Les tulipes van arribar als Països Baixos a finals del segle XVI, procedents de l’Imperi Otomà (actual Turquia), on eren considerades flors sagrades i adornaven els vestits dels sultans. L’ambaixador austríac a Turquia, Oiger Ghislain de Busbecq, era floricultor aficionat i, quan va tornar a Europa, ho va fer amb alguns bulbs de tulipes sota el braç per als Jardins Imperials de Viena. Allí treballava el botànic Carolus Clusius, qui, l’any 1563, deixaria el seu treball per traslladar-se com a professor a Holanda, amb una petita col·lecció personal de bulbs de tulipes.
Carolus va començar a conrear varietats exòtiques que guardava estrictament fins que, una nit, algú va robar els seus bulbs. El sòl holandès va resultar ser idoni per al cultiu de tulipes, que es va estendre per tot el país.
A més, les conreades a Holanda estaven afectades per un virus que els proporcionava una variada gamma cromàtica, la qual cosa augmentava el seu exotisme i també el seu preu.
L’any 1623 un sol bulb podia arribar a valer 1.000 florins, quan els ingressos mitjans anuals rondaven els 150. Durant la dècada de 1630, molts holandesos van invertir enormes summes de diners en aquesta flor, perquè van pensar que mai es devaluaria el seu preu. Els beneficis van arribar a superar el 450% de la inversió inicial.
El mercat de tulipes es va disparar, la qual cosa va donar lloc a una inquietant bombolla econòmica, la primera de la qual hi ha constància en la història. A més, a l’any 1636 es va declarar una epidèmia de pesta bubònica que es va cobrar moltes vides a Holanda i va deixar sense mà d’obra als vivers. Aquell desastre va incrementar els preus al mercat, la qual cosa no va ser un obstacle perquè els compradors s’hipotequessin encara més i seguissin adquirint flors. La ‘tulipomania’ va ser de tal calibre que els especuladors compraven bulbs virtuals en catàlegs de vendes dissenyats per incautes de totes les classes socials.
A principis de 1637, els especuladors més espavilats van intuir que el mercat es començava a desinflar, de manera que van decidir vendre les seves preuades tulipes. Aquelles primeres vendes van contagiar ràpidament al mercat, la qual cosa va provocar el pànic al país. Els que no van reaccionar a temps es van trobar amb bulbs que havien comprat a preu d’or i que ja no podien vendre.
El 5 de febrer de 1637 es produiria l’última gran venda de tulipes: un lot de 99 tulipes per 90.000 florins. L’endemà, mig quilo de tulipes posat a la venda per 1.250 florins no va trobar comprador.
Com en posteriors bombolles financeres, l’explosió de la de la tulipa va arruïnar a molts holandesos i va fer rics als pocs que van vendre moments abans de produir-se el crack. Malgrat el desastre que van causar, avui les tulipes segueixen sent un dels símbols d’Holanda.
Informació extreta del web www.curiositats.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada