És important cordar-se el cinturó de seguretat en un vehicle

Quina temperatura fa falta perquè nevi?

La neu és un fenomen meteorològic que consisteix en la precipitació de petits cristalls de gel. Els cristalls de neu adopten formes geomètriques amb característiques fractals i s’agrupen en flocs. Generalment la neu es forma per sublimació inversa del vapor d’aigua en les capes altes de l’atmosfera, a una temperatura inferior als 0 °C.

L’ocurrència, quantitat i intensitat de les nevades depèn, entre d’altres factors, de la latitud, l’altura, la distància al mar o l’oceà i de l’estació de l’any. La neu es pot fabricar també amb l’ajut dels canons de neu. Aquesta tècnica és utilitzada per les estacions d’esquí per millorar l’estat de les pistes quan la temperatura és suficientment baixa però les precipitacions no són prou abundants.

Un estudi recent ha demostrat que alguns bacteris tenen un paper important en la formació dels cristalls de glaç o de neu. Han estat identificats a mostres de neu a Europa, Amèrica del nord i a l’Antàrtida.

Hi ha diferents tipus de precipitació de neu:

Nevada: És una tempesta de neu i gel, que es produeix generalment en alta muntanya o altes latituds. Quan està acompanyada de forts vents pot anomenar-se torb o torb de neu.

Ràfega: És una neu lleugera amb generalment poca acumulació i es produeix en les nevades moderades ocasionals.

Pluja congelada: És un tipus de pluja que cau del cel i que es congela al seu pas per l’atmosfera.

Grànuls de neu: Són grans de gel blancs i opacs, aplanats, amb diàmetres inferiors a 1 mm.

Grans de gel: També coneguts com a calamarsa menuda, són un tipus de calamarsa molt fina, formats per la precipitació de boletes de gel transparents de forma irregular, el diàmetre de la qual és de 5 mm o menor.

Perdigons de gel: Són una forma de precipitació consistent en aigua parcialment congelada, però no en forma de cristalls.

Prismes de gel: Són constituïts per cristalls de gel, amb forma d’agulles o làmines, tan petits que semblen suspesos en l’aire.

Graupel: També s’anomena ‘pilotetes de neu’. Són més grans que els grans de gel i més petits que la calamarsa.

Torb de neu: Ocorre quan un vent fort condueix neu ja caiguda per crear derives.

Calamarsa: consisteix en gotes d’aigua sobrerefredades, per la baixa temperatura que hi ha quan es precipita el núvol.

Hailstorm: Una tempesta de calamarsa. Si la calamarsa és molt gran, pot danyar als cotxes i fins i tot a la gent.

Neu efecte-llac: es produeix quan els vents freds es mouen a través d’extensions grans d’aigua calenta.

Aiguaneu: És una forma de precipitació consistent en neu parcialment fosa en tocar el sòl.

Ocurrència

Encara que la densitat de la neu varia extensament, una guia és que la profunditat de les nevades és 10 vegades major que la de les precipitacions pluvials que contenen la mateixa massa d’aigua.

Les nevades inesperades de vegades deterioren les infraestructures i interrompen els serveis, fins i tot a les regions que estan acostumades a elles. El tràfic es pot veure entorpit o fins i tot detingut totalment. Les infraestructures bàsiques tals com a electricitat, telèfon i gas natural poden ser interrompudes. Un dia nevat és freqüentment un dia en el qual l’escola o altres serveis són cancel·lats a causa de la precipitació. Això pot succeir fins i tot a les àrees que tenen en general molt poca precipitació de neu amb una acumulació lleugera. Quan l’acumulació de neu és excessiva, sovint triga temps a fondre’s, fent-se així geleres.

Per què és blanca la neu?

La neu està formada de cristall d’aigua congelada, i entre aquests cristalls hi ha aire. Aquest aire fa que la llum que passa pels cristalls d’aigua es dispersi i es vegi de color blanc.

És el mateix cas que els núvols, que els veiem blancs tot i que estan formats de microcristalls d’aigua. En el cas que es formi gel compacte veiem el núvol transparent i és perquè no hi ha aire en el seu interior, sinó aigua congelada compacta.

