Això que resulta molt perillós despertar a un somnàmbul perquè podeu provocar-li un atac de cor, estat de xoc, dany cerebral, o alguna altra cosa, és un mite. El que no és un mite és que despertar a un somnàmbul sigui perillós pels possibles danys que la persona dormida pugui provocar-se a si mateix o a la persona que la desperta.
Segons el doctor Giuseppe Plazzi del Departament de Ciències Neurològiques de la Universitat de Bolonya (Itàlia), despertar a una persona que camina dormida, especialment si és vigorosa, podria confondre-la o importunar-la temporalment. Desorientada, aquesta persona podria copejar a qualsevol que es trobés a prop. Per tant, és millor no creuar-se en el seu camí.
En lloc d’això, el millor seria simplement guiar-la, mentre dorm, fins a tornar-la al llit. No és probable que un somnàmbul pateixi un atac cardíac quan se’l desperta. No és diferent a una persona normal que es desperta sobtadament per, per exemple, un soroll fort. L’important és protegir al caminant dormit de si mateix.
Segons l’estudi realitzat per Plazzi:
• El somnambulisme és sorprenentment comú, el trenta per cent dels nens entre 5 i 12 anys tenen almenys un episodi de somnambulisme. I aquest fenomen es dóna de forma persistent en un percentatge de nens que oscil·la entre l’1 i el 6%. La major incidència es dóna entre els quatre i els sis anys d’edat.
• El somnambulisme ocorre ocasionalment en el dos o tres per cent dels adults. Aproximadament un de cada 250 adults camina adormit una vegada per setmana.
• El moment més comú per caminar dormit és entre 2 o 3 hores després de caure adormit.
• El somnambulisme tendeix a heretar-se.
• L’estrès pot ser la principal raó del somnambulisme. Altres causes en adults inclouen la privació del somni, i la ingesta d’alcohol i drogues.
• Algunes vegades, els somnàmbuls realitzen tasques elaborades quan caminen dormides.
Informació extreta del web www.curiositats.cat
