Impressionant rutina de ball amb projecció de vídeo del "Got Talent" de Tailàndia

Llegir al vàter, és dolent per a la salut?

Un grup d’especialistes assenyala que el costum que es té d’anar al bany amb una revista o un llibre té conseqüències perilloses per a la salut doncs contribueix a la generació d’hemorroides.

Ron Shaoul, especialista en gastroenterologia pediàtrica, va elaborar un qüestionari que va ser respost per 500 persones, dones i homes, d’entre 18 i 65 anys i de diferents categories socials i professions. El 64% dels homes i el 41% de les dones van confessar ser habitual de la lectura al bany. En general, van qualificar el material utilitzat com ‘qualsevol cosa que estigués a mà’; el més freqüent, el diari.

Una de les conclusions de l’estudi de Shaoul és que existeix poca evidència que hi hagi una major contaminació bacterial entre els qui llegeixen en el bany respecte dels qui no ho fan.

Val Curtis, directora del Centre d’Higiene de la London School of Hygiene and Tropical Medicine i confessa practicant de la lectura en el bany, va admetre per la seva banda que existeix un risc higiènic -possible contaminació del diari o revista amb matèria fecal-, però es tracta d’una probabilitat molt baixa i que pot ser reduïda a zero amb un rentat de mans abans de deixar el lloc.

Però s’ha d’anar en compte perquè els nous suports de lectura us poden portar problemes: els microbis tenen una vida més curta en superfícies absorbents com el paper de diari, però resisteixen per més temps en les cobertes de plàstic i especialment en les pantalles dels dispositius electrònics. Segons BBC News, almenys un de cada deu telèfons portàtils està contaminat amb matèria fecal. Però es tracta d’una realitat que fa referència a l’hàbit de llegir en el bany però també, i sobretot, a l’absència de l’hàbit de rentar-se les mans amb sabó.

La revista Esquire va publicar, l’any 2009, les conclusions de David Gutman, cap dels serveix mèdics dels Advanced Hemorrhoid Specialists d’Ohio, Estats Units, qui desaconsellava la lectura en el bany: ‘Les hemorroides deriven d’unes estructures anatòmiques anomenades ‘anal cushions’ (coixins anals) -com petits globus- tancats en les parets del canal anal. Quan s’incrementa la pressió abdominal, aquests coixins instantàniament s’omplen de sang per formar un seient hidràulic”.

Segons Gutman, ‘estar massa temps assegut en el sanitari augmenta la pressió en aquests coixins anals i pot eventualment convertir-los en hemorroides’.

I quant és massa? Doncs bé, d’acord amb aquest especialista, tot el temps que excedeix al necessari per complir la funció per la qual s’ha inventat el bany és perillós per a la salut.

Gutman explica: ‘No s’ha de llegir en el vàter. Les evacuacions han de ser ràpides. Sé que a la gent li agrada llegir mentre està en el bany. El que recomano és que una vegada que acaben –si insisteixen a voler quedar-se i llegir– han de netejar-se, rentar-se les mans, tapar el vàter i asseure’s damunt, que és gairebé el mateix’.

Informació extreta del web www.curiosistats.cat

Quina és la mare perfecta ?

Problemes a taula pels mòbils i tablets? Nooooooo...!!!

Cada vegada és més habitual, a l'hora de dinar o sopar, que els membres de la família estiguin pendents dels seus mòbils o tablets.

Per això han creat un dispositiu que aparentment "ajuda" a les mares a tenir sota control aquesta situació.

Com a part d'una campanya de la marca australiana de pebre Pepper Hacker, es veu que el suposat pebrer té el poder d'apagar tots els aparells electrònics que hi hagi a casa. S'aprecia que quan tot just la mare comença a posar pebre al menjar, els mòbils s'apaguen, la qual cosa fa que, al final, tots puguin sopar en família sense la interrupció de cap mòbil o televisor.

Al començament es veu que no és senzill pels fills. Les enrabiades poden ser descomunals en adonar-se que els seus mòbils, tablets o televisors no funcionen. Malgrat això, després d'uns minuts comparteixen un temps de qualitat amb els pares.

La Llegenda de Sant Jordi, el Llibre i la Rosa

Temps era temps, un drac terrible atemoria els habitants d’un poblet de Catalunya anomenat Montblanc. El drac causava estralls en la població i devorava els animals de pastura de la vila. Per calmar la ira del drac, els habitants van decidir que cada dia sacrificarien una persona, escollida per sorteig, i la hi oferirien com a senyal de bona voluntat.

Però un dia, a la filla del rei li va tocar ser el sacrifici. Quan el drac l’anava a engolir, va aparèixer un formós cavaller per enfrontar-se a la bèstia. Era Sant Jordi, que li va clavar la seva llança, i de la sang del drac va sorgir un roser de roses vermelles.

El seu va ser un gest desinteressat i valent que va canviar la història del poble i va donar naixement a la nostra llegenda, ja que des d’aleshores, a Catalunya és costum regalar una rosa a la persona estimada. Sant Jordi, patró de Catalunya des del segle XIX, va esdevenir símbol del territori català amb la Renaixença, moviment polític i cultural que va recuperar els signes d’identitat catalans.

El llibre i la rosa

Sant Jordi és la festa dels gestos. Gestos en forma de llibres i roses per a les persones que més estimem.

Aquesta tradició catalana va néixer al principi del segle XX, quan el Gremi de Llibreters i la Cambra Oficial del Llibre van establir aquesta data per commemorar que el 23 d’abril van morir els escriptors William Shakespeare, Miguel de Cervantes i Garcilaso de la Vega. També és la data en què van néixer, o morir, escriptors reconeguts com ara Josep Pla, Maurice Druon, K. Laxness, Vladimir Nabokov o Manuel Mejía Vallejo. Des del 1996, la UNESCO ha declarat que aquesta tradició ha passat a ser mundial i s’ha convertit en el Dia Internacional del Llibre i dels Drets d’Autor.

La rosa respon al desenllaç de la llegenda i n’hi ha de tots colors, que simbolitzen diversos estats d’ànim i sentiments vers les persones. La vermella és un senyal d’amor i estimació, i és la rosa més regalada aquest dia.

Però darrerament s’han popularitzat molt les roses grogues, que simbolitzen l’amistat; les blanques, la innocència; les taronges, la passió i el desig, i les roses, la felicitat. Les roses vermelles juntament amb les blanques signifiquen unió, una sola rosa significa simplicitat i les roses d’un vermell fort signifiquen bellesa interior.

Informació extreta del web www.curiositats.cat

Moments emocionants dels "Got Talent" americà i britànic

Per què les dones senten més fred que els homes?

El sistema femení de calor consumeix més sang, i això fa que resti del flux sanguini de les mans i dels peus; com a resultat, senten més fred, tot i que manegen millor la calor corporal. És per això que la majoria de les dones tenen els peus freds!S’ha de destacar que durant la menstruació les dones pateixen més fred perquè la temperatura corporal pot arribar a baixar un grau.

Els homes encara que no tenen un “sistema de calefacció” tan bo com el de les dones, conten amb més massa muscular i greix corporal, el que els dóna millor protecció per al fred.

Informació extreta del web www.curiositats.cat

Per què existeixen els anys de traspàs?

L’any 46 abans de Crist l’emperador romà Juli Cèsar va consultar a un grup d’astrònoms egipcis i això va donar com a resultat al calendari amb el qual es regiria la major part del món per més d’un mil·lenni. Així va néixer l’any de traspàs, però si no existís, actualment estaríem al juliol de 2017.

Això té a veure amb l’any solar. Els astrònoms egipcis d’aleshores van poder detectar un fet que els romans no havien captat: un any del calendari es retarda una mica en comparació de l’any solar, la qual cosa vol dir que un any en realitat no està compost per 365 dies exactes, sinó per 365.2422 dies. Per no tornar-nos bojos, Cèsar i el seu equip van determinar que la millor forma de mesurar l’any era afegir un dia addicional al calendari cada quatre anys.

El problema és que això tampoc resulta en una mesura exacta. L’any no està compost per 365.25 dies sinó per 365.2422 dies, la qual cosa significa que no es poden unir quatre quartes parts durant quatre anys per formar un nou dia. Hi ha una diferència d’11 minuts i 40 segons cada any, la qual cosa suposava afegir un dia més al calendari cada 125 anys.

El calendari romà va durar així fins a mitjan segle XVI, època en la qual el Papa Gregori XIII de l’Església Catòlica va decidir modificar-ho de nou amb el propòsit que fos més senzill determinar exactament quan eren les pasqües, i així va néixer el calendari gregorià que avui dia utilitzem en la major part del món.

Des de Los Angeles Times s’han dedicat a calcular quin dia exacte seríem si mai haguessin existit, o més aviat plantejat, els anys de traspàs. La data és l’11 de juliol de l’any 2017, sempre que prenguem com a punt d’inici el moment en el qual Juli Cèsar va crear el calendari romà, fa exactament 2062 anys.

Informació estreta del web www.curiositats.cat, del dia 26 de febrer de 2016.

Una faula molt real...

Cada dia, una petita formiga arribava a la feina molt d'hora, i sense pèrdua de temps començava les seves tasques. Era summament productiva i se la veia molt feliç amb l'activitat.

El gerent, un lleó, sempre se sorprenia en veure-la treballar sense supervisió. Llavors va pensar: "si és capaç de produir així sense algú que controli, segurament podrà fer molt més si té un supervisor".

Dit això, va buscar i va reclutar a l'escarabat qui tenia una experiència summament extensa com a cap i era famós per preparar i presentar uns excel·lents informes.

La seva primera decisió va ser instal·lar un rellotge a l'entrada per controlar els horaris d'arribada i sortida.

Necessitava, a més a més, una secretària que l'ajudés a escriure els seus informes. Així que va decidir contractar l'aranya perquè també organitzés els arxius i controlés les trucades telefòniques.

El lleó estava encantat amb els informes que l'escarabat li enviava i li va demanar que elaborés uns gràfics que mostressin les ràtios de producció i una anàlisi de les tendències de manera que pogués utilitzar-los per les seves pròpies presentacions davant la Direcció.

Aleshores l'escarabat va haver de comprar un nou ordinador, una impressora làser, a més de contractar la mosca per tal que dirigís l'àrea de sistemes.

Mentrestant, la formiga que una vegada havia estat tan productiva i relaxada, no li agradava tota aquesta sobrecàrrega de papers i reunions interminables on perdia la major part del seu temps.

El lleó llavors va arribar a la conclusió que havia arribat el moment de contractar algú que es fes càrrec del departament on la formiga treballava.

Qui va guanyar la posició va ser la cigala, i la primera decisió que va prendre va ser canviar la catifa i aconseguir una cadira ergonòmica per la seva oficina.

Necessitava a més a més un ordinador i una assistent personal que va portar del seu antic lloc de treball perquè l'ajudés amb la programació i el Pla de Control Estratègic del Pressupost.

El lloc on treballa la formiga ara és trist, ningú riu i tothom camina preocupat...

Aquesta va ser raó suficient perquè la cigala convencés al lleó de la necessitat de realitzar una enquesta de clima intern.

I com que el lleó havia revisat el departament on la formiga treballava, era fàcil comprovar com en aquest temps la productivitat s'havia reduït notablement.

La seva decisió va ser reclutar al mussol perquè realitzés una auditoria i suggerís les solucions. 

Després de 3 mesos, va presentar el seu informe i una conclusió final: el departament té excés de personal.

Endevineu a qui van posar primer al punt de mira?

A la formiga!!!!

Les causes?, mostrar una actitud negativa i falta de motivació.