dissabte, 26 de març del 2016

Per què les dones senten més fred que els homes?



El sistema femení de calor consumeix més sang, i això fa que resti del flux sanguini de les mans i dels peus; com a resultat, senten més fred, tot i que manegen millor la calor corporal. És per això que la majoria de les dones tenen els peus freds!S’ha de destacar que durant la menstruació les dones pateixen més fred perquè la temperatura corporal pot arribar a baixar un grau.
Els homes encara que no tenen un “sistema de calefacció” tan bo com el de les dones, conten amb més massa muscular i greix corporal, el que els dóna millor protecció per al fred.

Informació extreta del web www.curiositats.cat


dissabte, 19 de març del 2016

Per què existeixen els anys de traspàs?



L’any 46 abans de Crist l’emperador romà Juli Cèsar va consultar a un grup d’astrònoms egipcis i això va donar com a resultat al calendari amb el qual es regiria la major part del món per més d’un mil·lenni. Així va néixer l’any de traspàs, però si no existís, actualment estaríem al juliol de 2017.

Això té a veure amb l’any solar. Els astrònoms egipcis d’aleshores van poder detectar un fet que els romans no havien captat: un any del calendari es retarda una mica en comparació de l’any solar, la qual cosa vol dir que un any en realitat no està compost per 365 dies exactes, sinó per 365.2422 dies. Per no tornar-nos bojos, Cèsar i el seu equip van determinar que la millor forma de mesurar l’any era afegir un dia addicional al calendari cada quatre anys.

El problema és que això tampoc resulta en una mesura exacta. L’any no està compost per 365.25 dies sinó per 365.2422 dies, la qual cosa significa que no es poden unir quatre quartes parts durant quatre anys per formar un nou dia. Hi ha una diferència d’11 minuts i 40 segons cada any, la qual cosa suposava afegir un dia més al calendari cada 125 anys.

El calendari romà va durar així fins a mitjan segle XVI, època en la qual el Papa Gregori XIII de l’Església Catòlica va decidir modificar-ho de nou amb el propòsit que fos més senzill determinar exactament quan eren les pasqües, i així va néixer el calendari gregorià que avui dia utilitzem en la major part del món.

Des de Los Angeles Times s’han dedicat a calcular quin dia exacte seríem si mai haguessin existit, o més aviat plantejat, els anys de traspàs. La data és l’11 de juliol de l’any 2017, sempre que prenguem com a punt d’inici el moment en el qual Juli Cèsar va crear el calendari romà, fa exactament 2062 anys.

Informació estreta del web www.curiositats.cat, del dia 26 de febrer de 2016.


dissabte, 12 de març del 2016

Una faula molt real...



Cada dia, una petita formiga arribava a la feina molt d'hora, i sense pèrdua de temps començava les seves tasques. Era summament productiva i se la veia molt feliç amb l'activitat.

El gerent, un lleó, sempre se sorprenia en veure-la treballar sense supervisió. Llavors va pensar: "si és capaç de produir així sense algú que controli, segurament podrà fer molt més si té un supervisor".
Dit això, va buscar i va reclutar a l'escarabat qui tenia una experiència summament extensa com a cap i era famós per preparar i presentar uns excel·lents informes.
La seva primera decisió va ser instal·lar un rellotge a l'entrada per controlar els horaris d'arribada i sortida.
Necessitava, a més a més, una secretària que l'ajudés a escriure els seus informes. Així que va decidir contractar l'aranya perquè també organitzés els arxius i controlés les trucades telefòniques.

El lleó estava encantat amb els informes que l'escarabat li enviava i li va demanar que elaborés uns gràfics que mostressin les ràtios de producció i una anàlisi de les tendències de manera que pogués utilitzar-los per les seves pròpies presentacions davant la Direcció.
Aleshores l'escarabat va haver de comprar un nou ordinador, una impressora làser, a més de contractar la mosca per tal que dirigís l'àrea de sistemes.

Mentrestant, la formiga que una vegada havia estat tan productiva i relaxada, no li agradava tota aquesta sobrecàrrega de papers i reunions interminables on perdia la major part del seu temps.

El lleó llavors va arribar a la conclusió que havia arribat el moment de contractar algú que es fes càrrec del departament on la formiga treballava.
Qui va guanyar la posició va ser la cigala, i la primera decisió que va prendre va ser canviar la catifa i aconseguir una cadira ergonòmica per la seva oficina.
Necessitava a més a més un ordinador i una assistent personal que va portar del seu antic lloc de treball perquè l'ajudés amb la programació i el Pla de Control Estratègic del Pressupost.

El lloc on treballa la formiga ara és trist, ningú riu i tothom camina preocupat...
Aquesta va ser raó suficient perquè la cigala convencés al lleó de la necessitat de realitzar una enquesta de clima intern.

I com que el lleó havia revisat el departament on la formiga treballava, era fàcil comprovar com en aquest temps la productivitat s'havia reduït notablement.
La seva decisió va ser reclutar al mussol perquè realitzés una auditoria i suggerís les solucions. 

Després de 3 mesos, va presentar el seu informe i una conclusió final: el departament té excés de personal.
Endevineu a qui van posar primer al punt de mira?
A la formiga!!!!
Les causes?, mostrar una actitud negativa i falta de motivació.


dissabte, 27 de febrer del 2016

Curiositats dels bessons


Un dels fenòmens naturals que sorprèn més a alguns humans escollits, és el fet de tenir un bessó. Alguns de nosaltres hem somiat en la nostra infància amb aquest ésser que seria en tot igual a nosaltres, amb aquest company fidel al que romandríem units i ens acompanyaria al llarg de la vida. Només uns quants gaudeixen d’aquest privilegi. Voleu saber-ne algunes característiques curioses?

