Els contes del tiet Dani: Els músics de Bremen

Aquest conte és el tercer de la sèrie "Els contes del tiet Dani", pensats pels més petits de la casa. Són contes curts que esperem us agradin.

"Els músics de Bremen" que us presentem està basat en la història original del germans Grimm, i explica la història de quatre amics que van unir les seves forces per tirar endavant les seves vides.

Els contes del tiet Dani: En Gulliver al país de Lil·liput

Aquest conte és el segon de la sèrie "Els contes del tiet Dani", pensats pels més petits de la casa. Són contes curts que esperem us agradin.

"En Gulliver al país de Lil·liput" explica la història d'un mariner, que va naufragar i va anar a parar a un lloc... "raro"... ell era el más gran".

Els contes del tiet Dani: La Caputxeta, el roure, i l'alzina

Aquest conte és el primer de la sèrie "Els contes del tiet Dani", pensats pels més petits de la casa. Són contes curts que esperem us agradin.

"La Caputxeta, el roure i l'alzina" explica la història d'una nena que va arribar entendre el llenguatge dels arbres, i com això va salvar el seu poble d'una terrible tempesta.

Origen del nom de les notes musicals

No us heu preguntat mai d’on ve el nom les notes musicals: do, re mi, fa, sol, la, si?

L’italià i teòric de la música medieval Guido d’Arezzo (995-1050) va introduir el pentagrama que avui coneixem i va donar nom a les notes.

Per a escollir un nom adient per a cada nota, va utilitzar la primera síl·laba de cada vers d’un himne dedicat a Sant Joan Baptista (escrit en llatí) que s’atribueix a Paulo Diácono, i diu així:

Ut queant laxis

Resonare libris

Mira gestorum
Famuli tuorum
Solve polluti
Labii reatum
Sancte Joannes

Més tard, per les dificultats de cantar UT, es va canviar aquesta síl·laba per DO. Però van haver de transcórrer cinc cents anys, fins el segle XVI, perquè es completés l’escala tal i com avui la coneixem. Es va recórrer al mateix himne d’Arezzo, i amb les inicials de Sant Joan, que llavors -en un llatí que estava a les acaballes dels seus temps- s’anomenava Sancte Ioanes. Així va ser com es va formar la setena i última nota de l’escala musical: el SI.

Informació extreta del web www.curiositats.cat

Per què es celebra Sant Valentí?

Les parelles i l’amor tenen un dia per festejar la seva condició, el Dia dels enamorats. Gairebé tothom sap que el 14 de febrer és Sant Valentí, però el que molts desconeixen és per què se celebra aquest dia i quin és el seu origen.

Tot i que hi ha altres versions, avui us n’explicarem una que comença al s.III d.C. amb un tirà emperador romà i un humil màrtir cristià. L’emperador era Claudi III i el cristià era Valentí. Claudi havia ordenat a tots els cristians adorar a dotze déus, i havia declarat que associar-se amb cristians era un crim castigat amb la pena de mort. Valentí s’havia dedicat als ideals de Crist i ni tan sols les amenaces de mort el detenien de practicar les seves creences. Valentí va ser arrestat i enviat a presó. Durant les últimes setmanes de la seva vida, alguna cosa impressionant va succeir.

El carceller de la presó, havent vist que Valentí era un home de lletres, va demanar permís per portar a la seva filla, Júlia, a rebre lliçons del cristià. Júlia, qui havia estat cega des del seu naixement, era una jove preciosa i de ment àgil. Valentí li va llegir contes de la història romana, li va ensenyar aritmètica i li va parlar de Déu.

De sobte, una nit, Júlia va confessar a Valentí que el seu gran desig era poder veure tot el que ell li havia explicat. Acte seguit, es van asseure junts, cadascú en oració. De sobte, una llum brillant va il·luminar la cel·la de la presó. Radiant, Júlia va exclamar, ‘Valentí, puc veure, puc veure!’.