Informació extreta de www.curiositats.cat

El quart Rei Mag

És possible que existís un quart Rei Mag, a més dels ja coneguts Melcior, Gaspar i Baltasar. Un noble, príncep segons algunes cròniques, que tindria uns trenta anys quan, observant el firmament, va descobrir el famós Estel de Betlem que anunciava el Naixement del nen Jesús.

Henry van Dyke (1852–1933), teòleg presbiterià estatunidenc, va escriure l’any 1896 un conte nadalenc anomenat “The Other Wise Man” (L’altre Rei Mag), el protagonista del qual és Artaban, nom originari del persa.

A continuació podeu trobar el conte resumit:

El ziggurat de Borsippa, amb els seus alts murs i set pisos, era el punt de trobada dels quatre reis i inici de la travessa conjunta. I cap allà es dirigia l’Artaban, amb un diamant de l’illa de Meroe que neutralitzava els verins, un tros de jaspi de Xipre com a amulet de la oratòria, i un fulgurant robí de les Sirtes per allunyar les tenebres que confonen l’esperit, com a ofrenes al nen Jesús. Però a mig camí es va trobar amb un vell moribund que havia estat saquejat per uns bandits, i el rei va interrompre el seu viatge, va guarir les seves ferides i li va oferir el diamant per ajudar-lo.

Un cop va arribar a Borsippa, els Tres Reis Mags ja havien prosseguit el seu viatge i li van deixar una nota que deia: “T’hem estat esperant molt de temps i no podem retardar més aquest viatge. Segueix el nostre camí pel desert i guia’t per l’estel”.

Va continuar en solitari el seu camí, però quan va arribar a Judea, no va trobar ni als Reis ni al redemptor, sinó nombrosos soldats d’Herodes degollant nens, i en veure’n a un d’ells, que amb una mà sostenia un nen i amb l’altra brandava una espasa, i li ofereix el robí destinat al fill de Déu a canvi de la vida del nen, però va ser sorprès en aquesta actitud: i va ser detingut i empresonat al palau de Jerusalem.

Va estar uns trenta anys reclòs, i li van anar arribant veus dels prodigis, consells i promeses d’un Messies que no podia ser cap altre que el Rei de Reis que anava a adorar tants anys enrere. Amb la seva absolució mentre deambulava pels carrers de Jerusalem, es va anunciar la crucifixió de Jesucrist; aleshores decideix d’anar al Gólgota per a oferir-li la seva adoració llargament posposada, però en un mercat una filla estava sent subhastada per liquidar uns deutes del seu pare, s’apiada d’ella, i compra la seva llibertat amb el tros de jaspi, la darrera de les ofrenes que li quedava és oferta, i Jesucrist mor a la Creu: tremola la terra, s’obren els sepulcres, els morts ressusciten. Una pedra el colpeja al cap i en estat d’inconsciència, se li apareix una figura que li diu: “Vaig tenir gana i em vas alimentar, vaig tenir set i em vas donar de beure, vaig estar despullat i em vas vestir, vaig estar malalt i em vas guarir, em van empresonar i em vas alliberar”. Però ell desorientat i exhaust pregunta: “Quan vaig fer jo totes aquestes coses?”, i amb la mateixa expiració rep la resposta: “El que has fet pels teus germans, ho has fet per mi”. I el quart Rei va descansar, emprenent un nou viatge que el va portar a l’eternitat de l’univers.

Informació extreta del web www.curiositats.cat

On hi fa més fred, al Pol Nord o al Pol Sud?

Al Pol Nord la temperatura mínima que s’ha registrat és de -70 graus centígrads. Si això ja resulta esgarrifós, espereu a saber la del Pol Sud per caure de cul: -89,6 graus centígrads!!

Es va registrar el 21 de juliol de 1983 en l’estació russa de Vostok a una altitud de 3.400 metres.

