L’aplaudiment més llarg de la història

El tenor Plácido Domingo va rebre aquest reconeixement del públic durant una hora i vint minuts el 30 de juliol de 1991, després d’interpretar el Otelo de Verdi en l’Òpera Estatal de Viena. Aquella nit triomfal, el gran cantant madrileny va haver de tornar a l’escenari de l’Òpera un total de 101 vegades.

Batia així el rècord que ostentava el seu col·lega italià Luciano Pavarotti (1935-2007), aplaudit durant 67 minuts després de la seva actuació de 1968 a ‘L’elixir d’amor’, òpera còmica de Gaetano Donizetti, a l’òpera de Berlín. Aleshores, el teló es va alçar 165 vegades.
No obstant això, cal assenyalar que la plusmarca de Plácido Domingo s’acompanya en ‘El llibre Guinness dels rècords’ per una altra llarguíssima ovació registrada fa dos anys, encara que en aquest cas de manera intencionada. El 26 de juny de 2014, el poeta i performer nord-americà Dustin Luke Nelson va aconseguir que els espectadors batessin els palmells durant dues hores seguides al Walker Art Center de Minneapolis. En realitat, es tractava d’una acció inclosa en un muntatge de l’artista.
Com a aplaudiment espontani més llarg segueix constant, doncs, el dedicat a Plácido Domingo. El tenor en va rebre a Espanya un altre de 32 minuts el 28 de juliol de 2010. Els afeccionats aclamaven així la seva interpretació a l’òpera Simón Boccanegra, també de Verdi, al Teatre Real de Madrid.

Informació estreta del web www.curiositats.cat

Quina és la temperatura màxima que pot suportar un ésser humà?

En aquests dies d’onada de calor ens preguntem quanta estona podria suportar una persona en ple carrer, sota el sol abrasador i una calor extrema (més de 40° o 45°, però… 50°? 60°? 70°?). La pregunta és complicada de respondre perquè depèn de moltíssims factors.

En parlar de com ens afecta la calor cal tenir en compte que no és només la temperatura el que és un problema per a la supervivència: també influeixen la humitat, la qualitat de l’aire i l’estat físic, però a més depèn de cada persona en particular (més en general, de la seva raça) i de com vagi vestida i quines mesures prengui per combatre la calor.

És per això que els beduïns del desert són experts i aguanten temperatures de fins a 50°C gràcies al seu físic, alimentació i vestimentes –que aïllen amb capes d’aire la calor exterior–. O mentre que els nord-americans caucàsics comencen a mostrar signes de deshidratació als 30°C, a l’Índia això no succeeix fins que s’aconsegueixen els 42°C.

La temperatura del cos humà és normalment d’uns 37°C i els occidentals trobem confortables temperatures fins als 30°C més o menys. Més enllà comencem a suar que és la forma automàtica –i molt efectiva– que té el cos de refredar-se. Però això només funciona quan la suor s’evapora, que és quan la humitat ambiental és baixa. Si és alta trigarà molt més a evaporar-se i mentrestant sentirem més calor. Si la humitat és altíssima (ex. zones properes al mar, rius, després d’una tempesta) notarem la característica calor aclaparant de les zones humides – encara que la temperatura no sigui tan alta.

Amb la suor arriba un problema: la deshidratació. El cos perd líquid i ha de reposar-lo. Tenint en compte que som un 80% aigua, més ens val fer-ho bé: la forma normal és bevent aigua, sucs o menjant fruita. Però si malgrat suar molt no baixa la temperatura… suarem més encara (causant més deshidratació) i el cercle viciós pot ser mortal. Quan el cos ja no pot dissipar la calor arriba la sequedat de boca, els maldecaps, arcades, desmais o fins i tot l’aturada cardíaca.

Si fins a 30°C de temperatura exterior ho considerem «agradable», fins a 40°C seria un valor suportable sempre que es mantingui correctament la hidratació. Aquesta és la raó per la qual s’alerta a la població –especialment als grups que poden veure’s més afectat– perquè es mantinguin en ambients frescos i s’hidratin bé durant les ones de calor.

Però, què succeeix més enllà dels 50°C? Segons Info Recap es considera que 55°C és la temperatura límit que pot suportar un ésser humà «preparat» si hi ha una humitat normal, que haurà tendit a baixar a mesura que ha pujat la temperatura. A 60°C una persona normal pot sobreviure només deu minuts, després mor per deshidratació extrema. Finalment, sembla clar que ningú pot suportar una temperatura tan alta com 70°C (encara que no s’hagi comprovat), sobretot tenint en compte que sabem que a partir de 41°C de temperatura interna, les cèl·lules del cos comencen a morir i que amb 45°C de temperatura exterior es produeixen cremades i un altre tipus de ferides en el cos si no s’està ben protegit.

Informació extreta del web www.curiosistats.cat