L’home dels nassos

L’home dels nassos és un personatge mitològic català que té tants nassos com dies li queden a l’any. Només se’l pot veure, però, el trenta-u de desembre o cap d’any.
Segons Joan Amades, l’home dels nassos sembla ser una degeneració d’un personatge mític que simbolitzava l’any. Tradicionalment, se sol explicar a la mainada que en aquest dia surt l’home dels nassos, una persona que té tants nassos com dies té l’any. Els nens s’imaginen un personatge estrafolari amb 365 nassos a la cara, sense pensar que el 31 de desembre a l’any li queda només un dia per acabar. Per arrodonir la broma, se solia dir als nens que se l’acabava de veure passar per algun carrer proper, per tal que correguessin a veure si el podien trobar. També hi havia qui creia veure’l a les canonades de l’aigua i així ho feien saber a les criatures. Actualment, en algunes ciutats o pobles s’organitza una cercavila amb un capgròs representant l’home dels nassos.

En els pobles petits, es deia que apareix a l’església i devora la pica de l’aigua beneïda.

A Barcelona era tradició de trobar l’Home dels nassos a les 12 en punt a la plaça del Palau, davant la Llotja, dalt d’un cadafalc perquè tothom el vegi mocar-se amb unes quantes dotzenes de llençols els 365 nassos que s’espera que tengui per tot el cos, ja que no li caben a la cara.

A Mallorca a més de dir anar a veure l’home dels nassos es deia anar a veure matar l’home dels nassos, perquè el punt de concentració popular a Palma dia 31 de desembre era la plaça de Cort, amb motiu de la Festa de l’Estendard, i s’hi disparaven salves d’honor, que algú interpretava com un afusellament de la imatge del rei Jaume I exposada a la façana de la Casa de la Vila aquest dia davant la companyia que li retia honors amb l’Estendard o bandera nacional.


Informació extreta del web www.curiositats.cat

Edificis estrambòtics, rars, o molt rars (3 de 5)

Sidney, Austràlia

Una de les endimoniades obres mestres de Frank Gehry. Aquest edifici acull l'Escola de Negocis de la Universitat de Sydney de Tecnologia. L'arquitecte va dir que es va inspirar en la forma en què els artistes utilitzen plecs per explorar el color, la forma i l'ombra.

Aquesta i més cases "rares" al web www.casasincreibles.com

Les il·lusions òptiques (7/7)

Sabíeu que els animals també poden percebre les il·lusions òptiques?

Aquesta i d'altres il·lusions òptiques aquí.

Edificis estrambòtics, rars, o molt rars (2 de 5)

Windsor, Anglaterra

Pel que sembla, en el seu interior hi ha un passatge secret al palau de Windsor. Sembla un escenari de les pel·lícules de Harry Potter.

Aquesta i més cases "rares" al web www.casasincreibles.com

El Nadal amb gats

Aquesta i d'altres "animalades" a www.canalmascotes.cat

El Nadal amb gossos

Aquesta i d'altres "animalades" a www.canalmascotes.cat

La Felicitació de Nadal dels Minions - Jingle Bells X-Mas Song

L’origen de fer cagar el Tió

Des del 8 de desembre, a moltes llars catalanes, cada dia alimentem el Tió de Nadal i el tapem amb una manteta perquè no passi fred a la nit. Contraposadament, el dia de Nadal animem la mainada a pegar al Tió amb un bastó engrescant-lo cridant “Fort, fort!!!” repetidament per fer-lo cagar alhora que li cantem una cançó tradicional.

Al Tió li agraden les mateixes coses que als animals de peu rodó (excepte la palla), fruita, verdura, serradures o ous i tot se li ofrena cru. També se li dóna aigua. Un cop alimentat, se’l fa cagar per la vigília de Nadal o el mateix dia 25 de desembre, abans o després de l’àpat familiar.

Dit això, ens cal revisar i ressituar la tradició del Tió de Nadal, un dels elements de la mitologia catalana i una tradició molt arrelada a Catalunya.

Originàriament, el Tió era un tronc encès, un tió de la llar de foc, que ens regalava l’escalfor per suportar la cruesa de l’hivern i la llum per a les llargues nits. Tradicionalment, el Tió mai no cagava objectes grossos (aquests ja els portaven els Reis) sinó llaminadures, figuretes de pessebre i alguna joguina senzilla per als més petits, així com coses de menjar i beure per als àpats de Nadal i Sant Esteve, com torrons, xampany, figues seques, mandarines, etc

La tradició del Tió de Nadal expressa reciprocitat d’afectes, la mainada té cura del Tió, l’alimenta i l’abriga, i el Tió, en correspondència, ens regala escalfor per suportar el fred ‘hivern i llum per veure a les fosques. Però d’on vénen els cops de bastó?

Per atiar un tió encès a la llar de foc, per animar el foc removent els tions, i per tal de no cremar-nos, ens ajudem d’un atiador o d’una branca. La pèrdua d’un dels elements, la llar de foc, ha desvirtuat el ritus; segurament, colpejar el Tió emula el fet d’atiar-lo quan cremava.

Avui, és un tronc amb potetes amb una carona somrient, una barretina vermella i/o una manteta, ja que, a la majoria de les cases, no tenim llar de foc per encendre el Tió. Com que el Tió no crema, podem animar-lo a que ens regali acaronant-lo, cantant-li, donant-li uns copets suaus…

Informació extreta del web www.curiositats.cat

L'origen de l’arbre de Nadal

Aprofitant les festivitats, és apropiat conèixer l’origen de tota tradició i sobretot una de les més populars al voltant del món: posar l’arbre de Nadal. Saps d’on ve aquesta tradició? Qui va iniciar aquest curiós costum?

