Un, dos, tres…pedra, paper, tisora!

Quin és el joc més popular de la història? Algunes persones diuen que el futbol, uns altres els jocs de cartes, dames, etc. Però la resposta correcta és: Pedra, paper, tisora! Aquest s’ha convertit en el joc més popular del món, superant fins i tot el futbol.

Pedra-paper-tisora és un joc de mans de dues o més persones. El joc és conegut per molts noms, inclòs el paper-pedra-tisora, fargling, cachi-Pun, Jan-Ken-Po, kauwi-bauwi-bo, i Rochambo (USA).

Encara que els orígens exactes es desconeixen, el pedra-paper-tisora es va popularitzar a Japó al segle 19 i va adquirir popularitat a tot el món durant tot el segle 20. Pel que fa l’origen o la derivació del nom, només se sap que Ken és ‘un puny’ en japonès i Jan-Ken-Po significa ‘jocs de puny’.

Tot i així, una teoria diu que tot va començar fa més de 6,3 milions d’anys a Àfrica oriental, quan els homes prehistòrics es van tornar per primera vegada bípedes. Aquest joc no només s’utilitzava per a propòsits d’entreteniment, sinó que establia qui buscaria fruites, qui dormiria a la branca superior i qui seria el líder del grup.

Com l’evolució va conduir a tecnologies avançades, el joc va prendre moltes noves identitats.

Actualment aquest joc s’utilitza com a mètode de selecció com pot ser tirar els daus i així triar una persona de manera aleatòria per algun propòsit, encara que a diferència de la selecció aleatòria, es pot jugar amb habilitat si el joc es fa molt repetidament, perquè un dels jugadors pot reconèixer la tàctica no aleatòria de l’oponent.

El joc consisteix a mostrar alhora tots dos jugadors una mà formant una de les tres figures que diu el títol del joc: la pedra se simbolitza amb el puny tancat, el paper amb la mà oberta i la tisora amb dos dits aixecats. La tisora talla (i guanya) el paper; del contrari, el paper embolica (i guanya) la pedra rival; i la pedra esclafa la tisora. Normalment es fa durar el joc fins a tres o cinc victòries, prèviament acordades.

La cantarella o senyal que dóna pas als moviments depèn de les variants locals. Existeix un campionat internacional del joc, que combina psicologia de l’adversari i atzar, que se celebra a Toronto des del 2002.

Tot i que són 3 els elements que formen el joc, heu de saber que és possible afegir elements extra al repertori original. Una expansió popular és la de 5 armes, inventada per Sam Kass, en què s’afegeix els elements ‘Spock’ i ‘Llangardaix’ a les tres estàndard. ‘Spock’ és simbolitzat amb la ‘salutació vulcanià’ usada pel personatge Spock de la sèrie Star Trek, mentre que ‘Llangardaix’ és simbolitzat amb un gest similar a un cap, com si s’agafés un titella. Va ser nombrada a la revista Times el 2005,i va aparèixer en un capítol de la sitcom The Big Bang Theory com una invenció del personatge Sheldon Cooper, per minimitzar la possibilitat d’empats.

Les regles són:

• Tisora talla Paper. (Guanya Tisora)
• Paper tapa Pedra. (Guanya Paper)
• Pedra aixafa Llangardaix. (Guanya Pedra)
• Llangardaix enverina Spock. (Guanya Llangardaix)
• Spock trenca Tisora. (Guanya Spock)
• Tisora decapita Llangardaix. (Guanya Tisora)
• Llangardaix menja Paper. (Guanya Llangardaix)
• Paper desautoritza Spock. (Guanya Paper)
• Spock vaporitza Pedra. (Guanya Spock)
• I com sempre Pedra aixafa Tisora (Guanya Pedra)

Si voleu jugar-hi una estona, aquí teniu una versió d’internet (si us funciona la pàgina, perquè jo no he conseguit que funcionés). Jugareu contra un robot i podreu triar si voleu enfrontar-vos a un novell o a un veterà, segons el vostre nivell:

http://www.nytimes.com/interactive/science/rock-paper-scissors.html

Informació extreta del web www.curiositats.cat

Els romans menjaven calçots?