En la vespra de la seva mort, Valentí li va escriure una última carta a Júlia demanant-li que es mantingués prop de Déu i la va signar ‘Del teu Valentí’ (expressió que en anglès s’usa en els comiats de les cartes d’amor ‘From your Valentine’).

Valentí va ser executat l’endemà, el 14 de febrer de l’any 270. Explica la llegenda que Júlia va plantar un ametller de flors rosades al costat de la seva tomba. Avui, l’arbre d’ametlles és un símbol d’amor i amistat.

Des d’aleshores, cada 14 de febrer, el dia de Sant Valentí, missatges d’afecte, amor i devoció són intercanviats al voltant del món!!

Informació extreta del web www.curiositats.cat

Quina seria la teva edat si visquessis en un altre planeta?

Si tens un navegador amb Java activat pots fer una ullada a ‘Your age on other worlds’, una pàgina que et permet calcular la teva edat als altres planetes del sistema solar, Plutó inclòs.

Com més lluny està un planeta del Sol més triga a fer una volta completa al voltant d’aquest, per la qual cosa la teva edat en anys de cadascun dels planetes va decreixent d’un màxim en Mercuri a un mínim a Plutó.

Però el més peculiar és el dels dies que portes viscuts a Mercuri i a Venus, doncs la seva rotació és molt lenta. En el primer un dia dura 58,6 dies terrestres davant dels 87,97 que dura un any, mentre quea Venus un dia dura 243 dies terrestres davant dels 224,7 que dura el seu any: es pot dir que a Venus un dia dura més que un any; és el dia més llarg del sistema solar.

Planeta                   Període de rotació                Període de revolució
Mercuri                                58,6 dies                                       87,97 dies
Venus                                    243 dies                                       224,7 dies
Terra                                     0,99 dies                                     365,26 dies
Mart                                      1,03 dies                                         1,88 anys
Júpiter                                   0,41 dies                                       11,86 anys
Saturn                                   0,45 dies                                        29,46 anys
Urà                                        0,72 dies                                        84,01 anys
Neptú                                    0,67 dies                                      164,79 anys
Plutó                                     6,39 dies                                       248,59 anys

Més informació a Explotarium  www.exploratorium.edu/ronh/age/

Informació extreta del web www.curiositats.cat

El primer castell

El primer castell documentat (“castell de sis sostres, acompanyat de la dolçaina) és de l’any 1770 a l’Arboç.

Coneix una mica l’història dels castells.

Els castells són les torres humanes que es construeixen tradicionalment, des de fa més de dos-cents anys (se’n troben referències ja al segle XVIII), al Camp de Tarragona, i que després es van estendre cap al Penedès, i durant el segle XX per tot Catalunya, Catalunya del Nord i les Illes Balears, especialment a partir dels anys 80.

Un casteller és una persona que forma part d’una colla castellera, on intervenen desenes o centenars de persones amb l’objectiu d’aixecar diferents construccions humanes, sense cap ajuda mecànica, de diversa complexitat i que han arribat a tenir fins a deu pisos d’alçada. Des del 16 de novembre de 2010 els castells són Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO.

Orígens

Hom suposa l’origen dels castells, tal com s’entenen avui dia, en l’antic Ball dels Valencians, un dels que es realitzava en l’entorn de les processons religioses. Aquests balls finalitzaven amb una figura constituïda per l’aixecament d’una construcció humana, que amb el temps va anar agafant importància i alçada, fins a independitzar-se del ball. N’és una reminiscència la Muixeranga d’Algemesí. Al segle XVII la seva popularitat s’estengué fins al sud de Catalunya on eren practicades al Camp de Tarragona i comarques dels voltants, on les colles participaven en les festivitats de les viles. Al segle XVIII també es feien les moixigangues, balls també amb construccions humanes, que va dissenyar l’església per evitar -sense èxit- el desenvolupament de les torretes del ball dels Valencians.

