Els ordinadors perjudiquen la vista?

Les connotacions negatives de la informàtica, en general i en relació amb la vista, ‘són un mite’. Així ho assegura el director mèdic de la corporació oftalmològica Vissum i catedràtic d’Oftalmologia, Jorge Alió. De fet, ‘si alguna cosa ajuden els ordinadors, és a estimular més la visió’, ha afegit.

Alió ha indicat que les noves tecnologies i les seves ‘pantalles de visualització’ s’utilitzen en el tractament i la rehabilitació de l’ull vague en els nens perquè ‘permeten tant la percepció de colors i de formes, com el seguiment de tasques d’una manera molt més controlable’, per la qual cosa ‘certament han suposat un avanç important’. ‘L’important és cuidar d’una bona salut visual per poder gaudir de la tecnologia sense que es ressentin els ulls i sotmetre a revisions als nens a partir dels quatre anys per diagnosticar a temps alteracions com l’ull vague o efectes en la graduació’.

‘No cal tenir por a l’ús d’ordinadors, fins i tot en nens, al contrari, al més aviat possible es vegi exposat a un i als jocs que pot desenvolupar amb ell, millor, si bé cal fer-ho de manera ponderada i equilibrat respecte al conjunt de la seva vida’ conclou Alió.

Pel que fa al temps, moltes persones es queixen que els períodes perllongats davant d’una pantalla els ocasionen mal de cap i dolor d’ulls. Això és perquè quan mirem objectes de molt a prop, els nostres ulls s’acomoden per enfocar-los i això requereix la contracció dels músculs oculars, els quals amb el temps es fatiguen i donen lloc als símptomes que coneixem com la fatiga visual.

Això no vol dir que les pantalles causin un dany permanent, els símptomes es resolen espontàniament quan prenem un descans.

En conclusió, les pantalles de qualsevol dispositiu no fan malbé la nostra visió, però poden ocasionar fatiga visual. S’ha d’ajustar la il·luminació de la pantalla i descansar els ulls breument cada hora, a més de parpellejar contínuament per evitar que els ulls s’assequin. Finalment es recomana anar a l’oftalmòleg almenys una vegada a l’any.


Informació extreta del web www.curiositats.cat

Origen del terme “vacuna”

Avui us volem explicar el curiós origen del terme "vacuna", un mot que prové de "vaca" ja que va ser gràcies a la verola que patia aquest animal el que va ajudar a descobrir que inoculant un virus en un organisme s’aconseguia immunitzar-lo contra la malaltia.

Durant l’últim quart del segle XVIII, Edward Jenner va estar exercint com a metge rural al comtat de Gloucester, a l’oest d’Anglaterra. Una labor que sovint el feia visitar a famílies de grangers que contreien diferents malalties pel fet d’estar en contacte amb els animals així com unes altres d’índole víric; però es va adonar que aquelles dones que es dedicaven a munyir vaques s’infectaven amb la verola bovina però no obstant això quedaven immunes a la verola que patien els humans, una cosa que en aquella època era molt comuna que es transmetés amb certa facilitat.

Després de comprovar tot el procés de com les munyidores en contacte amb vaques que patien la verola bovina quedaven inòqües a la malaltia dels humans es va posar a investigar i va realitzar diversos assajos amb un nen de vuit anys al que li va injectar la "verola bovina" publicant el 1798 un informe en el qual determinava que si s’inoculava aquest virus a una persona, aquesta quedava preservada de successius contagis.

Va ser un segle després, al 1881, quan Louis Pasteur va decidir encunyar el terme ‘vaccine’ (vacuna) en honor a Edward Jenner.


Informació extreta del web www.curiositats.cat

La vaca més alta del món

Sembla una foto trucada, però no és així. Aquesta imatge simplement il·lustra l’altura de Blosom, la vaca de raça Holstein que a l’agost del 2014 va ser reconeguda pels Rècord Guinness com la més alta del món.

Les seves mesures, des de la pota fins al llom, indicaven que mesurava 1,9 metres.

La seva propietària, la grangera Patty Meads-Hanson, diu que ha tingut l’animal des que era una vedella de vuit setmanes de vida –quan ja a aquesta edat era més alta del normal- i que sempre ha estat tractada com qualsevol altre animal domèstic.
De fet va ser la ‘recepcionista’ oficial del Memory Lane Crafting Retreat, un retir situat en el camp, i sempre era molt afectuosa amb els visitants i fidel a la seva grangera.

Informació extreta del web www.curiositats.cat

La nit de Sant Joan no és la més curta de l’any

Ho sentirem i ho llegirem un munt de vegades, tant a amics, familiars, coneguts…Però per molt que es digui, la nit de Sant Joan no és la més curta de l’any.

I en qualsevol cas hauríem d’especificar que parlem de la nit més curta en l’hemisferi nord.