El Pol Sud és més fred que el Nord i la raó és senzilla: el Pol Nord és, en la seva immensa majoria, un mar gelat (l’Oceà Àrtic) i el Pol Sud és un continent gelat (l’Antàrtida).

L’aigua absorbeix el 95% de les radiació solar que incideix i reflecteix tan sols un 5%. Per la seva banda, la terra reflecteix fins a un 35% de les radiacions. És a dir, els oceans absorbeixen més calor que els continents i, així, és més difícil aconseguir temperatures baixes.

D’altra banda, la superfície de gel que es forma al Pol Sud és gairebé vuit vegades més gran que en el Nord.

A més, durant l’hivern austral, l’Oceà Glacial Antàrtic es gela gairebé íntegrament, duplicant la grandària de l’Antàrtida, i reflectint el 80% de la radiació que hi arriba.

Però aquesta radiació escalfa menys, perquè arriba amb una inclinació més gran que en el Pol Nord perquè quan és hivern al sud, la Terra es troba mes lluny del Sol que quan és hivern al Pol Nord.

En definitiva, el Pol Sud té totes les paperetes geogràfiques per ser el lloc més fred de la Terra.

Inofrmació extreta del web www.curiositats.cat

Quin és l'origen del "dia dels innocents"?

El 28 de desembre, si sentiu alguna notícia molt estranya, pot ser que no sigui veritat.

També, haureu de vigilar la vostra esquena… si us saluden donant-vos cops a l’esquena, comproveu després que no us hagin enganxat un ninot de paper: la llufa.

ORIGEN DEL DIA DELS SANTS INNOCENTS

El dia dels sants innocents o dels innocents té un origen religiós. És la commemoració de l’anomenada matança dels innocents (un episodi de l’Evangeli segons Mateu), segons el qual Herodes el Gran, que era rei de Judea, va ordenar matar tots els nens menors de dos anys per així aconseguir matar també el nen Jesús, que havia nascut el dia 25. Herodes s’havia assabentat del naixement de Jesús a Betlem pels Reis d’Orient quan van anar a adorar-lo.

Segons el relat evangèlic, Jesús va poder-ne escapar quan un àngel va avisar en somnis Josep i li va dir que fugissin a Egipte. Només després de la mort d’Herodes, Josep i la seva família van tornar i es van establir a Natzaret (Galilea).

COM SE CELEBRA

El dia dels sants innocents se celebra fent bromes a familiars i amics. Se celebra per tota Espanya i a diferents països hispanoamericans. És una celebració semblant a l’anglosaxó Dia dels Folls o el francès Peix d’abril que se celebren l’1 d’abril.

La relació entre les bromes i burles i la llegenda dels infants degollats (amb el coll tallat) ve a partir de les enganyifes i mentides que els pares dels infants es van haver d’empescar per tal de protegir els seus petits de l’assassinat i allunyar-los dels perseguidors enviats per Herodes.

Es fan tot tipus de bromes. Avui dia ja es fan per mòbil o correu electrònic. La broma tradicional consistia a “penjar la llufa”, -ninot retallat de paper o drap- a l’esquena de la gent que circula pel carrer. Això fa riure molt, sobretot els nens. Antigament les “llufes” eren fulles de col o enciam que els més joves recollien al mercat i que intentaven enganxar a les faldilles de les dones.

També és tradicional que els mitjans de comunicació publiquin una notícia falsa que la gent ha de descobrir. L’endemà l’emissor revela la “innocentada”.

Text: informació extreta del web blocs.xtec.cat basada en la informació de la ca.wikipedia.org.
Vídeo: extret del web de Barcelona TV www.btv.cat.

La tradició del pessebre

La tradició de posar el Pessebre al món es remunta a l’any 1223, durant una nit de Nadal de la vila italiana de Greccio.

En aquesta localitat, Sant Francesc d’Assís va reunir als veïns de Greccio per celebrar la missa de mitjanit. Entorn d’un pessebre, amb la figura del Nen Jesús, modelat per les mans de Sant Francesc, amb el bou i la mula i tots situats en una pobra gruta enmig d’un bosc, es van cantar lloances al Misteri del Naixement.