Els inicis

El primer castell documentat (“castell de sis sostres, acompanyat de la dolçaina) és de l’any 1770 a l’Arboç, i els anys 1790 ja es feia servir la paraula “castell” diferenciant-lo del Ball de Valencians. El 2 de febrer de 1801, per la Candelera, apareixen a Valls els primers pilars, però no està prou documentat quina colla de les dues colles vallenques els portà a terme. Hi ha referències orals de l’any 1805 i referències escrites de 1815 de l’existència de dues colles a Valls: la Colla dels Pagesos i la Colla dels Menestrals. Les dues colles van anar canviant de nom al llarg del temps i actualment hom vol creure que l’actual Colla Vella dels Xiquets de Valls és la continuadora de la dels Pagesos, i la Colla Joves dels Xiquets de Valls la dels Menestrals. La primera, que s’ha auto-atribuït estar documentada des de 1801, es va erigir com la colla tradicional, mentre que la segona, fundada l’any 1812 pel cap de colla Josep Batet i Llobera, era de tendència lliberal. Per tot aquest valor històric, i especialment pel manteniment d’aquest art a través dels segles, la població de Valls és considerada el “Bressol dels castells”.

Informació extreta del web www.curiositats.cat

On es va inventar la colònia?

Alguna vegada us heu preguntat per què el perfum que coneixem com a Aigua de Colònia, o simplement “colònia”, porta el nom de la ciutat d’Alemanya? La resposta és que va ser en aquest lloc on es va inventar, si bé el seu creador, el perfumer Giovanni Maria Farina, era italià.

I precisament a Colònia es pot visitar la Casa Farina, ara museu, on fa més de 300 anys Giovanni va fundar la que es considera la fàbrica de perfum més antiga del món, de la mateixa manera que la pròpia Aigua de Colònia és la marca de perfum que ostenta aquesta distinció d’antiguitat. A la façana de l’edifici de la Casa Farina, unes lletres daurades marquen la seva data d’origen: 1709.

Giovanni Maria Farina va decidir posar-li el nom d’Aigua de Colònia al seu invent, una solució d’olis eteris diluïts en un solvent etanol i amb olis essencials, per ser la ciutat en la qual residia i on tenia la seva fàbrica. No obstant això, l’aroma fresca de l’Aigua de Colònia no és una cosa que ens evoqui precisament a una ciutat grisa i plujosa com aquesta, i el mateix Giovanni deia que en realitat li recordava a “un matí primaveral després de la pluja”. Encara així, aquesta fragància senzilla i atemporal donaria fama a la ciutat de Colònia a tot el món.

Informació extreta del web www.curiositats.cat

Per què les galetes Maria es diuen així?

Corre una explicació, que ha acabat convertint-se en llegenda urbana, que erròniament assegura que aquestes peculiars i famoses galetes deuen el seu nom al fet que en la dècada de 1920 l’espanyol Eugenio Fontaneda va decidir anomenar-les així en honor a la seva petita néta.

Però la realitat és que aquestes galetes van ser inventades i batejades amb tal nom mig segle abans i no a Espanya sinó en el Regne Unit.

Va ser concretament a Londres, on els mestres rebosters James Peek i George Hender Frean, propietaris de la prestigiosa ‘Peek, Frean & Co’ van decidir crear una nova i original galeta, diferent als biscuits que fins aleshores produïen i se servien al costat del tradicional te de les cinc.

El motiu era commemorar les noces Reals que se celebraria el 23 de gener de 1874 entre el príncep Alfred, duc d’Edimburg, (quart fill de la reina Victoria i Albert de Saxònia) i Maria Alexandrovna (filla del tsar Alexandre II de Rússia i Maria de Hessen-Darmstadt).

L’enllaç va tenir lloc al palau d’Hivern de Sant Petersburg i es va convertir en l’acte social més important de l’any a tota Europa. Va ser per aquest motiu pel qual Peek i Frean van voler homenatjar a la nova integrant de la Família Real Britànica amb aquest regal al que van batejar amb el nom de ‘Marie biscuit’ en el seu honor.

Els ciutadans britànics van adoptar aquestes galetes com les seves favorites, convertint-les en poc temps en un producte summament conegut en tot el planeta.

Informació exterta del web www.curiositats.cat