dissabte, 26 de març del 2016

Per què les dones senten més fred que els homes?



El sistema femení de calor consumeix més sang, i això fa que resti del flux sanguini de les mans i dels peus; com a resultat, senten més fred, tot i que manegen millor la calor corporal. És per això que la majoria de les dones tenen els peus freds!S’ha de destacar que durant la menstruació les dones pateixen més fred perquè la temperatura corporal pot arribar a baixar un grau.
Els homes encara que no tenen un “sistema de calefacció” tan bo com el de les dones, conten amb més massa muscular i greix corporal, el que els dóna millor protecció per al fred.

Informació extreta del web www.curiositats.cat


dissabte, 19 de març del 2016

Per què existeixen els anys de traspàs?



L’any 46 abans de Crist l’emperador romà Juli Cèsar va consultar a un grup d’astrònoms egipcis i això va donar com a resultat al calendari amb el qual es regiria la major part del món per més d’un mil·lenni. Així va néixer l’any de traspàs, però si no existís, actualment estaríem al juliol de 2017.

Això té a veure amb l’any solar. Els astrònoms egipcis d’aleshores van poder detectar un fet que els romans no havien captat: un any del calendari es retarda una mica en comparació de l’any solar, la qual cosa vol dir que un any en realitat no està compost per 365 dies exactes, sinó per 365.2422 dies. Per no tornar-nos bojos, Cèsar i el seu equip van determinar que la millor forma de mesurar l’any era afegir un dia addicional al calendari cada quatre anys.

El problema és que això tampoc resulta en una mesura exacta. L’any no està compost per 365.25 dies sinó per 365.2422 dies, la qual cosa significa que no es poden unir quatre quartes parts durant quatre anys per formar un nou dia. Hi ha una diferència d’11 minuts i 40 segons cada any, la qual cosa suposava afegir un dia més al calendari cada 125 anys.

El calendari romà va durar així fins a mitjan segle XVI, època en la qual el Papa Gregori XIII de l’Església Catòlica va decidir modificar-ho de nou amb el propòsit que fos més senzill determinar exactament quan eren les pasqües, i així va néixer el calendari gregorià que avui dia utilitzem en la major part del món.

Des de Los Angeles Times s’han dedicat a calcular quin dia exacte seríem si mai haguessin existit, o més aviat plantejat, els anys de traspàs. La data és l’11 de juliol de l’any 2017, sempre que prenguem com a punt d’inici el moment en el qual Juli Cèsar va crear el calendari romà, fa exactament 2062 anys.

Informació estreta del web www.curiositats.cat, del dia 26 de febrer de 2016.


dissabte, 12 de març del 2016

Una faula molt real...



Cada dia, una petita formiga arribava a la feina molt d'hora, i sense pèrdua de temps començava les seves tasques. Era summament productiva i se la veia molt feliç amb l'activitat.

El gerent, un lleó, sempre se sorprenia en veure-la treballar sense supervisió. Llavors va pensar: "si és capaç de produir així sense algú que controli, segurament podrà fer molt més si té un supervisor".
Dit això, va buscar i va reclutar a l'escarabat qui tenia una experiència summament extensa com a cap i era famós per preparar i presentar uns excel·lents informes.
La seva primera decisió va ser instal·lar un rellotge a l'entrada per controlar els horaris d'arribada i sortida.
Necessitava, a més a més, una secretària que l'ajudés a escriure els seus informes. Així que va decidir contractar l'aranya perquè també organitzés els arxius i controlés les trucades telefòniques.

El lleó estava encantat amb els informes que l'escarabat li enviava i li va demanar que elaborés uns gràfics que mostressin les ràtios de producció i una anàlisi de les tendències de manera que pogués utilitzar-los per les seves pròpies presentacions davant la Direcció.
Aleshores l'escarabat va haver de comprar un nou ordinador, una impressora làser, a més de contractar la mosca per tal que dirigís l'àrea de sistemes.

Mentrestant, la formiga que una vegada havia estat tan productiva i relaxada, no li agradava tota aquesta sobrecàrrega de papers i reunions interminables on perdia la major part del seu temps.

El lleó llavors va arribar a la conclusió que havia arribat el moment de contractar algú que es fes càrrec del departament on la formiga treballava.
Qui va guanyar la posició va ser la cigala, i la primera decisió que va prendre va ser canviar la catifa i aconseguir una cadira ergonòmica per la seva oficina.
Necessitava a més a més un ordinador i una assistent personal que va portar del seu antic lloc de treball perquè l'ajudés amb la programació i el Pla de Control Estratègic del Pressupost.

El lloc on treballa la formiga ara és trist, ningú riu i tothom camina preocupat...
Aquesta va ser raó suficient perquè la cigala convencés al lleó de la necessitat de realitzar una enquesta de clima intern.

I com que el lleó havia revisat el departament on la formiga treballava, era fàcil comprovar com en aquest temps la productivitat s'havia reduït notablement.
La seva decisió va ser reclutar al mussol perquè realitzés una auditoria i suggerís les solucions. 

Després de 3 mesos, va presentar el seu informe i una conclusió final: el departament té excés de personal.
Endevineu a qui van posar primer al punt de mira?
A la formiga!!!!
Les causes?, mostrar una actitud negativa i falta de motivació.