Van ser els cristians que van arribar per primera vegada al nord d’Europa els qui es van sorprendre en descobrir que els seus pobladors, els bàrbars, celebraven, en unes dates properes al Nadal cristià, el naixement de Frey, el déu del sol. Com ho feien? Adornaven un arbre que simbolitzava l’Univers, en el més alt d’on estava l’estatge dels seus déus i el Valhalla, on residia el déu Odín.

Posteriorment amb l’evangelització d’aquests pobles, els cristians van agafar la idea de l’arbre canviant-li totalment el significat.

Segons la llegenda, al segle VII el canvi es fa oficial a partir del moment en què Sant Bonifaci de Fulda, evangelitzador alemany, té la iniciativa d’arrencar un arbre que representava les creences antigues de déus pagans d’arrel i plantar en el seu lloc un avet, el qual tenia diversos significats.

La fulla de l’avet (perenne) simbolitzava l’eternitat de l’amor de Déu cap als homes i la seva forma triangular representava el misteri de la santíssima trinitat. Així mateix va decidir adornar-lo amb pomes, aquesta vegada simbolitzant el pecat original i la temptació i va afegir algunes espelmes que indicaven la presència de la llum de Jesucrist. Posteriorment la tradició va anar adquirint detalls diversos, les pomes i les llums, es varen transformar en esferes, dolços i altres ornaments.

Com en tot el que sorgeix espontàniament va haver-hi un “però” davant la commoció d’aquests nous adorns nadalencs, que estaven vistos per l’Església com un ritual pagà i amb gran quantitat d’errors en la simbologia.

Tot i així, la tradició va obtenir tal impacte que va depassar les creences religioses convertint-se en tot un èxit.

Com tota moda, per aquell temps, la tradició de posar un arbre de nadal a les cases i adornar-lo pertanyia només a les famílies més riques de l’època, mentre que la resta de la població d’escassos recursos es conformava amb observar aquests adorns en places comercials, mercats i esglésies.

El primer arbre nadalenc públic es va col·locar el 1878 al mercat de nadal del nen Jesús a Nuremberg al sud d’Alemanya, el qual avui dia roman com un dels mercats tradicionals de la regió. Els encarregats d’escampar la notícia van ser alguns viatgers que portant la imatge de l’arbre es van traslladar a terres americanes, iniciant-ho a Estats Units al segle XX.

Informació extreta del web www.curiositats.cat

Les il·lusions òptiques (6/7)

Aquest cotxe sembla que vagi a estavellar-se.

Aquesta i d'altres il·lusions òptiques aquí.

Stand by me Doraemon. Cinema en català.

Edificis estrambòtics, rars, o molt rars (1 de 5)

Sopot, Polònia

Coneguda com la "casa boja", és un sobrenom bastant apropiat per a aquesta casa que sembla el reflex d'un mirall d'una casa del terror.

Aquesta i més cases "rares" al web www.casasincreibles.com

Les il·lusions òptiques (5/7)

En realitat, el punt taronja mai canvia de mida.

Aquesta i d'altres il·lusions òptiques aquí.

Ariana Grande - Santa Tell Me

Les il·lusions òptiques (4/7)

La peça blava i la groga, es mouen a la mateixa velocitat constant.

No obstant això percebem que es mouen a diferent velocitat per les ratlles de color blanc i negre.

Aquesta i d'altres il·lusions òptiques aquí.

Les il·lusions òptiques (3/7)

El rectangle gris sempre és del mateix color, però el cervell determina el seu color en funció dels que l'envolten.

Aquesta i d'altres il·lusions òptiques aquí.

Els gats negres donen mala sort?

Encara que atribuir la "mala sort" a creuar-se amb un gat negre és només fruit de la superstició, un estudi de científics del Long Island College Hospital de Nova York (EUA) va revelar fa poc que aquests felins sí que poden afectar negativament a les persones al·lèrgiques.

Segons un estudi, els investigadors van observar que els gats de pelatge fosc provocaven més esternuts i problemes respiratoris als pacients amb al·lèrgia que els de color clar. Segons els autors, es deu al fet que produeixen més quantitat d’una substància en la seva pell, la seva saliva i les seves glàndules sebàcies, la proteïna ‘fel d1′, que causa els símptomes de l’al·lèrgia.

Però, a banda d’això, les supersticions al voltant del gat negre són les més extensament conegudes i populars.

Els romans consideraven el gat com a animal sagrat i el van introduir l’animal a Europa. A Europa, excepte a Itàlia, Espanya, Sèrbia i Montenegro, un gat negre que es creua en la teva trajectòria es considera bona sort; no obstant això, aquest animal va ser vist per l’església com a associat a les bruixes i es temia que fossin els seus familiars. Resumint, el gat negre va ser vist generalment com a bona sort; no obstant això, als EEUU i zones d’Europa (ex. Espanya), que van mantenir caces de bruixes, l’associació amb les bruixes els va fer ser considerats com a portadors de mala sort.

A Escòcia, un gat negre en el porxo és una mostra de futura prosperitat. A Irlanda, quan un gat negre creua la trajectòria d’una persona a la llum de la lluna, significa que hi haurà una malaltia epidèmica. A Itàlia des de fa centenars d’anys es creu que si un gat negre es posa al llit d’una persona malalta, aquesta persona morirà. Fa molts anys a Anglaterra, les esposes dels pescadors tenien gats negres a les seves llars mentre que els seus marits sortien al mar en els seus vaixells de pesca, creient que evitarien que els passés quelcom dolent mentre estaven absents.

Informació extreta del web www.curiositats.cat

Les il·lusions òptiques (2/7)

Potser no saps com seure en aquesta increïble cadira.

Aquesta i d'altres il·lusions òptiques aquí.