Per què una tortugueta tan aviat ve al món ja va caminant cap a l’oceà a la recerca del seu primer menjar, mentre que a un bebè humà cal donar-li el menjar durant els dos o tres primers anys? Per què un poltre s’aixeca i comença a caminar de manera independent poc després de sortir de l’úter de l’euga, mentre que els bebès ho fan a l’any i enmig de tota classe d’estímuls per part dels pares?
Els bebès humans triguen 2 mesos a aixecar el cap sense ajuda, 4 mesos a donar-se la volta, 6 per asseure’s, 9 per posar-se dempeus i 12 per donar els primers passos, i això és només el començament. Després el nen necessita fins a 10 anys de supervisió i cures perquè els pares el considerin apte per navegar mínimament sol.
Som una espècie amb retard que després aconsegueix redreçar-se?
Res d’això. És un dels preus que cal pagar per disposar d’un cervell més intel·ligent. Gestionar un cervell tan complex com l’humà requereix d’aquest període extra, que inclou l’ajuda dels pares, perquè raonament, comunicació i destreses es desenvolupin harmoniosament.
Quan la cria humana neix als 9 mesos ho fa amb el temps just perquè el seu cap surti sense patir danys. Si el crani del bebè creixés més, no cabria per la pelvis de la mare. Aquest desavantatge no la tenen els que neixen d’un ou, ni els que tenen mares amb una altra anatomia.
Quan el poltre neix després de 12 mesos de gestació, el seu cervell ja ha aconseguit el desenvolupament suficient com per permetre-li caminar. El cervell del bebè nounat és tan primari, que després duplica la seva grandària durant el primer any.
Informació extreta del web www.curiositats.cat
