dijous, 30 d’abril del 2015

De quin color és el salmó?



El color rosa ataronjat és el senyal d’identitat que defineix la suculenta carn de salmó. Probablement ningú voldria comprar un filet d’aquest peix si fos de color gris, però resulta que aquest és precisament el color natural dels salmons de piscifactoria. El color rosa intens arriba després i en càpsules.

Només hi ha un tipus de salmó la carn del qual és rosa ataronjada de manera natural, i és el salmó pescat en el seu propi hàbitat. Durant el seu cicle vital, els salmons s’alimenten de gambetes, petits crustacis i krill. Aquesta alimentació és rica en una substància anomenada astaxantina. Aquest compost és el que, en acumular-se en els teixits de l’animal, proporciona aquest color rosat tan viu. La astaxantina és també la substància que proporciona el color rosa als flamencs, la dieta dels quals és similar.

Què passa amb els salmons de les piscifactories? La resposta és que la seva dieta no inclou crustacis. Els salmons criats en captivitat acostumen a alimentar-se de pinsos que inclouen oli i pasta de peixos més petits, midó de blat de moro, grasses animals o llevat i soia transgèniques. Aquesta dieta fa que la carn dels salmons de piscifactoria sigui d’un color gris clar semblant a la d’altres peixos. El color rosa el tria l’empresa que cria als peixos mitjançant suplements alimentaris.

La astaxantina no és tòxica ni una substància artificial en sentit estricte. Es tracta d’un carotenoide, un pigment natural emparentat, per exemple, amb el licopè, que és el la substància que dóna el seu color natural als tomàquets. A part de fer-la servir per alimentar els salmons per millorar-ne el seu color, la astaxantina també existeix en forma pura per al consum humà (en càpsules). En tractar-se d’un carotenoide que no se sintetitza com a vitamina A, alguns metges asseguren que té propietats antioxidants.

Alguns experts alerten dels riscos potencials per a la salut i l’ecosistema que suposen les pràctiques industrials de piscifactoria.


Informació extreta del web www.curiositats.cat


dilluns, 6 d’abril del 2015

El primer llibre de cuina

Banquet desenvolupat en un stibadium.
Mosaic romà dipositat al Castell de Boudry (cantó de Neuchatel, Suïssa)


El gastrònom romà Marc Gavi Apici (Marcus Gauius Apicius) va publicar l’any 62 d.c. el tractat "De re conquinaria", on descrivia els festins de l’emperador Claudi i de les seves successives esposes, Messalina i Agripina. Aquesta famosa publicació es va transformar en el primer llibre culinari de tota la Història.

Apici era considerat un veritable aristòcrata del Segle I i amant del bon menjar fins a tal punt que va tenir el valor de suïcidar-se en veure’s en seriosos problemes econòmics. Va arribar a gastar xifres astronòmiques en veritables banquets, fins i tot en va oferir un d’opípar, previ al seu propi enverinament. El llibre contenia una excel·lent compilació de menjars i receptes culinàries amb les quals s’aconseguien els productes més deliciosos i requerits de l’època.


Informació extreta del web www.curiositats.cat
Fotogrfia extreta del web diogeneschilds.wordpress.com