És important cordar-se el cinturó de seguretat en un vehicle

Quina temperatura fa falta perquè nevi?

La neu és un fenomen meteorològic que consisteix en la precipitació de petits cristalls de gel. Els cristalls de neu adopten formes geomètriques amb característiques fractals i s’agrupen en flocs. Generalment la neu es forma per sublimació inversa del vapor d’aigua en les capes altes de l’atmosfera, a una temperatura inferior als 0 °C.

L’ocurrència, quantitat i intensitat de les nevades depèn, entre d’altres factors, de la latitud, l’altura, la distància al mar o l’oceà i de l’estació de l’any. La neu es pot fabricar també amb l’ajut dels canons de neu. Aquesta tècnica és utilitzada per les estacions d’esquí per millorar l’estat de les pistes quan la temperatura és suficientment baixa però les precipitacions no són prou abundants.

Un estudi recent ha demostrat que alguns bacteris tenen un paper important en la formació dels cristalls de glaç o de neu. Han estat identificats a mostres de neu a Europa, Amèrica del nord i a l’Antàrtida.

Hi ha diferents tipus de precipitació de neu:

Nevada: És una tempesta de neu i gel, que es produeix generalment en alta muntanya o altes latituds. Quan està acompanyada de forts vents pot anomenar-se torb o torb de neu.

Ràfega: És una neu lleugera amb generalment poca acumulació i es produeix en les nevades moderades ocasionals.

Pluja congelada: És un tipus de pluja que cau del cel i que es congela al seu pas per l’atmosfera.

Grànuls de neu: Són grans de gel blancs i opacs, aplanats, amb diàmetres inferiors a 1 mm.

Grans de gel: També coneguts com a calamarsa menuda, són un tipus de calamarsa molt fina, formats per la precipitació de boletes de gel transparents de forma irregular, el diàmetre de la qual és de 5 mm o menor.

Perdigons de gel: Són una forma de precipitació consistent en aigua parcialment congelada, però no en forma de cristalls.

Prismes de gel: Són constituïts per cristalls de gel, amb forma d’agulles o làmines, tan petits que semblen suspesos en l’aire.

Graupel: També s’anomena ‘pilotetes de neu’. Són més grans que els grans de gel i més petits que la calamarsa.

Torb de neu: Ocorre quan un vent fort condueix neu ja caiguda per crear derives.

Calamarsa: consisteix en gotes d’aigua sobrerefredades, per la baixa temperatura que hi ha quan es precipita el núvol.

Hailstorm: Una tempesta de calamarsa. Si la calamarsa és molt gran, pot danyar als cotxes i fins i tot a la gent.

Neu efecte-llac: es produeix quan els vents freds es mouen a través d’extensions grans d’aigua calenta.

Aiguaneu: És una forma de precipitació consistent en neu parcialment fosa en tocar el sòl.

Ocurrència

Encara que la densitat de la neu varia extensament, una guia és que la profunditat de les nevades és 10 vegades major que la de les precipitacions pluvials que contenen la mateixa massa d’aigua.

Les nevades inesperades de vegades deterioren les infraestructures i interrompen els serveis, fins i tot a les regions que estan acostumades a elles. El tràfic es pot veure entorpit o fins i tot detingut totalment. Les infraestructures bàsiques tals com a electricitat, telèfon i gas natural poden ser interrompudes. Un dia nevat és freqüentment un dia en el qual l’escola o altres serveis són cancel·lats a causa de la precipitació. Això pot succeir fins i tot a les àrees que tenen en general molt poca precipitació de neu amb una acumulació lleugera. Quan l’acumulació de neu és excessiva, sovint triga temps a fondre’s, fent-se així geleres.

Per què és blanca la neu?

La neu està formada de cristall d’aigua congelada, i entre aquests cristalls hi ha aire. Aquest aire fa que la llum que passa pels cristalls d’aigua es dispersi i es vegi de color blanc.

És el mateix cas que els núvols, que els veiem blancs tot i que estan formats de microcristalls d’aigua. En el cas que es formi gel compacte veiem el núvol transparent i és perquè no hi ha aire en el seu interior, sinó aigua congelada compacta.

Informació extreta de www.curiositats.cat

El quart Rei Mag

És possible que existís un quart Rei Mag, a més dels ja coneguts Melcior, Gaspar i Baltasar. Un noble, príncep segons algunes cròniques, que tindria uns trenta anys quan, observant el firmament, va descobrir el famós Estel de Betlem que anunciava el Naixement del nen Jesús.

Henry van Dyke (1852–1933), teòleg presbiterià estatunidenc, va escriure l’any 1896 un conte nadalenc anomenat “The Other Wise Man” (L’altre Rei Mag), el protagonista del qual és Artaban, nom originari del persa.

A continuació podeu trobar el conte resumit:

El ziggurat de Borsippa, amb els seus alts murs i set pisos, era el punt de trobada dels quatre reis i inici de la travessa conjunta. I cap allà es dirigia l’Artaban, amb un diamant de l’illa de Meroe que neutralitzava els verins, un tros de jaspi de Xipre com a amulet de la oratòria, i un fulgurant robí de les Sirtes per allunyar les tenebres que confonen l’esperit, com a ofrenes al nen Jesús. Però a mig camí es va trobar amb un vell moribund que havia estat saquejat per uns bandits, i el rei va interrompre el seu viatge, va guarir les seves ferides i li va oferir el diamant per ajudar-lo.

Un cop va arribar a Borsippa, els Tres Reis Mags ja havien prosseguit el seu viatge i li van deixar una nota que deia: “T’hem estat esperant molt de temps i no podem retardar més aquest viatge. Segueix el nostre camí pel desert i guia’t per l’estel”.

Va continuar en solitari el seu camí, però quan va arribar a Judea, no va trobar ni als Reis ni al redemptor, sinó nombrosos soldats d’Herodes degollant nens, i en veure’n a un d’ells, que amb una mà sostenia un nen i amb l’altra brandava una espasa, i li ofereix el robí destinat al fill de Déu a canvi de la vida del nen, però va ser sorprès en aquesta actitud: i va ser detingut i empresonat al palau de Jerusalem.

Va estar uns trenta anys reclòs, i li van anar arribant veus dels prodigis, consells i promeses d’un Messies que no podia ser cap altre que el Rei de Reis que anava a adorar tants anys enrere. Amb la seva absolució mentre deambulava pels carrers de Jerusalem, es va anunciar la crucifixió de Jesucrist; aleshores decideix d’anar al Gólgota per a oferir-li la seva adoració llargament posposada, però en un mercat una filla estava sent subhastada per liquidar uns deutes del seu pare, s’apiada d’ella, i compra la seva llibertat amb el tros de jaspi, la darrera de les ofrenes que li quedava és oferta, i Jesucrist mor a la Creu: tremola la terra, s’obren els sepulcres, els morts ressusciten. Una pedra el colpeja al cap i en estat d’inconsciència, se li apareix una figura que li diu: “Vaig tenir gana i em vas alimentar, vaig tenir set i em vas donar de beure, vaig estar despullat i em vas vestir, vaig estar malalt i em vas guarir, em van empresonar i em vas alliberar”. Però ell desorientat i exhaust pregunta: “Quan vaig fer jo totes aquestes coses?”, i amb la mateixa expiració rep la resposta: “El que has fet pels teus germans, ho has fet per mi”. I el quart Rei va descansar, emprenent un nou viatge que el va portar a l’eternitat de l’univers.

Informació extreta del web www.curiositats.cat