dissabte, 27 de febrer del 2016

Curiositats dels bessons


Un dels fenòmens naturals que sorprèn més a alguns humans escollits, és el fet de tenir un bessó. Alguns de nosaltres hem somiat en la nostra infància amb aquest ésser que seria en tot igual a nosaltres, amb aquest company fidel al que romandríem units i ens acompanyaria al llarg de la vida. Només uns quants gaudeixen d’aquest privilegi. Voleu saber-ne algunes característiques curioses?

1. Els bessons, encara que siguin idèntics, no tenen les empremtes dactilars iguals.
Las petjades dels bessons són iguals a l’inici de la gestació però entre les setmanes 6 i 13 comencen a tocar el sac amniòtic quan es mouen i això conforma línies i crestes que seran diferents en cadascun d’ells.

2. El 25% dels bessons idèntics són un reflex i no una còpia del seu germà.
Un serà destre i l’altre esquerrà, un tindrà un remolí en el pèl cap a la dreta i l’altre cap a l’esquerra… Segons les recerques això ocorre si ha passat més d’una setmana de la concepció quan l’òvul fertilitzat es divideix en dos.

3. Les estadístiques demostren que la taxa de natalitat de bessons idèntics no varia en funció de la raça, l’edat de la mare o la zona geogràfica.

4. Els bessons idèntics sempre són del mateix gènere, dos nens o dues nenes. Només existeix un cas en què puguin no ser-ho, i és a causa d’un defecte cromosòmic.

5. S’han donat casos de bessons, separats en néixer, que han tingut vides increïblement iguals. Noces, fills, malalties i fins i tot la mateixa professió, coses que unides van més enllà de meres coincidències.

6. Els bessons, en l’úter matern, comencen a interactuar entre ells a partir de la setmana número 14 de l’embaràs i a partir de la 18 fins i tot sembla que juguen.

7. Si dos bessons idèntics es casen amb dues bessones també monozigòtics, els seus fills, encara que legalment seran considerats cosins, analitzant el seu ADN resultaran germans.

8. Si ets bessó, estadísticament, tens un 22% de possibilitats de ser esquerrà.

9. L’única cosa que segur que serà diferent, en un parell de bessons idèntics, és el melic.

10. El fet que tinguin idèntica genètica no vol dir que els bessons monozigòtics pateixin, obligatòriament, les mateixes malalties. Desenvoluparan personalitats diferents i les seves malalties, fins i tot les que tenen una propensió genètica, poden desenvolupar-se o no ja que influiran factors externs.

Informació extreta del web www.curiositats.cat


Cadires intel·ligents


Inspirades pel Sistema d’Aparcament Intel·ligent de Nissan —que aparca els cotxes de la marca utilitzant la manera de conducció autònoma— el fabricant de cotxes ha desenvolupat aquesta cadira amb aparcament intel·ligent: n’hi ha prou amb donar un petit cop de mans i totes les cadires disperses per l’oficina o desordenades per aquí o en una sala de reunions s’aparquen elles soles correctament, en el seu lloc.

Al final del vídeo es mostra una explicació ràpida de com funciona el sistema: unes càmeres de vídeo detecten on està cadascuna de les cadires i —sabent a on ha de dirigir-les perquè quedin col·locades i ordenades— l’ordinador envia a cadascuna de les cadires motoritzades les instruccions perquè tornin al seu lloc.



Informació extreta del web www.curiositats.cat, i de youtube.

dissabte, 20 de febrer del 2016

L’any 2050 al mar hi haurà més plàstics que peixos



Estem tirant en els oceans tal quantitat d’aquest material barat i no biodegradable, que l’any 2050 la quantitat de plàstic que hi haurà en els oceans serà literalment major que la quantitat de peixos.

Es calcula que actualment hi ha uns 150 milions de tones de plàstic en els oceans i que la producció de plàstic a tot el món es duplicarà en els propers 20 anys (havent-se multiplicat ja per 20 des de 1964). Assumint que la massa de peix total és de 1000 milions de tones —i que aquesta quantitat no variarà en els propers decennis— l’any 2025 hi haurà en els oceans 250 milions de tones de plàstic i, al ritme actual, l’any 2050 se superaran els 1000 milions de tones de plàstic en els oceans.

Realment, és per reflexionar-hi…

Informació extreta del web www.curiositats.cat


diumenge, 7 de febrer del 2016

Origen del carnaval



El carnestoltes és una celebració pública que té lloc abans de la quaresma cristiana, amb data variable (entre febrer i març, segons l’any), i que combina alguns elements com disfresses, desfilades, i festes al carrer. Una de les característiques rellevants és la de ser un període de permissivitat i cert descontrol. Durant la nit del Carnestoltes tot s’hi val i diu la llegenda que per això la gent es posa màscares.

L’origen de la seva celebració sembla probable que vingui de les festes paganes, com les que es realitzaven en honor a Bacus, el déu del vi, les saturnals i les lupercals romanes, o les que es realitzaven en honor del toro Apis a Egipte. Segons alguns historiadors, els orígens d’aquesta festivitat es remunten a les antigues Sumèria i Egipte, fa més de 5.000 anys, amb celebracions molt semblants a les de l’època de l’Imperi Romà, des d’on es va expandir el costum per Europa, sent portat a Amèrica pels navegants espanyols i portuguesos a partir del segle XV.

L’etimologia i origen de la paraula carnestoltes o carnaval ens indica que prové del terme italià ‘carnevale’ i aquest, al seu torn, del llatí ‘carnem levare’ el significat del qual és carnem (carn) i levare (llevar, treure): treure la carn.

Informació extreta del web www.curiositats.cat