La Llei de Murphy és una forma còmica i majoritàriament fictícia d’explicar els infortunis en tot tipus d’àmbits que, a grans trets, es basa en l’expressió següent: ‘Si alguna cosa pot sortir malament, sortirà malament.’
Aquesta frase, que denota una actitud ‘pessimista’, resignada i burleta alhora davant esdeveniments futurs, seria aplicable a tot tipus de situacions, des de les més banals de la vida quotidiana fins a d’altres més transcendents.
La llei va ser enunciada per Edward A. Murphy Jr, un enginyer de desenvolupament que va treballar durant un breu període en experiments amb coets en rails posats en pràctica per la Força Aèria dels Estats Units el 1949.
Hi ha diferents teories sobre l’origen de la Llei de Murphy i sobre els detalls de com va ser formulada inicialment. Durant el període de 1947-1949 es va desenvolupar un pla anomenat MX981 al camp Muroc (anomenat més tard Base Aèria Edwards) destinat a provar la resistència humana a les forces G durant una desacceleració ràpida. Les proves usaven un coet sobre rails amb una sèrie de frens en un extrem.
Les proves inicials usaven un ninot humà, lligat a una cadira a un trineu, però les que van seguir van ser fetes amb John Paul Stapp, llavors capità, reemplaçant al ninot. Amb això es va qüestionar la precisió de la instrumentació utilitzada per mesurar les forces G que el capità Stapp experimentava. Edward Murphy va proposar utilitzar mesuradors electrònics d’esforç subjectes a l’arnès de Stapp per mesurar la força exercida sobre ells per la ràpida desacceleració. L’assistent de Murphy cablejà l’arnès i es va fer una primera prova utilitzant un ximpanzé. Tanmateix, els sensors van donar una lectura de zero.
Llavors es va advertir que s’havia produït un error en la instal·lació: cada sensor s’havia cablejat a l’inrevés. En aquest moment Murphy va formular el seu famós enunciat. Segons George Nichols, un altre enginyer que estava present, Murphy, frustrat, li va donar la culpa al seu assistent, dient: ‘Si aquesta persona té una manera de cometre un error, ho farà’.
L’esperit de la llei
Sense importar la composició exacta i l’origen de la frase, el seu esperit comporta el principi de disseny defensiu, en anticipar els errors que l’usuari final probablement cometrà. Els sensors de força G de Murphy van fallar perquè hi havia dues maneres diferents de connectar, una d’elles resultaria en lectures correctes mentre que l’altra resultaria en absència de lectures. L’usuari final —l’assistent de Murphy en la versió històrica— podia escollir com connectar els cables. Quan va escollir incorrectament els sensors no va fer la seva feina correctament.
Emfatització del negatiu
Un exemple freqüentment citat d’aquesta tendència a emfatitzar el negatiu, és que, cada vegada que una llesca de pa untada de mantega cau a terra, la gent tendeix a recordar més les vegades que cau amb el costat de la mantega cap a terra, ja que si caigués amb la mantega cap amunt tindria menys conseqüències. Per tant, un té la impressió que el pa sempre cau amb la mantega cap a baix, sense importar la veritable probabilitat de cada ocurrència.
Lleis com la de Murphy són una expressió directa d’aquestes perversitats en l’ordre de l’univers. Hi ha un estudi matemàtic que demostra que efectivament la torrada té més probabilitats de caure del costat de la mantega, però és degut a altres factors. El factor principal és l’alçada de la taula, per la qual la torrada té ‘temps’ de fer mitja volta no pel pes de la mantega com erròniament i intuïtiva se suposa, sinó per la rotació pròpia a les condicions inicials de la caiguda, però no hi ha alçada suficient per donar més de mitja volta.
Informació extreta del web www.curiositats.cat
