Ser esquerrà o destre es determina en part genèticament: es poden calcular –com qui calcula el color d’ulls dels bebès– la probabilitat que els progenitors concebin un descendent amb tendència a ser destre o esquerrà.
Entre la població general el percentatge d’esquerrans és del 10-15% (a Espanya per exemple és del 12%). Si tots dos pares són destres el bebè serà esquerrà amb una probabilitat del 10%. En canvi si tots dos són esquerrans en el 25% dels casos l’infant també serà esquerrana. Curiosament sembla influir lleugerament més el fet que la mare sigui esquerrana, perquè pare esquerrà + mare destra produeix esquerrans en el 17% dels casos però pare destre + mare esquerrana en el 22%.
Una altra curiositat és que existeixen casos de bessons (genèticament idèntics) en els quals un creix sent destre i l’altre sent esquerrà. La qual cosa posa en el seu lloc el valor de la influència ambiental i l’ensinistrament –sense entrar en aquest cas en si això és bo, dolent.
Respecte a per què això és així la teoria es basa en l’equilibri entre els beneficis competitius i cooperatius. Per posar exemple: pot ser un avantatge ser esquerrà en un combat doncs la major part dels contrincants hauran entrenat o tingut experiències prèvies contra destres; enfrontar-se a un esquerrà els suposa un problema o un «factor sorpresa» inesperat amb el qual no hi compten. I pel costat dolent els esquerrans tenen el desavantatge dels accidents i fins i tot de morir-se abans – fa temps es deia que vivien de mitjana 9 anys menys, però després es va veure que era una exageració.
Els destres en canvi tenen altres avantatges; principalment que en viure en una societat cooperativa poden compartir i usar les mateixes eines (ex. tisores, màquines de cosir, armes…) que el 90 per cent dels seus congèneres.
Llavors, si ser esquerrà té aquest avantatge evolutiu… Per què no hi ha més esquerrans? Simplement perquè si n’hi hagués molts, el propi efecte d’escassetat deixaria d’existir. En altres paraules: és una característica peculiar que proporciona ‘certs avantatges’ sempre que estigui limitada a una població petita i estable.
Tot l’anterior explicaria en part –per exemple– per què entre els grans batedors del beisbol gairebé el 50% són esquerrans (esport «de combat» un-contra-un, amb molt «factor sorpresa») mentre que el golf (on bàsicament el jugador competeix amb si mateix) és de tan sols el 4% (potser perquè molts aprenents i futures estrelles fallides no tenen ni tan sols accés a pals per a esquerrans).
Informació extreta del web www.curiositats.cat