Un calçot no és més que una ceba tendra blanca que es cultiva d’una manera molt especial per aconseguir que sigui allargada. Precisament és el mètode de cultiu el que li dóna el nom. I és que per tal d’aconseguir un calçot, cal anar calçant cebes ja plantades (posar terra damunt). De l’acció de calçar prové el nom del calçot. Pel que fa a l’origen hi ha diverses teories.

La primera és la que apunta que el descobriment del calçot es deu a un agricultor de Valls. L’agricultor era conegut amb el nom de Xat de Benaiges i va viure a Valls a finals del segle XIX. Es creu que aquest pagès va cremar unes cebes velles al foc i en comptes de llençar-les les va menjar. La llegenda també apunta que va ser l’inventor de la salsa per acompanyar l’àpat, que portaria el nom de salvitxada. Tot i que aquesta anècdota va adquirir força durant la dècada dels anys 40 del segle XX, no hi ha documentació que acrediti aquesta història.

Una segona hipòtesi sorgeix l’any 2000, quan en una excavació en la ciutat de Brigetio, Hongria, l’arqueòleg Lázló Borhy troba una curiosa pintura. En aquesta es pot veure un home menjant un porrus capitatus, conegut avui dia com calçot. Si ens fixem en la pintura, veurem que no hem canviat gaire la nostra posició alhora de menjar el calçot. Aquesta pintura romana data del segle III d.C. i segons indiquen els arqueòlegs, el personatge és un esclau per la roba que porta. En el mateix jaciment han trobat pintures on els homes tenen a la mà terrines amb una salsa ataronjada per acompanyar el calçot. Actualment la pintura es troba la museu Klapka György de Szony a Hongria.

Informació extreta del web www.curiositats.cat

Quina va ser la primera vaga de la història?

La primera vaga de la història que està documentada es va produir vers el 1153 aC a Egipte, sota el regnat del faraó Ramsès III. Els vaguistes foren els treballadors de les tombes reials (vall dels Reis) que vivien a Deir al-Madinah, els quals no rebien les seves racions d’aliments, que eren el seu sou (ja que no existia la moneda). Les vagues en foren almenys tres i estan indicades en un papir que es conserva al Museu Egipci de Torí.

Els treballadors van estar primer més de 20 dies sense rebre el menjar; després, al cap de 4 mesos, el conflicte es va reproduir i durant 18 dies els treballadors no van rebre racions i llavors van deixar de treballar i es van dirigir al temple de Tuthmosis III (Deir el-Bahari) per a protestar, empesos per la gana i la necessitat. Les negociacions amb els sacerdots i altres funcionaris foren dures i hi va haver almenys dues vagues més. Es desconeix com va acabar aquesta situació; però se sap que, posteriorment, al cap d’uns anys, hi va haver més vagues, fins que es va deixar de construir a la vall dels Reis i el poble es va abandonar.

No queda clar el motiu pel qual les racions de menjar no es lliuraven als treballadors, però en els documents hi ha diverses acusacions de robatori d’aquests béns per part d’alguns funcionaris, un d’ells segurament l’alcalde de Tebes oest.

El sistema de protesta emprat pels treballadors consistia en una processó des de la vall (o el poble de Deir el-Medina) fins a arribar a un dels temples de la necròpolis tebana (Tebes oest); un cop allà, entraven tots junts dins un temple i anaven fins a la part del darrere, fet inèdit i prohibit a tothom, excepte al faraó i a determinats sacerdots, on s’asseien i s’hi passaven hores. Es desconeixen quants van ser els temples “envaïts”; però, segons la documentació, van entrar com a mínim al temple d’Horemheb, al de Tuthmosis III, al Ramesseum, al de Merenptah i al de Seti I.

Les vagues dels treballadors no van ser un fet aïllat. En aquesta època, finals de l’Imperi Nou, hi havia molta corrupció entre els funcionaris i els sacerdots; també es van produir diversos robatoris i intents de robatori a les tombes reials, i altres conflictes de tot tipus. A palau, sembla que una conspiració va posar fi a la vida del faraó.

Informació extreta del web www.curiositats.cat

Assistència en carretera i el gat

- Hola? assistència en carretera?

