Diuen que hi havia una vegada un rei que volia anar a pescar, i va cridar al "pronosticador" del temps, i aquest li va dir: "vagi tranquil majestat que no plourà..."
Com que la promesa del rei vivia a prop del riu, la va convidar, i ja de camí, varen trobar un camperol dalt d'un burro que, en veure al rei, li va dir: "senyor meu, és millor que torneu a palau perquè plourà moltíssim".
Per descomptat que el rei va seguir el seu camí, pensant: "què sabrà aquell pagesot si jo tinc un especialista molt ben pagat i em va dir tot el contrari" "hi anem i fora romanços".
Així ho va fer.
I sabeu què va passar? Que va ploure a bots i barrals.
El rei i la seva promesa van quedar ben xops.
Molt enfurismat el rei va tornar a palau, va acomiadar el "pronosticador" del temps, i va fer cridar el pagès.
Li va oferir el lloc que havia deixat el "pronosticador", però el camperol li digué: "senyor meu, jo no en sé res d'això, el que passa és que el meu burro, quan té les orelles avall, plou".
Aleshores el rei va contractar el burro.
I vet aquí que així va començar el costum de contractar BURROS com a assessors, que des d'aleshores tenen els llocs més ben pagats en els governs.
Història que ronda per internet, d'autor anònim (si més no per mi).
