La primera urna electoral

Una urna és un recipient temporalment segellat, generalment en forma de cub. Té una ranura estreta situada a la part superior, que és prou llarga com per permetre el pas d’una papereta de vot en unes eleccions. Aquesta ranura, però, impedeix que qualsevol persona pugui tenir accés als vots introduïts fins al tancament del període de votació.

Les urnes electorals van aparèixer per primera vegada a l’Antiga Grècia, el 530 aC. Els governants eren elegits quan en unes tauletes de fustes escrivien un candidat i després tiraven les tauletes en una caixa amb una ranura més grossa i eren dutes a la plaça central, on s’explicaven els vots. La primera aparició del vot en paper va aparèixer a Toledo el 1465, quan va aparèixer la corregiduria, on es van presentar dos corregidors: el Duc de Toledo, Jaime de Montrañón, i el Baró de Ciudad Real, Fernando Riopozuelo. Jaime de Montrañón va rebre 45.952 vots davant dels 30.106 de Fernando Riopozuelo.


Informació extreta del web www.curioitats.cat

Tornar a néixer...

Close Call AND Near Death!! Enjoy :)

Posted by SimplyBhangra.com on diumenge, 20 / juliol / 2014

Per què serveix el telèfon fix avui dia?

Autèntics NYAPS de persones que tant els hi deu fer la seva feina (14, 15 i 16 de 20)

Escales mecàniques per fantasmes (com el que la va posar aquí).

Si no pots atravessar parets, millor puja per les escales normals.

Abans de pujar mira a dalt, no sigui que quan hi arribis no puguis entrar (si no ets un fastama).

No hi ha dubte, al primer pis hi viu un fantasma, que no necessita cap porta per sortir al balcó.

Fotografies i informació extretes de "La voz del muro".

Ser bona persona...

Com i per què es produeixen les cremades solars?

La funció de la melanina —el pigment que dóna color a la pell— és la d’absorbir la radiació ultraviolada per prevenir danys en les cèl·lules. La radiació ultraviolada té la capacitat de penetrar en les cèl·lules de la pell i danyar-les, alterant o destruint el seu ADN.

De manera que quan el teu cos detecta un augment de la radiació solar ultraviolada incrementa la producció de melanina. Ho fa com a mecanisme de protecció. Més exposició a la llum ultraviolada requereix més protecció davant d’aquesta. És a dir, més melanina.

No obstant això, davant una exposició imprevista i perllongada al sol l’increment en la producció de melanina no és prou ràpid com per protegir a la cèl·lules de la pell que poden resultar danyades per la radiació ultraviolada.

I quan això succeeix, quan una cèl·lula detecta que el seu ADN està danyat, inicia per si mateixa un procés anomenat apoptosi, que és la mort o destrucció d’una cèl·lula provocada per ella mateixa en un sacrifici destinat a evitar reproduir-se arrossegant tals danys, la qual cosa podria derivar en el que es coneix com a càncer.

És aleshores quan es produeix el que anomenem habitualment ‘cremada solar’, que és en realitat una resposta del sistema immunitari.

I és la mort d’un munt de cèl·lules de la pell el que veiem i sentim com una cremada solar.

Normalment després d’una cremada solar la pell de reemplaçament és més fosca que la que es va cremar inicialment, com a part del procés de protecció i davant la possibilitat d’una altra exposició imminent al sol que provoqui una altra carnisseria cel·lular.

Informació extreta del web www.curiositats.cat