- Sí, díguim

- He punxat una roda i no sé què fer...

- Porta gat?

- Sí, però ell tampoc sap què fer...

Shrek està inspirat en una persona real

La imatge del personatge Shrek està basada en la de Maurice Tillet, un lluitador professional que va tenir una malaltia anomenada acromegàlia, comunament coneguda com a “gegantisme”, que es caracteritza per la producció en excés de l’hormona del creixement, afectant especialment a les extremitats i el cap (del grec akron, “extremitat”, i megues, “gran”).

Tillet va néixer l’any 1910 a França i va créixer amb el somni de ser actor, però, després de les burles i intolerància dels seus compatriotes, va marxar a Estats Units, on es va convertir en lluitador professional, eventualment guanyant molta popularitat pels mateixos trets que el van fer deixar la seva pàtria. Dins del quadrilàter, va ser sobrenomenat, justa o injustament, ‘l’ogre’.

A diferència de Shrek, Tillet era un erudit que parlava 14 idiomes.

Informació extreta del web www.curiositats.cat

10 mals hàbits que perjudiquen la teva productivitat

La productivitat es basa en hàbits, però has de tenir en compte que igual que hi ha bons hàbits que t'ajuden perquè siguis molt productiu, també hi ha els mals hàbits que causen justament l'efecte contrari.

En aquest article es parlar d'aquests últims i t'aconsello que si et sents identificat amb algun d'ells, intentis canviar-lo per hàbits bons per augmentar de forma considerable la teva productivitat.

El millor dels mals hàbits és que poden ser reemplaçats per altres que t'ajuden en el teu dia a dia.

Primer has d'identificar aquests mals hàbits que tens i després només depèn de tu, modificar-los o no.

Som-hi amb aquests mals hàbits:

1 - No dormir el temps necessari

Aquest és un aspecte que sovint no tenim en compte, però que és importantíssim per ser una persona productiva.

És aconsellable que te'n vagis al llit normalment a la mateixa hora, perquè el teu organisme s'acostumi i faci que t'aixequis més o menys a una hora concreta.

És recomanable dormir entre 7 i 8 hores diàries per poder donar el millor d'un mateix i que comencis el dia al màxim d'energia i amb la ment preparada per rendir "al màxim".

2 - No acabar el que comences

Tingues sempre present que la tasca que comencis has d'acabar-la i no deixar-la a mitges.

Abans de començar una nova tasca, has d'haver acabat l'anterior i si no és així, no comencis la nova tasca.

Aquest és un hàbit molt comú entre les persones que són perfeccionistes, qualsevol tasca la volen deixar perfecta i el que aconsegueixen amb això, és endarrerir les tasques i no acabar-les en el seu moment.

Una cosa és fer la feina ben feta i una altra molt diferent és fer-ho perfecte, has de partir de la base que les tasques perfectes no existeixen perquè sempre hi haurà una manera de millorar-les.

Així que ja ho saps, que no et serveixi d'excusa per retardar la finalització de les teves tasques, "és que vull fer-ho perfecte".

3 - Desordre a l'oficina

Desordre i productivitat són totalment contraris.

Així que ja ho saps, a l'oficina tot ordenat, a l'ordinador tot ordenat, a casa tot ordenat, etc.

Si vas a buscar alguna cosa, has de trobar-ho a la primera, una persona productiva no pot perdre el temps en buscar una grapadora, per exemple, ni trigar un quart d'hora a trobar un arxiu a l'ordinador perquè no saps on ho has desat.

Treballar en un lloc desordenat augmenta l'estrès i redueix la sensació de comoditat en el lloc de treball, justament l'efecte contrari que has de buscar per a ser productiu.

4 - Practicar la multitasca

Molta gent comença diverses coses alhora, pensant que així acabarà abans el seu treball, greu error.

Fer diverses tasques alhora, implica menys concentració en cadascuna d'elles i per tant s'obté com a resultat un treball de baixa qualitat, a més el temps emprat en fer totes les tasques alhora és més gran que si sumes els temps que has necessitat per fer cada tasca de forma individual.

Com veus practicar la multitasca està ple de desavantatges.

Així que el que és convenient és fer una tasca, acabar-la i començar-ne una altra.

