Una història sobre les 7 meravelles del món

Aquesta, és una història sobre les 7 meravelles del món i un grup de joves alumnes d'una escola.
Es va demanar als alumnes que escrivissin en un paper les que ells pensaven eren les set meravelles del món modern, del món actual.
Malgrat certes diferències, les següents van ser les que més vots van rebre:
- primera, les piràmides d'Egipte,
- segona, el Taj Mahal de l'Índia,
- tercera, el Gran Canó del Colorado als Estats Units
- quarta el Canal de Panamà,
- cinquena, l'edifici Empire State de Nova York,
- sisena, la Basílica de Sant Pere del Vaticà, a Roma,
- i setena, la Gran Muralla Xinesa
Mentre la mestra acabava de recomptar els vots, va veure que hi havia una nena que no havia acabat d'escriure els suggeriments.
- "Que tens problemes amb la teva llista?" - va preguntar-li la mestra.
- "...sí, una miqueta. No puc acabar de decidir-me. N'hi ha moltes de meravelles" - li va contestar l'alumna.
Aleshores, la mestra li va dir:
- "Bé doncs, perquè no ens dius el que tens fins ara? ...potser et podrem ajudar".
La jove alumna s'ho va pensar uns instants, però al final va començar:
- "...jo penso que les 7 meravelles del món són:
- primera, poder veure-hi,
- segona, poder escoltar,
- tercera, poder tocar,
- quarta, poder provar,
- cinquena poder sentir,
- sisena, poder riure,
- setena, poder estimar, i..."
L'aula estava en un silenci total, fins al punt que si s'hagués caigut una agulla, s'hauria sentit la seva remor.

Les coses simples i ordinàries, que en general es prenen com a trivials, són senzillament meravelloses.
Les coses més preuades de la vida no es construeixen amb les mans, ni es poden comprar amb diners.

Tant de bo no consideris que estàs massa ocupat per compartir aquesta història. Poder compartir era la meravella número 8 de la llista de la nena.

(Història que volta per internet, d'autor desconegut (si més no per mi))

Impressionant rutina de ball amb projecció de vídeo del "Got Talent" de Tailàndia

Llegir al vàter, és dolent per a la salut?

Un grup d’especialistes assenyala que el costum que es té d’anar al bany amb una revista o un llibre té conseqüències perilloses per a la salut doncs contribueix a la generació d’hemorroides.

Ron Shaoul, especialista en gastroenterologia pediàtrica, va elaborar un qüestionari que va ser respost per 500 persones, dones i homes, d’entre 18 i 65 anys i de diferents categories socials i professions. El 64% dels homes i el 41% de les dones van confessar ser habitual de la lectura al bany. En general, van qualificar el material utilitzat com ‘qualsevol cosa que estigués a mà’; el més freqüent, el diari.

Una de les conclusions de l’estudi de Shaoul és que existeix poca evidència que hi hagi una major contaminació bacterial entre els qui llegeixen en el bany respecte dels qui no ho fan.

Val Curtis, directora del Centre d’Higiene de la London School of Hygiene and Tropical Medicine i confessa practicant de la lectura en el bany, va admetre per la seva banda que existeix un risc higiènic -possible contaminació del diari o revista amb matèria fecal-, però es tracta d’una probabilitat molt baixa i que pot ser reduïda a zero amb un rentat de mans abans de deixar el lloc.

Però s’ha d’anar en compte perquè els nous suports de lectura us poden portar problemes: els microbis tenen una vida més curta en superfícies absorbents com el paper de diari, però resisteixen per més temps en les cobertes de plàstic i especialment en les pantalles dels dispositius electrònics. Segons BBC News, almenys un de cada deu telèfons portàtils està contaminat amb matèria fecal. Però es tracta d’una realitat que fa referència a l’hàbit de llegir en el bany però també, i sobretot, a l’absència de l’hàbit de rentar-se les mans amb sabó.

La revista Esquire va publicar, l’any 2009, les conclusions de David Gutman, cap dels serveix mèdics dels Advanced Hemorrhoid Specialists d’Ohio, Estats Units, qui desaconsellava la lectura en el bany: ‘Les hemorroides deriven d’unes estructures anatòmiques anomenades ‘anal cushions’ (coixins anals) -com petits globus- tancats en les parets del canal anal. Quan s’incrementa la pressió abdominal, aquests coixins instantàniament s’omplen de sang per formar un seient hidràulic”.

Segons Gutman, ‘estar massa temps assegut en el sanitari augmenta la pressió en aquests coixins anals i pot eventualment convertir-los en hemorroides’.

I quant és massa? Doncs bé, d’acord amb aquest especialista, tot el temps que excedeix al necessari per complir la funció per la qual s’ha inventat el bany és perillós per a la salut.

Gutman explica: ‘No s’ha de llegir en el vàter. Les evacuacions han de ser ràpides. Sé que a la gent li agrada llegir mentre està en el bany. El que recomano és que una vegada que acaben –si insisteixen a voler quedar-se i llegir– han de netejar-se, rentar-se les mans, tapar el vàter i asseure’s damunt, que és gairebé el mateix’.

Informació extreta del web www.curiosistats.cat

Quina és la mare perfecta ?