L’inventor del raspall de dents

Ja sabem que des de l’Antiguitat s’empren diferents mètodes d’higiene dental. Es buscaven esbandides per millorar l’alè bucal a base de fruites i flors seques. També s’empraven branques, pals de taronger o pues d’eriçó per fregar la superfície de les dents i deixar-les més netes. Però no va ser fins al segle XIII quan es va dissenyar el primer raspall dental tal com avui el coneixem. Va ser quan un mestre Zen va dissenyar un raspall a base de pues de pèl de cua de cavall sobre un mànec d’os.

El primer raspall dental comercialitzat va ser dissenyat per William Addis. El senyor Addis va ser empresonat per disturbis públics i a la presó acostumava a fregar-se les dents amb un drap per netejar-les. Com no es refiava dels qui li donaven els draps a la presó, que a més d’estar tacats tenien sutge i sal, una nit després d’un sopar va guardar un os petit de pollastre i li va afegir unes quantes pues. Així es va fer el seu propi raspall de dents.

A la seva sortida de la presó va començar a comercialitzar-ho i es va fer bastant ric. Després de la seva mort, el seu fill va continuar amb el fructífer negoci. De fet en l’actualitat es segueixen comercialitzant sota el nom de Wisdom Toothbrushes.

Informació extreta del web www.curiositats.cat

Per què els japonesos no es donen la mà?

Al món oriental és molt comú saludar-se amb una reverència, enlloc de la nostra encaixada de mans. Es tracta d’una forma de mostrar respecte cap a l’altra persona. La intensitat de la inclinació varia segons el context: una inclinació de 15º es considera molt informal, mentre que en contextos més formals s’arriba als 45º.

Aquest tipus de salutació ha de realitzar-se amb l’esquena recta; en el cas dels homes les mans es mantenen al costat del cos, mentre que les dones les col·loquen davant. La preferència per aquest tipus de salutació té una explicació molt senzilla: l’alta incidència de hiperhidrosis palmar en aquests països.

El gest de donar-se la mà no resulta molt agradable quan un o dues de les persones tenen les mans suades.

La incidència de la hiperhidrosis arriba fins el 25% de la població de l’Extrem Orient (un percentatge nou vegades superior a la mitjana mundial). Per tant, en països com la Xina o el Japó una de cada quatre persones sua excessivament, de manera que gairebé la meitat (44%) de totes les encaixades possibles estarien impregnades en suor. La resposta cultural per evitar aquest mal tràngol d’origen fisiològic és recórrer a la inclinació de tronc.

Per tant, la hiperhidrosis pot ser una de les causes de la coneguda aversió dels nipons cap al contacte físic amb altres persones.

Per cert, la hiperhidrosis té cura i fins i tot una associació mundial d’afectats. També té una neurosi derivada: la transpirofòbia.

Informació extreta del web www.curiositats.cat