1. Els bessons, encara que siguin idèntics, no tenen les empremtes dactilars iguals.
Las petjades dels bessons són iguals a l’inici de la gestació però entre les setmanes 6 i 13 comencen a tocar el sac amniòtic quan es mouen i això conforma línies i crestes que seran diferents en cadascun d’ells.

2. El 25% dels bessons idèntics són un reflex i no una còpia del seu germà.
Un serà destre i l’altre esquerrà, un tindrà un remolí en el pèl cap a la dreta i l’altre cap a l’esquerra… Segons les recerques això ocorre si ha passat més d’una setmana de la concepció quan l’òvul fertilitzat es divideix en dos.

3. Les estadístiques demostren que la taxa de natalitat de bessons idèntics no varia en funció de la raça, l’edat de la mare o la zona geogràfica.

4. Els bessons idèntics sempre són del mateix gènere, dos nens o dues nenes. Només existeix un cas en què puguin no ser-ho, i és a causa d’un defecte cromosòmic.

5. S’han donat casos de bessons, separats en néixer, que han tingut vides increïblement iguals. Noces, fills, malalties i fins i tot la mateixa professió, coses que unides van més enllà de meres coincidències.

6. Els bessons, en l’úter matern, comencen a interactuar entre ells a partir de la setmana número 14 de l’embaràs i a partir de la 18 fins i tot sembla que juguen.

7. Si dos bessons idèntics es casen amb dues bessones també monozigòtics, els seus fills, encara que legalment seran considerats cosins, analitzant el seu ADN resultaran germans.

8. Si ets bessó, estadísticament, tens un 22% de possibilitats de ser esquerrà.

9. L’única cosa que segur que serà diferent, en un parell de bessons idèntics, és el melic.

10. El fet que tinguin idèntica genètica no vol dir que els bessons monozigòtics pateixin, obligatòriament, les mateixes malalties. Desenvoluparan personalitats diferents i les seves malalties, fins i tot les que tenen una propensió genètica, poden desenvolupar-se o no ja que influiran factors externs.

Informació extreta del web www.curiositats.cat


Cadires intel·ligents


Inspirades pel Sistema d’Aparcament Intel·ligent de Nissan —que aparca els cotxes de la marca utilitzant la manera de conducció autònoma— el fabricant de cotxes ha desenvolupat aquesta cadira amb aparcament intel·ligent: n’hi ha prou amb donar un petit cop de mans i totes les cadires disperses per l’oficina o desordenades per aquí o en una sala de reunions s’aparquen elles soles correctament, en el seu lloc.

Al final del vídeo es mostra una explicació ràpida de com funciona el sistema: unes càmeres de vídeo detecten on està cadascuna de les cadires i —sabent a on ha de dirigir-les perquè quedin col·locades i ordenades— l’ordinador envia a cadascuna de les cadires motoritzades les instruccions perquè tornin al seu lloc.



Informació extreta del web www.curiositats.cat, i de youtube.

dissabte, 20 de febrer del 2016

L’any 2050 al mar hi haurà més plàstics que peixos



Estem tirant en els oceans tal quantitat d’aquest material barat i no biodegradable, que l’any 2050 la quantitat de plàstic que hi haurà en els oceans serà literalment major que la quantitat de peixos.

Es calcula que actualment hi ha uns 150 milions de tones de plàstic en els oceans i que la producció de plàstic a tot el món es duplicarà en els propers 20 anys (havent-se multiplicat ja per 20 des de 1964). Assumint que la massa de peix total és de 1000 milions de tones —i que aquesta quantitat no variarà en els propers decennis— l’any 2025 hi haurà en els oceans 250 milions de tones de plàstic i, al ritme actual, l’any 2050 se superaran els 1000 milions de tones de plàstic en els oceans.

Realment, és per reflexionar-hi…

Informació extreta del web www.curiositats.cat


diumenge, 7 de febrer del 2016

Origen del carnaval



El carnestoltes és una celebració pública que té lloc abans de la quaresma cristiana, amb data variable (entre febrer i març, segons l’any), i que combina alguns elements com disfresses, desfilades, i festes al carrer. Una de les característiques rellevants és la de ser un període de permissivitat i cert descontrol. Durant la nit del Carnestoltes tot s’hi val i diu la llegenda que per això la gent es posa màscares.

L’origen de la seva celebració sembla probable que vingui de les festes paganes, com les que es realitzaven en honor a Bacus, el déu del vi, les saturnals i les lupercals romanes, o les que es realitzaven en honor del toro Apis a Egipte. Segons alguns historiadors, els orígens d’aquesta festivitat es remunten a les antigues Sumèria i Egipte, fa més de 5.000 anys, amb celebracions molt semblants a les de l’època de l’Imperi Romà, des d’on es va expandir el costum per Europa, sent portat a Amèrica pels navegants espanyols i portuguesos a partir del segle XV.

L’etimologia i origen de la paraula carnestoltes o carnaval ens indica que prové del terme italià ‘carnevale’ i aquest, al seu torn, del llatí ‘carnem levare’ el significat del qual és carnem (carn) i levare (llevar, treure): treure la carn.

Informació extreta del web www.curiositats.cat