Origen del nom de les notes musicals

No us heu preguntat mai d’on ve el nom les notes musicals: do, re mi, fa, sol, la, si?

L’italià i teòric de la música medieval Guido d’Arezzo (995-1050) va introduir el pentagrama que avui coneixem i va donar nom a les notes.

Per a escollir un nom adient per a cada nota, va utilitzar la primera síl·laba de cada vers d’un himne dedicat a Sant Joan Baptista (escrit en llatí) que s’atribueix a Paulo Diácono, i diu així:

Ut queant laxis

Resonare libris

Mira gestorum
Famuli tuorum
Solve polluti
Labii reatum
Sancte Joannes

Més tard, per les dificultats de cantar UT, es va canviar aquesta síl·laba per DO. Però van haver de transcórrer cinc cents anys, fins el segle XVI, perquè es completés l’escala tal i com avui la coneixem. Es va recórrer al mateix himne d’Arezzo, i amb les inicials de Sant Joan, que llavors -en un llatí que estava a les acaballes dels seus temps- s’anomenava Sancte Ioanes. Així va ser com es va formar la setena i última nota de l’escala musical: el SI.

Informació extreta del web www.curiositats.cat

Per què es celebra Sant Valentí?

Les parelles i l’amor tenen un dia per festejar la seva condició, el Dia dels enamorats. Gairebé tothom sap que el 14 de febrer és Sant Valentí, però el que molts desconeixen és per què se celebra aquest dia i quin és el seu origen.

Tot i que hi ha altres versions, avui us n’explicarem una que comença al s.III d.C. amb un tirà emperador romà i un humil màrtir cristià. L’emperador era Claudi III i el cristià era Valentí. Claudi havia ordenat a tots els cristians adorar a dotze déus, i havia declarat que associar-se amb cristians era un crim castigat amb la pena de mort. Valentí s’havia dedicat als ideals de Crist i ni tan sols les amenaces de mort el detenien de practicar les seves creences. Valentí va ser arrestat i enviat a presó. Durant les últimes setmanes de la seva vida, alguna cosa impressionant va succeir.

El carceller de la presó, havent vist que Valentí era un home de lletres, va demanar permís per portar a la seva filla, Júlia, a rebre lliçons del cristià. Júlia, qui havia estat cega des del seu naixement, era una jove preciosa i de ment àgil. Valentí li va llegir contes de la història romana, li va ensenyar aritmètica i li va parlar de Déu.

De sobte, una nit, Júlia va confessar a Valentí que el seu gran desig era poder veure tot el que ell li havia explicat. Acte seguit, es van asseure junts, cadascú en oració. De sobte, una llum brillant va il·luminar la cel·la de la presó. Radiant, Júlia va exclamar, ‘Valentí, puc veure, puc veure!’.

En la vespra de la seva mort, Valentí li va escriure una última carta a Júlia demanant-li que es mantingués prop de Déu i la va signar ‘Del teu Valentí’ (expressió que en anglès s’usa en els comiats de les cartes d’amor ‘From your Valentine’).

Valentí va ser executat l’endemà, el 14 de febrer de l’any 270. Explica la llegenda que Júlia va plantar un ametller de flors rosades al costat de la seva tomba. Avui, l’arbre d’ametlles és un símbol d’amor i amistat.

Des d’aleshores, cada 14 de febrer, el dia de Sant Valentí, missatges d’afecte, amor i devoció són intercanviats al voltant del món!!

Informació extreta del web www.curiositats.cat