5 - Activar les notificacions

En una jornada de treball t'envaeixen mil i una distraccions, que redueixen de forma dràstica la teva productivitat.

Si a les distraccions clàssiques de tota la vida, que hi havia fa 20 anys, unim les distraccions de l'era tecnològica actual com alerta de correu electrònic nou, alerta WhatsApp, alerta de nova trucada mòbil, alerta sms, alerta missatge al xat, etc. Caos total.

Si contínuament sona una notificació, la concentració que necessites per fer les teves tasques, se'n va en orris i així no es pot treballar.

Si vols ser més productiu, desactiva les notificacions.

6 - No perdis el temps a internet

La tecnologia has de fer-la servir a favor teu, però tingues molt en compte que mal usada és el teu pitjor enemic productiu.

Quant de temps perds a internet? Organitza't i deixa un temps diari per dedicar-li a les teves xarxes socials, a llegir notícies que t'interessen, a buscar informació sobre el teu sector, etc.

7 - Dir "sí" a tot

Dir sí a tot el que et mana el teu cap, dir sí a tot el que t'endossen els companys, estar disposat a ajudar sempre i en tot moment, significa no tenir temps per realitzar les teves tasques.

Cal aprendre a dir "no" de manera que no es molesti la gent, però que comprenguin que el teu temps és teu i el temps que es perd, el perds tu i no pots recuperar-lo.

No permetis que ningú controli el teu temps, el teu temps és teu i només teu i ets tu el que l'ha d'organitzar i controlar.

8 - Alimentació poc adequada

Si fas menjars-escombraries estàs perjudicant la teva salut i la teva productivitat.

L'organisme triga molt de temps a pair el menjar-escombraries i gasta moltes energies en digerir-lo, deixant poques energies per realitzar les teves tasques.

Has de portar una alimentació equilibrada i saludable.

És convenient fer cinc àpats al dia, menjar fruites i verdures diàriament, menjar làctics i els seus derivats, la carn el peix i els llegums t'aportaran defenses, els cereals en esmorzars aporten carbohidrats, vitamines, minerals i fibra, i beure de 4 a 8 gots diaris d'aigua està molt bé.

Cal evitar els greixos i els dolços i la sal.

Cuidar l'alimentació, significa estar carregat d'energia per aguantar amb el màxim rendiment la jornada laboral.

9 - No fer esport

Fer esport diari, unit a una alimentació sana i saludable són les bateries que proporcionen energia al teu cos per aguantar el dia a dia.

Amb l'alimentació sana i l'esport diari aconseguiràs tenir un pes adequat, disminuint el risc de malalties i al mateix temps reduiràs l'estrès diari i augmentaràs la qualitat del son.

Com pots comprovar la barreja d'esport i alimentació saludable és vital per tenir qualitat de vida.

Quan parlo d'esport no em refereixo a córrer 20 km diaris ni a fer grans esforços als quals no estem acostumats.

Si no has fet mai esport, només cal que caminis cada dia durant mitja o tres quarts d'hora, a un ritme més o menys lleuger (que no vagis de passeig).

10 - No fer pauses

Has d'organitzar pauses a la feina.

Aquests descansos, és important que els distribuïu en acabar una tasca, sempre que sigui possible.

Has d'estudiar una mica el teu ritme de treball per distribuir aquestes pauses. A mi em funciona bé, després d'una hora continuada de treball fer una pausa de 5 minuts.

Hi ha una tècnica de productivitat que es diu "pomodoro", que distribueix les tasques en períodes de 25 minuts seguits de treball, en acabar aquests 25 minuts es fa una pausa de 5 minuts i cada 4 "pomodoros" s'atura durant 15 minuts.

Les pauses les has de distribuir com a millor et vagin a tu, però has de contemplar-les perquè no fer-les és contraproduent.

No fer parades entre períodes llargs de treball suposa augmentar el cansament, l'estrès i una disminució notable d'energies.

Hi ha molts mals hàbits que són contraris a la teva productivitat i que no he citat, car m'havia proposat fer una llista de "només" 10 hàbits improductius.

Informació traduïda al català de l'orginal en castellà del web www.soyemprendedor.info

Ballant sobre un piano

Què és la xantofòbia?

