha segons sembla una espècie de competició per veure qui és capaç de construir la torre de peces de Lego més alta, rècord que ara mateix té una torre de peces de 34,43 metres d’altura construïda a Wilmington (USA) el 19 d’agost de 2013.
Però, quina seria l’altura màxima possible per a una torre de peces de Lego si fóssim capaços de construir-la perfectament vertical?
El programa More or Less, que emet la BBC Radio, en col·laboració amb la Open University van resoldre aquest enigma.
Van agafar una peça de 2×2 i van començar a calcular quin era el pes màxim que aguantava.
Això ho van fer ficant-la en una premsa hidràulica i mesurant el que aguantava abans destruir-se, que va resultar ser una força de 4.240 newton, la qual cosa equival a 432 quilos.
Tenint en compte que cada peça pesa 1,152 grams, això equival al pes de 375.000 peces de 2×2; atès que cadascuna mesura 9,6 mil·límetres d’altura això vol dir que la torre més alta que es podria construir abans que el maó de baix de tot cedís és de 3.591 metres.
És gairebé l’altura del Teide; no està malament per unes petites peces fetes de plàstic!!
En aquesta pàgina trobareu els diferents rècords fets amb peces de Lego:
http://www.recordholders.org/en/list/lego.html
Aquesta i altres curiositats a www.curiositats.cat
diumenge, 8 de juny del 2014
dissabte, 7 de juny del 2014
Per què els de Besalú van construir una torre al mig del pont vell?
Photo credit: www.jordiarmengol.net (Xip) / Foter.com / CC BY
Si hi ha alguna cosa que s’aprecia de Besalú, és la intensitat de la petjada que hi ha deixat la història. Ibers, romans, personatges com Guifré el Pelós o Bernat I Tallaferro van passar pel poble i van construir tota mena d’edificacions que encara aguanten el pas del segles. Un exemple d’això és el pont vell.
No hi ha res que identifiqui tant Besalú com el seu pont fortificat. Tant el pont com la torre que hi ha al mig van ser construïts al segle XI i són d’estil romànic, encara que van ser modificats per diverses intervencions posteriors.
A banda de ser l’accés a la ciutat també servia per cobrar el peatge comtal, i aquí entra en joc la torre: qui no pagava allà ja podia tornar endarrere. El preu era d’una moneda per persona a més d’un tant per càrrega. El que no se sap és com tiraven endarrere els carros si no tenien la moneda, perquè el pont és ben estret!
Aquesta i altres curiositats a www.curiositats.cat.
divendres, 6 de juny del 2014
dijous, 5 de juny del 2014
dimecres, 4 de juny del 2014
dimarts, 3 de juny del 2014
Per què Amèrica es diu Amèrica?
Amèrica va ser descoberta per Cristòfor Colom, encara que ell cregués haver arribat a Àsia navegant cap a l’oest i obrint el que ell pensava que era una nova ruta.
Per això en aquella època es parlava del que avui coneixem com Amèrica referint-se a ella com a les noves terres o les Índies.
Va ser la publicació del primer mapa del món, que incloïa de forma precisa aquesta part del món, per part del geògraf Martín Waldseemüller la que va engegar el procés que va fer que les Índies de Cristòfor Colom s’acabessin anomenant Amèrica per Americo Vespucio.
Impressionat pels llibres escrits per Americo sobre els seus viatges a aquestes noves terres, Waldseemüller va retolar aquest continent com Amèrica en el seu mapa, a part d’incloure-hi un munt d’informació treta dels llibres en qüestió.
Aquest mapa, conegut com Universalis cosmographia secundum Ptholomaei traditionem et Americi Vespucii aliorumque lustrationes, va tenir un important tiratge per a l’època (més de mil exemplars) la qual cosa va fer que als pocs anys Amèrica s’hagués imposat com a nom del nou continent.
Aquesta i altres "curiositats" les podeu trobar a www.curiositats.cat
dilluns, 2 de juny del 2014
Respostes a exàmens, si més no enginyoses.
T'asseus a la cadira i el professor comença a repartir els exàmens. Una suor freda recorre tot el teu cos quan llegeixes les preguntes i te n'adones que no tens ni la més remota idea de què ni com respondre.
Automàticament el teu cervell comença a rumiar tot tipus de plans d'escapament: deixar la pregunta o l'examen en blanc, parlar d'alguna cosa que hi estigui remotament relacionada, i que sí coneguis, inventar la resposta per si sona la flauta... O deixar anar la teva imaginació i treure el "follet entremeliat" que portes dins per donar una resposta enginyosa i divertida, que d'això sí que en saps molt.
Una de dues, o t'emportes un zero patatero (el més probable; i a més, te l'emportaràs igual) o aconsegueixes rascar algunes dècimes encara que només sigui per haver fet que el professor passi una bona estona llegint el teu valent i enginyós examen.
