diumenge, 23 de setembre del 2018

Quina seria la teva edat si visquessis en un altre planeta?


Si tens un navegador amb Java activat pots fer una ullada a ‘Your age on other worlds’, una pàgina que et permet calcular la teva edat als altres planetes del sistema solar, Plutó inclòs.

Com més lluny està un planeta del Sol més triga a fer una volta completa al voltant d’aquest, per la qual cosa la teva edat en anys de cadascun dels planetes va decreixent d’un màxim en Mercuri a un mínim a Plutó.

Però el més peculiar és el dels dies que portes viscuts a Mercuri i a Venus, doncs la seva rotació és molt lenta. En el primer un dia dura 58,6 dies terrestres davant dels 87,97 que dura un any, mentre quea Venus un dia dura 243 dies terrestres davant dels 224,7 que dura el seu any: es pot dir que a Venus un dia dura més que un any; és el dia més llarg del sistema solar.

Planeta                   Període de rotació                Període de revolució
Mercuri                                58,6 dies                                       87,97 dies
Venus                                    243 dies                                       224,7 dies
Terra                                     0,99 dies                                     365,26 dies
Mart                                      1,03 dies                                         1,88 anys
Júpiter                                   0,41 dies                                       11,86 anys
Saturn                                   0,45 dies                                        29,46 anys
Urà                                        0,72 dies                                        84,01 anys
Neptú                                    0,67 dies                                      164,79 anys
Plutó                                     6,39 dies                                       248,59 anys

Més informació a Explotarium  www.exploratorium.edu/ronh/age/

Informació extreta del web www.curiositats.cat


dissabte, 8 de setembre del 2018

El primer castell



El primer castell documentat (“castell de sis sostres, acompanyat de la dolçaina) és de l’any 1770 a l’Arboç.

Coneix una mica l’història dels castells.

Els castells són les torres humanes que es construeixen tradicionalment, des de fa més de dos-cents anys (se’n troben referències ja al segle XVIII), al Camp de Tarragona, i que després es van estendre cap al Penedès, i durant el segle XX per tot Catalunya, Catalunya del Nord i les Illes Balears, especialment a partir dels anys 80.
Un casteller és una persona que forma part d’una colla castellera, on intervenen desenes o centenars de persones amb l’objectiu d’aixecar diferents construccions humanes, sense cap ajuda mecànica, de diversa complexitat i que han arribat a tenir fins a deu pisos d’alçada. Des del 16 de novembre de 2010 els castells són Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO.

Orígens

Hom suposa l’origen dels castells, tal com s’entenen avui dia, en l’antic Ball dels Valencians, un dels que es realitzava en l’entorn de les processons religioses. Aquests balls finalitzaven amb una figura constituïda per l’aixecament d’una construcció humana, que amb el temps va anar agafant importància i alçada, fins a independitzar-se del ball. N’és una reminiscència la Muixeranga d’Algemesí. Al segle XVII la seva popularitat s’estengué fins al sud de Catalunya on eren practicades al Camp de Tarragona i comarques dels voltants, on les colles participaven en les festivitats de les viles. Al segle XVIII també es feien les moixigangues, balls també amb construccions humanes, que va dissenyar l’església per evitar -sense èxit- el desenvolupament de les torretes del ball dels Valencians.

Els inicis

El primer castell documentat (“castell de sis sostres, acompanyat de la dolçaina) és de l’any 1770 a l’Arboç, i els anys 1790 ja es feia servir la paraula “castell” diferenciant-lo del Ball de Valencians. El 2 de febrer de 1801, per la Candelera, apareixen a Valls els primers pilars, però no està prou documentat quina colla de les dues colles vallenques els portà a terme. Hi ha referències orals de l’any 1805 i referències escrites de 1815 de l’existència de dues colles a Valls: la Colla dels Pagesos i la Colla dels Menestrals. Les dues colles van anar canviant de nom al llarg del temps i actualment hom vol creure que l’actual Colla Vella dels Xiquets de Valls és la continuadora de la dels Pagesos, i la Colla Joves dels Xiquets de Valls la dels Menestrals. La primera, que s’ha auto-atribuït estar documentada des de 1801, es va erigir com la colla tradicional, mentre que la segona, fundada l’any 1812 pel cap de colla Josep Batet i Llobera, era de tendència lliberal. Per tot aquest valor històric, i especialment pel manteniment d’aquest art a través dels segles, la població de Valls és considerada el “Bressol dels castells”.


Informació extreta del web www.curiositats.cat