Una persona amb aquesta fòbia pot arribar a l’extrem de sentir por o temor tant al color groc com a la paraula groc en si.

La paraula xantofòbia prové del grec xanthous que significa “groc” i de phobos que significa “por”. Algunes de les coses a les quals pot arribar a tenir por una persona que pateixi aquesta fòbia són: el sol, les flors grogues, automòbils grocs, fruites de color groc o, en definitiva, qualsevol altre ésser viu o objecte que sigui d’aquest color.

Com en tots els casos de fòbies, aquesta por comença a ser perjudicial per a la persona quan la limita per fer allò que desitja. És aquí on hauria de demanar ajuda a un professional sanitari.

La persona que pateix una fòbia no pot controlar la por i requereix un tractament per superar-la.

Causes de la xantofòbia:

– Possibles experiències traumàtiques

Tal com succeeix amb altres fòbies específiques, la xantofòbia pot desenvolupar-se a partir d’alguna experiència traumàtica en el passat de la persona. Aquest esdeveniment traumàtic, probablement vinculat a la infància, va acabar per ser un generador de por irracional i exagerat.

– Motius culturals

El color groc s’associa en moltes cultures a la mala sort o fins i tot a la mort, per la qual cosa la identitat social té una relació bastant estreta amb aquesta fòbia.

De fet, el punt de partida de la fòbia acostuma a ser l’associació d’aquest color a la malaltia, la mala sort, o fins i tot fins a a la mort.

Es creu que l’origen de la creença que el groc dóna mala sort es remunta al segle XVII. Jean-Baptiste Poquelin, més conegut com Molière, va morir mentre representava “El malalt imaginari” un 17 de febrer de 1673 vestit de groc.

Abans d’aquest esdeveniment, el groc havia tingut una bona acceptació social, ja que es relacionava amb l’or o a la seva representació del sol, de la llum. Des de la mort de Molière tot això va canviar i la mala sort apareix vinculada al color groc, de vegades de manera genèrica, però molt especialment al món de l’escena.

– Aprenentatge

Una altra causa pot ser simplement que un nen va aprendre a imitar les respostes negatives de les pors d’altres persones.

Com en moltes altres fòbies, la por irracional pot ser una por apresa d’una persona model de referència que han tingut en la seva infància. A això se l’anomena aprenentatge vicari.

Símptomes:

La persona afectada de xantofòbia, pot arribar a patir greus quadres d’ansietat que es donen juntament amb una gran alteració emocional, que pot arribar a afectar en gran manera a la seva qualitat de vida limitant-la considerablement.

A continuació, passem a descriure alguns dels molts símptomes que pot patir un afectat per aquesta fòbia quan s’exposa a la paraula o el color groc:

Pànic o por: és una por intensa o terror. Com a símptoma, usualment és una por no raonable, amb freqüència acompanyada de la creença que ‘alguna cosa dolenta passarà’ quan s’enfronta a l’estímul temut, en aquest cas, al color groc. Un símptoma comú és el “desig de fugir”, que és la resposta humana normal d’abandonar la situació o lluitar contra ella. Això va relacionat a la producció de l’hormona adrenalina pel cos com a resposta a la por.

Ansietat: l’ansietat és l’experiència de tenir preocupació, por o sensació d’inquietud. La sensació d’ansietat lleu a moderada o ocasional és una reacció normal a l’estrès de la vida diària. L’ansietat pot manifestar-se en l’estat d’ànim, els pensaments i emocions de la persona.

Esgarrifances.

Boca seca.

Nàusees.

Dificultats per respirar.

Batec cardíac ràpid.

Al·lucinacions severes.

Tractament:

Existeixen diversos tractaments a partir dels quals es podria abordar la xantofòbia, però els experts han arribat a la conclusió que la teràpia cognitiu-conductual (TCC) és la millor opció a l’hora de tractar les fòbies especifiques.

A través de la TCC es fa front al quadre d’ansietat detonat arran de la fòbia, brindant-li a l’afectat les eines necessàries per controlar el temor i poder-se anar adequant a ell lentament a través d’estímuls relacionats al temor (en aquest cas al color groc).