I, qui sap, amb una mica de sort, potser el teu examen passi formar part de les divertides antologies de disbarats acadèmics que els professors van recopilant al llarg de les seves carreres no exemptes de grans moments en què es posen les mans al cap.
Aquestes i altres "perles" clicant aquí...
diumenge, 1 de juny del 2014
Ens enganyen amb el futbol ?
Dedicat amb molt de "carinyo" a tots els afectats per la tonteria futbolera.
Els uns plorant pel que "van perdre", els altres histèrics pel que van guanyar.
I el que falta amb això del mundial. !!!!
Algunes de les biblioteques més boniques del món
Biblioteca George Peabody - Estats Units
La George Peabody Library a Maryland es remunta a la fundació de l'Institut Peabody quan el filantrop George Peabody va dedicar l'institut als ciutadans de Baltimore en agraïment per la seva "amabilitat i hospitalitat". Va obrir les seves portes el 1878, aquesta sublim biblioteca va ser dissenyada per Edmund G. Lind en col·laboració amb el primer rector, Dr. Nathaniel H. Morison. És notable pels seus cinc nivells de balcons de ferro colat ornamental, que s'eleven fins a poc més de 18 metres i mig del terra. La biblioteca conté més de 300.000 títols, la majoria dels quals daten del segle 18 i fins principis de segle 20.
fotografia: Matthew Petroff/Wikimedia Commons
Biblioteca Strahov - Praga
La Sala de Teologia (a la foto) de la biblioteca del monestir de Strahov, a Praga, es va fundar el 1679 i serveix com un exemple brillant de l'exuberància i la grandesa típica de l'estil barroc. La col·lecció inclou 18.000 llibres centrats en la teologia, així com un munt d'importants detalls ornamentals com els cartutxos de fusta tallada amb imatges que indiquen les categories de llibres, i els frescos increïbles del sostre pintats al segle 18 per Siard Nosecký.
fotografia: Wikimedia Commons
Biblioteca del Trinity College - Irlanda
A finals del 1732, la biblioteca del Trinity College de Dublín tenia un sostre d'escaiola plana, però a mesura que la seva prodigiosa col·lecció de llibres va créixer, es va fer necessari la seva expansió. El 1860, el sostre es va elevar per permetre la construcció de les llibreries superiors i l'actual sostre de volta de canó. Milers de llibres i artefactes rars es troben aquí, incloent-hi el "Llibre de Kells" i l'arpa de Brian Boru, un arpa gaèlica medieval de la qual se'n va derivar el símbol nacional d'Irlanda.
fotografia: Irish Welcome Tours/Flickr
Biblioteca Abbey del Saint Gall - Suïssa
Considerada una de les biblioteques monàstiques més importants del món, és la llar de manuscrits que daten del segle vuitè. Mentre que la biblioteca està oberta al públic, qualsevol dels seus 160.000 llibres impresos abans de 1900 només es poden llegir a la sala de lectura. El 1983, la biblioteca va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
fotografia: Wikimedia Commons
Biblioteca Pública de Nova York - Estats Units
El 1911 Beaux-Arts és una "sucursal" de la biblioteca principal de la ciutat de Nova York, a la Cinquena Avinguda, i es pot considerar un dels edificis més bonics de la ciutat. Compta amb una col·lecció de 15 milions d'articles, inclosos manuscrits medievals, antics pergamins japonesos i obres contemporànies. Entre les moltes habitacions increïbles per col·leccions i biblioteques individuals més petites dins del majestuós interior, la sala Rosa de lectura (a la foto) es destaca. La sala és tant llarga com dues illes de cases de la ciutat i està il·luminada per canelobres i llums que adornen les llargues taules de roure. El sostre, a 52 metres per sobre, està decorat amb vibrants murals del cel. Un lloc perfecte per perdre's entre els núvols.
fotografia: Alex Proimos/Fotopedia
State Library de Nova Gales del Sud - Austràlia
La Biblioteca Estatal de Nova Gal·les del Sud (NSW) és la biblioteca més antiga d'Austràlia. El 1869, el govern de Nova Gal·les del Sud va comprar el 1926 Australian Subscription Library per formar la Sydney Free Public Library, la primera biblioteca pública de veritat per a la zona, que després va esdevenir la State Library. Potser la part més famosa de la biblioteca és la Mitchell Wing (a la foto), que es va completar el 1910. Anomenada així per David Scott Mitchell qui va llegar els seus llibres a la biblioteca. La col·lecció inclou els diaris originals de James Cook. La biblioteca conté actualment més de 5 milions d'articles, incloent 2 milions de llibres i més d'1 milió de fotografies.
fotografia: Christopher Chan/Flickr
Vegeu aquestes i moltes altres més biblioteques clicant aquí (en anglès)...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)