La nit més curta de l’any es correspon amb la d’aquell dia en la qual el Sol passa més temps sobre l’horitzó, la qual cosa succeeix al juny en l’hemisferi nord i al desembre en l’hemisferi sud. És el dia del solstici d’estiu, que per convenció marca el principi d’aquesta estació i que si en l’hemisferi nord ocorre al juny en l’hemisferi sud ho fa al desembre.

L’inici de l’estiu, en l’hemisferi nord, pot donar-se, com a màxim, en tres dates diferents del calendari vigent, del 20 al 22 de juny. En 2015, per exemple, es va produir el 21 de juny a les 18:38 segons l’hora d’Europa Central, que és la que s’usa a Espanya, mentre que en 2016 es produirà el 21 de juny a les 00:35.

Al llarg del segle XXI l’estiu –en l’hemisferi nord– s’inicia en els dies 20 o 21 de juny, sent l’inici més matiner del segle el de l’any 2096, doncs ocorrerà a les 8:34 del 20 de juny, i l’inici més tardà el de 2003, doncs l’estiu va entrar a les 21:12 del 21 d’aquell any.

Les variacions d’un any a un altre són degudes a la manera en què encaixa la seqüència d’anys segons el calendari gregorià amb la durada de cada òrbita de la Terra al voltant del Sol, l’any tròpic.

El calendari gregorià, a més de recuperar els 10 dies perduts, ajusta la durada de l’any a 365, 2425 dies i també va canviar la norma dels anys de traspàs, que en lloc de cada quatre anys com en el calendari julià fa que s’exceptuïn els anys múltiples de 100, a excepció dels anys múltiples de 400, que sí són de traspàs.

Així que per això balla una mica la data en la qual cau el principi de l’estiu i la nit més curta de l’any…
Però des que està en ús el calendari gregorià mai serà la nit de Sant Joan, per molt que ens obstinem a dir-ho.

El que sí és cert és que al principi de nostra era, abans que s’apliqués la correcció del calendari gregorià, el solstici d’estiu sí podia caure en el 23, 24, o fins i tot el 25 de juny, d’aquí l’origen de la confusió.

Per cert que és lògic pensar que el dia més llarg de l’any és també el dia en què el Sol surt més ràpid i es posa més tard, però en realitat no és així.
Els nostres rellotges estan ajustats a un dia solar mitjà, però en ser l’òrbita de la Terra el·líptica la seva velocitat va canviant al llarg de l’any, així que hi ha un cert desfasament entre les hores que marca el rellotge i la posició del Sol.

Informació extreta del web www.curiositats.cat

De mare només n'hi ha una

Totes les mares són úniques. Només mares i fills ho saben.

El llaç que existeix entre ells és poderós i incomparable, i un nou anunci del fabricador de joies Pandora titulat ‘The Unique Connection’ en demostra l’existència.

En el vídeo, sis mares esperen pacients en una línia mentre que els seus fills, un a un i amb els ulls embenats, es van apropant a elles per tractar d’identificar-les utilitzant únicament el tacte.

La cerca que fa cada petit és completament entendridora, i al final, la reeixida trobada amb les mares fa saltar les llàgrimes a més d’una.

Informació extreta del web www.socpetit.tv

Galantis - Runaway

Flaix fm nº3 dia 17-5-15

Curiositats del colibrí

El colibrí és un dels animals que més ha despertat l’atenció de l’ésser humà. Sabeu per què? Es tracta d’un animal força curiós:

1. És l’au més petita del món.
2. És l’única au que pot volar cap a enrere.
3. És capaç de volar cap avall.
4. És incapaç de caminar.
5. El seu cor aconsegueix un màxim d’1.200 batecs per minut.
6. És l’animal vertebrat més petit de tots els que existeixen.
7. Poden mantenir-se suspesos en l’aire totalment immòbils.
8. Pot batre les seves ales fins a 80 vegades per segon.
9. Pot realitzar fins a 500 respiracions per minut.
10. Pot realitzar canvis d’adreça molt sobtats amb una precisió comparable a la d’un helicòpter.
11. Si un home consumís la mateixa quantitat de proteïnes que un colibrí en relació al seu pes, hauria de menjar 130 quilograms diaris.
12. El bec espasa té un bec que és tan llarg com el seu propi cos.
13. El seu vol és similar al de les papallones, que és considerat perfecte. Les espècies més petites poden aletejar fins a 80 vegades per segon.
14. La femella va més de 140 vegades al dia al seu niu per alimentar als petits.
15. Posseeixen un sentit del temps molt precís.
16. Els nius dels colibrís són tan petits com una goma d’esborrar.
17. També se’ls coneix com mainumby, picaflors…
18. Sempre degoten orina a causa de la seva elevada activitat.
19. L’espècie més petita, que és el colibrí colibrí de Helen o colibrí abella, habita a Cuba i mesura 5.5 centímetres.
20. Exhibeixen colors molt brillants, especialment un tipus de verd metàl·lic molt singular.

Informació extreta del web www.curiositats.cat

Figueretes i cabrioles impossibles

PEOPLE ARE AWESOME
PEOPLE ARE AWESOME
Posted by Origjinale on diumenge, 3 / febrer / 2013