De sobte, en el moment més solemne de la missa, aquella petita figura immòbil va adquirir vida, va somriure i va estendre els seus braços cap al Sant d’Assís. El miracle s’havia produït a la vista de tots els qui estaven allà presents, i des d’aleshores la fama dels “Naixements” i el seu costum es va estendre per tot el món. Des d’aquell dia, se celebra la nit de Nadal imitant la inspiració de Sant Francesc d’Assís, entorn d’un humil pessebre que rep el Fill de Déu.

El Papa Joan Pau II, el 1.986, a petició de les associacions pessebristes de tot el món, va proclamar a Sant Francesc d’Assís Patró Universal del Pessebrisme.

Informació extreta del web www.curiositats.cat

Per què els gossos es llepen el seu musell?

Un dels senyals que utilitzen els gossos amb freqüència és llepar-se el musell o ‘morro’. És un moviment ràpid de llengua i en general acostuma a passar desapercebut fins que comencem a fixar-nos.

Quan realitzen aquesta acció? Amb quina finalitat?

Els gossos realitzen aquest senyal juntament amb molts altres. És un senyal de calma i es fa servir per dir als altres gossos que no són una amenaça, que poden estar tranquils.

També podem identificar aquesta acció durant el joc entre un gos jove o adult i un cadell. Quan el cadell està excitat, l’altre gos pot quedar-se quiet, girar el cap i ‘llepar-se el musell’; en aquest cas el gos més gran utilitza aquest senyal per tranquil·litzar al cadell, podent o no reprendre el joc.

Si observem a la nostra parella o a un altre membre de la família renyant o castigant al gos , podrem observar que en algun moment el nostre gos es llepa el musell. Què està intentant el gos? Doncs que la persona que en aquell moment interactua amb el gos es relaxi, es tranquil·litzi i deixi de fer el que està fent.

Informació extreta del web www.curiositats.cat

El món de Super Mario (en 81.032 fitxes de dòmino!)

Per què els taxis de Barcelona són grocs i negres?

En començar els anys vint, els taxis matriculats a Barcelona eren prop de 250, encara que els vehicles que s’utilitzaven com a automòbils de plaça de lloguer eren prop d’un miler. Dins la ciutat hi havia un total de 64 parades, i els clients eren tan pocs que cap taxista no s’aventurava a anar a  buscar-los, per no perdre el dret de parada.

El 1924, l’Ajuntament va aprovar un Codi de Circulació que, entre d’altres mesures, va fer obligatori l’ús del taxímetre i va imposar una ratlla pintada sota la finestra del passatgers i la part posterior de cada taxi per tal d’identificar-los millor. El color variava segons la tarifa: blanca, 40 cèntims per quilòmetre; vermella, 50 cèntims; groga, 60 cèntims; i blava, 80 cèntims per quilòmetre.

Amb l’Exposició Internacional de 1929 com a horitzó, la flota Barcelona de taxis va créixer fins a xifres exagerades – 4.000 vehicles – en una ciutat que no arribava al milió d’habitants. La competència entre l’empresa David, la multitud de noves companyies privades i els autònoms, d’una banda, i de tot el sector del taxi amb els tramvies, els nous autobusos i el metro, de l’altra, va provocar autèntiques guerres de preus i pràctiques com la de transportar diversos viatgers a la vegada o la de fer circular mototaxis amb sidecar.

Després del boom de l’Exposició, moltes empreses van tancar i fins i tot la gran companyia David, que es vanagloriava de no rebaixar mai les seves tarifes, va crear una filial de nom Goliat que sí que ho va fer per tal d’afrontar la crisi. El juliol de 1930 l’Ajuntament va posar una mica d’ordre al sector: va establir l’obligatorietat d’un mínim de dos anys d’experiència com a xofer per obtenir la llicència, i la tarifa única de 60 cèntims per quilòmetre. A la pràctica això va suposar institucionalitzar el característic color groc sobre fons negre con a uniforme dels taxis barcelonins, que no es va generalitzar completament fins el 1934.

Informació extreta del web www.curiositats.cat