Quin és realment el teu signe del zodíac?

És probable que durant els últims dies hagis llegit titulars que asseguren que la NASA ha canviat els signes del zodíac tal i com els hem conegut durant tota la nostra vida. Que en realitat són tretze i no dotze com crèiem; i que per tant les dates a les quals corresponen són diferents a les quals sempre hem pensat. Això té una part real i una part ‘d’engany’.

El primer que la NASA intenta aclarir és que ells estudien astronomia i no astrologia: el primer terme fa referència a l’estudi científic de l’espai exterior, mentre que el segon ‘és una altra cosa’.

Aleshores, què són exactament els signes del zodíac? Si imaginem una gran línia recta que uneix la Terra i el Sol i s’estén més enllà del sistema solar, aquesta línia s’aniria desplaçant d’acord amb el moviment de translació del nostre planeta. Les constel·lacions zodiacals són aquelles que aquesta línia imaginària aniria assenyalant al llarg d’un any, mentre la Terra completa el seu viatge al voltant del Sol. Una constel·lació és, d’altra banda, un grup d’estels que suposadament forma un patró en el cel.

Fa més de 3.000 anys, la civilització de Babilònia va dividir el zodíac en dotze parts iguals, amb una constel·lació per a cadascuna d’elles. Ja feien servir un calendari de dotze mesos basat en les fases lunars, de manera que van assignar una part del zodíac a cadascun d’ells. Eren conscients que la divisió zodiacal no resultava en dotze parts exactes, però la van adaptar a les seves necessitats i preferències per obtenir un calendari funcional. De la mateixa manera, sabien que hi havia una tretzena constel·lació, Serpentari, que van excloure de manera deliberada.

El cas és que més de tres mil·lennis després, l’eix de la Terra ni tan sols apunta en la mateixa direcció que aleshores. Tenint tot això en compte, aquestes són les veritables dates dels signes del zodíac si apliquem els criteris científics plantejats per la NASA:

Capricorn: 20 de gener – 16 de febrer

Aquari: 16 de febrer – 11 de març

Peixos: 11 de març – 18 d’abril

Àries: 18 d’abril – 13 de maig

Taure: 13 de maig – 21 de juny

Bessons: 21 de juny – 20 de juliol

Càncer: 20 de juliol – 10 d’agost

Lleó: 10 d’agost – 16 de setembre

Verge: 16 de setembre – 30 d’octubre

Balança: 30 d’octubre – 23 de novembre

Escorpí: 23 de novembre – 29 de novembre

Serpentari: 29 de novembre – 17 de desembre

Sagitari: 17 de desembre – 20 de gener

*El serpentari (Ophiuchus) és una constel·lació de l’hemisferi nord. Malgrat ésser travessada pel Sol del 30 de novembre al 17 de desembre no es considera part del Zodíac tradicional de l’astrologia. Representa un home portant una serp sobre el braç, el Serpentari divideix la serp en dues parts: Serpens Caput i Serpens Cauda, és a dir, el cap i la cua.

Informació extreta del web www.curiositats.cat

Per què es cultiven tantes tulipes a Holanda?

Les tulipes van arribar als Països Baixos a finals del segle XVI, procedents de l’Imperi Otomà (actual Turquia), on eren considerades flors sagrades i adornaven els vestits dels sultans. L’ambaixador austríac a Turquia, Oiger Ghislain de Busbecq, era floricultor aficionat i, quan va tornar a Europa, ho va fer amb alguns bulbs de tulipes sota el braç per als Jardins Imperials de Viena. Allí treballava el botànic Carolus Clusius, qui, l’any 1563, deixaria el seu treball per traslladar-se com a professor a Holanda, amb una petita col·lecció personal de bulbs de tulipes.

Carolus va començar a conrear varietats exòtiques que guardava estrictament fins que, una nit, algú va robar els seus bulbs. El sòl holandès va resultar ser idoni per al cultiu de tulipes, que es va estendre per tot el país.

A més, les conreades a Holanda estaven afectades per un virus que els proporcionava una variada gamma cromàtica, la qual cosa augmentava el seu exotisme i també el seu preu.

L’any 1623 un sol bulb podia arribar a valer 1.000 florins, quan els ingressos mitjans anuals rondaven els 150. Durant la dècada de 1630, molts holandesos van invertir enormes summes de diners en aquesta flor, perquè van pensar que mai es devaluaria el seu preu. Els beneficis van arribar a superar el 450% de la inversió inicial.

El mercat de tulipes es va disparar, la qual cosa va donar lloc a una inquietant bombolla econòmica, la primera de la qual hi ha constància en la història. A més, a l’any 1636 es va declarar una epidèmia de pesta bubònica que es va cobrar moltes vides a Holanda i va deixar sense mà d’obra als vivers. Aquell desastre va incrementar els preus al mercat, la qual cosa no va ser un obstacle perquè els compradors s’hipotequessin encara més i seguissin adquirint flors. La ‘tulipomania’ va ser de tal calibre que els especuladors compraven bulbs virtuals en catàlegs de vendes dissenyats per incautes de totes les classes socials.

A principis de 1637, els especuladors més espavilats van intuir que el mercat es començava a desinflar, de manera que van decidir vendre les seves preuades tulipes. Aquelles primeres vendes van contagiar ràpidament al mercat, la qual cosa va provocar el pànic al país. Els que no van reaccionar a temps es van trobar amb bulbs que havien comprat a preu d’or i que ja no podien vendre.

El 5 de febrer de 1637 es produiria l’última gran venda de tulipes: un lot de 99 tulipes per 90.000 florins. L’endemà, mig quilo de tulipes posat a la venda per 1.250 florins no va trobar comprador.

Com en posteriors bombolles financeres, l’explosió de la de la tulipa va arruïnar a molts holandesos i va fer rics als pocs que van vendre moments abans de produir-se el crack. Malgrat el desastre que van causar, avui les tulipes segueixen sent un dels símbols d’Holanda.

Informació extreta del web www.curiositats.cat

Segons com es miri, tothom pot tenir raó dient coses molt diferents

Quant temps podem aguantar sense fer pipí?

Segons la revista Focus, la bufeta humana pot aguantar de mitjana uns 400 i 600 mil·lilitres d’orina. Tenint en compte que una persona produeix uns 1.500 ml d’orina cada 24 hores, per anar bé hauríem d’anar al lavabo cada 9 o 10 hores. Això és el que equivaldria a una persona amb una hidratació normal.

Quant de temps aguantem també depèn del nostre nivell d’hidratació, així que si no tenim un munt de líquids addicionals en el nostre sistema, els ronyons no crearan tant pipí.

No hi ha greus problemes de salut lligats al fet que aguantem molt l’orina dins la bufeta, però si que podria ser símptoma que patim, o som propensos a patir, infeccions d’orina.

I no patiu! La idea que la bufeta esclata és només un mite. Quan els nivells de líquid dins aquest òrgan són més elevats del normal, la bufeta simplement invalida la voluntat d’orinar i el cervell dóna ordres d’endarrerir l’evacuació. Com a molt, ens podríem mullar els pantalons.

Informació extreta del web www.curiositats.cat