Com sol ocórrer amb les fòbies, cada cas és totalment diferent.

Pel que, depenent de la seva intensitat, la xantofòbia podria ser també tractada a través de tècniques de relaxació, programació neurolingüística o teràpies de desensibilització.

Informació extreta del web www.curiositats.cat

Història del caganer

El caganer és una de les figures més característiques i entranyables de la nostre imatgeria popular nadalenca.

La inserció d’aquesta desinhibida i controvertida figura en el pessebre és un contrapunt que humanitza la representació del misteri de Nadal i fa d’aquesta representació casolana una meravellosa síntesi que harmonitza el seu missatge transcendent i sobrenatural amb la realitat material i els condicionaments biològics del nostre organisme. Figura que anualment és objecte d’una contínua i creativa reinterpretació per part dels artesans figuristes, el caganer és un dels elements que personalitzen i donen identitat al nostre imaginari nadalenc enmig de la profusa invasió d’iconografia de tradició anglosaxona que ens envolta en aquestes diades.

La versió més coneguda d’aquest personatge és, sens dubte, la genuïna i singular figura que trobem formant part dels nostres pessebres casolans i que també rep el nom de “cagador”, “home que caga”, o “home que fa ses feines”. Acompanyat a vegades d’un porquet que l’ensuma encuriosit i col·locat tradicionalment sota d’un pont, darrera d’un paller o en un altre indret ocult –ja que seria una manca de respecte que aquesta figura estigués situada en un lloc del paisatge pessebrístic que fos visible des de la cova del Naixement o pels qui van a adorar Jesús-, és costum que quan la mainada contempla el pessebre se li digui: “On és el caganer?”, a fi que s’entretingui buscant-lo.

El caganer no apareix d’una manera exclusiva en els pessebres, sinó que també és present en altres formes de la imatgeria popular. Durant els segles XVI, XVII i XVIII, època de preponderància dels gremis, el trobem com a motiu en les anomenades “rajoles del oficis”. Hi ha també romanços del segle XIX, en castellà i en català, que glosen el personatge del caganer i les accions biològiques que escenifica.És possible que la incorporació del caganer al pessebre tingués lloc durant el període del barroc –al final del segle XVII o al començament del segle XVIII-, moviment que es caracteritzava per l’extremat realisme que abocà, sobre tot , en les natures mortes i en les escenes costumistes, totes elles molt relacionades amb la descripció de la vida del poble. És aleshores que les condicions de treball i les escenes casolanes i a l’aire lliure foren tingudes en compte com a temàtica artística. D’aquesta manera, es dignificaven aspectes de la realitat quotidiana que, fins aquell moment havien estat menyspreats.Dins de l’impuls del barroc i d’acostament costumista a la realitat, el caganer pren tot el seu significat, cru, irònic i escatològic alhora, conseqüent amb la condició humana i amb les servituds de la seva naturalesa. Es tracta d’una figura molt adient i identificada del tot amb el medi rural d’on procedia.

La figura tradicional del caganer és un pagès cofat amb barretina. Sol portar un cigarret als llavis o fumar una pipa mentre compleix la seva obligació natural, i algunes vegades té a la mà un tros de paper o un diari obert per amenitzar la tasca amb la lectura i emprar-lo per a la posterior neteja. Pel que fa referència a la variant femenina d’aquesta popular figura, cal dir que d’uns trenta anys ençà en fabriquen també models de “caganera”. El seu creador va ser el figurista barceloní Lluís Vidal, coincidint amb l’època d’aparició de les primeres minifaldilles als carrers. A part d’aquestes tipologies, que són les més comunes, hi ha també models vestits amb la indumentària hebraica.

Cada any, els ninotaires pessebrístics, com a novetat, o amb motiu d’un esdeveniment d’actualitat o d’una circumstància concreta, o bé per satisfer els col·lecionistes, creen models insòlits i especials. Actualment representa individus molt variats com ara polítics, guàrdies civils, reis mags, pare noel, monges, pastors, jugadors del Barça o l’Espanyol, bruixes, negres, legionaris romans o bombers sense deixar d’estar en la seva posició característica. El pagès no ha deixat però de ser la forma més popular.

Informació extreta del web www.curiosistats.cat