diumenge, 27 de novembre del 2016

Per què els taxis de Barcelona són grocs i negres?



En començar els anys vint, els taxis matriculats a Barcelona eren prop de 250, encara que els vehicles que s’utilitzaven com a automòbils de plaça de lloguer eren prop d’un miler. Dins la ciutat hi havia un total de 64 parades, i els clients eren tan pocs que cap taxista no s’aventurava a anar a  buscar-los, per no perdre el dret de parada.

El 1924, l’Ajuntament va aprovar un Codi de Circulació que, entre d’altres mesures, va fer obligatori l’ús del taxímetre i va imposar una ratlla pintada sota la finestra del passatgers i la part posterior de cada taxi per tal d’identificar-los millor. El color variava segons la tarifa: blanca, 40 cèntims per quilòmetre; vermella, 50 cèntims; groga, 60 cèntims; i blava, 80 cèntims per quilòmetre.

Amb l’Exposició Internacional de 1929 com a horitzó, la flota Barcelona de taxis va créixer fins a xifres exagerades – 4.000 vehicles – en una ciutat que no arribava al milió d’habitants. La competència entre l’empresa David, la multitud de noves companyies privades i els autònoms, d’una banda, i de tot el sector del taxi amb els tramvies, els nous autobusos i el metro, de l’altra, va provocar autèntiques guerres de preus i pràctiques com la de transportar diversos viatgers a la vegada o la de fer circular mototaxis amb sidecar.

Després del boom de l’Exposició, moltes empreses van tancar i fins i tot la gran companyia David, que es vanagloriava de no rebaixar mai les seves tarifes, va crear una filial de nom Goliat que sí que ho va fer per tal d’afrontar la crisi. El juliol de 1930 l’Ajuntament va posar una mica d’ordre al sector: va establir l’obligatorietat d’un mínim de dos anys d’experiència com a xofer per obtenir la llicència, i la tarifa única de 60 cèntims per quilòmetre. A la pràctica això va suposar institucionalitzar el característic color groc sobre fons negre con a uniforme dels taxis barcelonins, que no es va generalitzar completament fins el 1934.

Informació extreta del web www.curiositats.cat


dimecres, 16 de novembre del 2016

Per què bufem espelmes per celebrar el nostre aniversari?


Cada any, des del nostre naixement, en el dia del nostre aniversari seiem davant d’un pastís per bufar tantes espelmes com a anys complim. Però, per què ho fem? I per què demanem un desig?

Com succeeix la majoria de les vegades, no es coneix el moment exacte en què va sorgir aquesta tradició ni el seu perquè, encara que existeixen diverses possibles explicacions.

Una defensa que l’origen es troba en l’Antiga Grècia on es tenia el costum d’oferir uns dolços rodons a Artemisa, la deessa de la Lluna, representant el cicle lunar complet. Damunt dels dolços es col·locaven espelmes enceses que els adeptes bufaven perquè el fum ascendís fins a la deessa. Encara que abans d’apagar-les, explica la llegenda que s’havia de demanar un desig perquè el fum el transportés fins a la deessa i ella el fes realitat.

Una altra explicació diu que el cercle d’espelmes formava part d’un ritual que protegia a l’homenatjat dels mals esperits durant un any. De manera que, el foc i la llum representaven la vida i, per tant, el tenir espelmes en el pastís d’aniversari simbolitzava una crida a la continuació de la vida per seguir amb la tradició molts anys més.

Amb la consolidació del cristianisme, la tradició de celebració de l’aniversari bufant les espelmes es va considerar pagana, ja que el costum popular era celebrar i festejar els dies de la mort dels sants i no el seu naixement.

No obstant això, amb el pas del temps i la decisió de l’Església de marcar la data del naixement de Crist, la qual posteriorment es va considerar l’inici del Nadal, la societat va recuperar la celebració dels aniversaris i la seva tradició especial.


Informació extreta del web www.curiositats.cat