Viatjar i conduir són dos sinònims que combinen emoció i expectatives. Per als aficionats al volant, la carretera és un territori de felicitat. Abans que el destí, hi ha el camí. Abans que l'hotel i el sopar del final del dia hi ha les hores plenes de paisatges i trobades, de llums, de parades per fer una foto o estirar les cames. La carretera pot ser una destinació en si mateix.
Carretera de l'Atlàntic, Noruega
La Carretera de l'Atlàntic, a Noruega, és un símbol, un monument turístic (reconegut com a tal en diverses ocasions). El 2005 va ser triada «la construcció noruega del segle» (inaugurada el 1989). Es tracta d'un tram de carretera de vuit quilòmetres. L'asfalt zigzagueja sobre ponts que sobresurten per sobre del mar, unint les illes que hi ha entre Molde (famosa pel seu festival anual de jazz del mes de juliol) i Kristiansund, en els fiords de l'Oest de Noruega. En total són set ponts. El més alt, Storseisundet, té una corba bella i espectacular. En el camí, les vistes de l'Oceà Atlàntic i una rica fauna. I quatre miradors panoràmics i àrees de descans.
Tianmen Mountain Road, Hunan, Xina
La Muntanya Tianmen és una muntanya situada a Tianmen Mountain National Park, Zhangjiajie, al nord-oest de la província de Hunan, Xina. Per arribar a dalt hi ha un telefèric construït des de la estació de tren de Zhangjiajie al cim. Diuen que és el més llarg dels instal·lats a les altes muntanyes del món. El que ens ocupa en aquesta ocasió és la carretera, veritablement espectacular. Són 11 quilòmetres i 99 corbes. I, al final d'aquest camí, la cova de Tianmen, un forat natural a la muntanya de 131,5 metres; i, per descomptat, el temple, pertanyent a la dinastia Tang. Recordem també que les muntanyes de Hunan van servir d'inspiració a les que apareixen en la pel·lícula Avatar. El conjunt és difícilment igualable.
el Pas Stelvio, Itàlia
El Pas Stelvio, a 2.757 metres d'altitud, és el pas de muntanya pavimentat més alt dels Alps orientals, enganxat a Suïssa, i el segon més alt dels Alps, únicament per darrere del Col de l'Iseran (2.770). Deu la seva fama, entre altres coses, a les estampes d'esforç ferotge de l'etapa del Giro d'Itàlia que per aquí sol passar i a la plasticitat irreal de les seves 48 corbes, visibles des de molt lluny. El camí original va ser construït entre 1820 i 1825 per l'Imperi Austríac per connectar l'antiga província austríaca de la Llombardia amb la resta d'Àustria. A l'estiu, centenars de bicicletes i motos serpentegen pels 24 quilòmetres del recorregut, amb un desnivell mitjà del 7,5 per cent.
Furka Pass, Suïssa
El port de muntanya Furkapass comunica Andermatt, al cantó Uri, amb Gletsch, al cantó del Valais, i forma part de la popular excursió dels tres ports de muntanya que travessa els passos Furka, Grimsel i Susten. És una carretera retorçada, plena de corbes tancades i paisatges impressionants. A l'horitzó, neus perpètues i vistes colpidores. Un cop s'ha passat al costat del Valais, a l'altura de l'Hotel Belvédère, aproximadament 3 km més avall del punt més alt del port, s'obre la vista cap a la glacera Roine. Aquesta ruta és una destinació especial per als motoristes. Un d'ells diu: Impressionant per fer ruta amb moto. Impressionants carreteres, mil i una corbes, asfalt en molt bones condicions. A l'estiu, els viatges a la nostàlgica locomotora a vapor Furka, que va des Realp fins Gletsch, són una experiència inoblidable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada