diumenge, 23 de setembre del 2018

Quina seria la teva edat si visquessis en un altre planeta?


Si tens un navegador amb Java activat pots fer una ullada a ‘Your age on other worlds’, una pàgina que et permet calcular la teva edat als altres planetes del sistema solar, Plutó inclòs.

Com més lluny està un planeta del Sol més triga a fer una volta completa al voltant d’aquest, per la qual cosa la teva edat en anys de cadascun dels planetes va decreixent d’un màxim en Mercuri a un mínim a Plutó.

Però el més peculiar és el dels dies que portes viscuts a Mercuri i a Venus, doncs la seva rotació és molt lenta. En el primer un dia dura 58,6 dies terrestres davant dels 87,97 que dura un any, mentre quea Venus un dia dura 243 dies terrestres davant dels 224,7 que dura el seu any: es pot dir que a Venus un dia dura més que un any; és el dia més llarg del sistema solar.

Planeta                   Període de rotació                Període de revolució
Mercuri                                58,6 dies                                       87,97 dies
Venus                                    243 dies                                       224,7 dies
Terra                                     0,99 dies                                     365,26 dies
Mart                                      1,03 dies                                         1,88 anys
Júpiter                                   0,41 dies                                       11,86 anys
Saturn                                   0,45 dies                                        29,46 anys
Urà                                        0,72 dies                                        84,01 anys
Neptú                                    0,67 dies                                      164,79 anys
Plutó                                     6,39 dies                                       248,59 anys

Més informació a Explotarium  www.exploratorium.edu/ronh/age/

Informació extreta del web www.curiositats.cat


dissabte, 8 de setembre del 2018

El primer castell



El primer castell documentat (“castell de sis sostres, acompanyat de la dolçaina) és de l’any 1770 a l’Arboç.

Coneix una mica l’història dels castells.

Els castells són les torres humanes que es construeixen tradicionalment, des de fa més de dos-cents anys (se’n troben referències ja al segle XVIII), al Camp de Tarragona, i que després es van estendre cap al Penedès, i durant el segle XX per tot Catalunya, Catalunya del Nord i les Illes Balears, especialment a partir dels anys 80.
Un casteller és una persona que forma part d’una colla castellera, on intervenen desenes o centenars de persones amb l’objectiu d’aixecar diferents construccions humanes, sense cap ajuda mecànica, de diversa complexitat i que han arribat a tenir fins a deu pisos d’alçada. Des del 16 de novembre de 2010 els castells són Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO.

Orígens

Hom suposa l’origen dels castells, tal com s’entenen avui dia, en l’antic Ball dels Valencians, un dels que es realitzava en l’entorn de les processons religioses. Aquests balls finalitzaven amb una figura constituïda per l’aixecament d’una construcció humana, que amb el temps va anar agafant importància i alçada, fins a independitzar-se del ball. N’és una reminiscència la Muixeranga d’Algemesí. Al segle XVII la seva popularitat s’estengué fins al sud de Catalunya on eren practicades al Camp de Tarragona i comarques dels voltants, on les colles participaven en les festivitats de les viles. Al segle XVIII també es feien les moixigangues, balls també amb construccions humanes, que va dissenyar l’església per evitar -sense èxit- el desenvolupament de les torretes del ball dels Valencians.

Els inicis

El primer castell documentat (“castell de sis sostres, acompanyat de la dolçaina) és de l’any 1770 a l’Arboç, i els anys 1790 ja es feia servir la paraula “castell” diferenciant-lo del Ball de Valencians. El 2 de febrer de 1801, per la Candelera, apareixen a Valls els primers pilars, però no està prou documentat quina colla de les dues colles vallenques els portà a terme. Hi ha referències orals de l’any 1805 i referències escrites de 1815 de l’existència de dues colles a Valls: la Colla dels Pagesos i la Colla dels Menestrals. Les dues colles van anar canviant de nom al llarg del temps i actualment hom vol creure que l’actual Colla Vella dels Xiquets de Valls és la continuadora de la dels Pagesos, i la Colla Joves dels Xiquets de Valls la dels Menestrals. La primera, que s’ha auto-atribuït estar documentada des de 1801, es va erigir com la colla tradicional, mentre que la segona, fundada l’any 1812 pel cap de colla Josep Batet i Llobera, era de tendència lliberal. Per tot aquest valor històric, i especialment pel manteniment d’aquest art a través dels segles, la població de Valls és considerada el “Bressol dels castells”.


Informació extreta del web www.curiositats.cat


dissabte, 23 de juny del 2018

On es va inventar la colònia?




Alguna vegada us heu preguntat per què el perfum que coneixem com a Aigua de Colònia, o simplement “colònia”, porta el nom de la ciutat d’Alemanya? La resposta és que va ser en aquest lloc on es va inventar, si bé el seu creador, el perfumer Giovanni Maria Farina, era italià.
I precisament a Colònia es pot visitar la Casa Farina, ara museu, on fa més de 300 anys Giovanni va fundar la que es considera la fàbrica de perfum més antiga del món, de la mateixa manera que la pròpia Aigua de Colònia és la marca de perfum que ostenta aquesta distinció d’antiguitat. A la façana de l’edifici de la Casa Farina, unes lletres daurades marquen la seva data d’origen: 1709.
Giovanni Maria Farina va decidir posar-li el nom d’Aigua de Colònia al seu invent, una solució d’olis eteris diluïts en un solvent etanol i amb olis essencials, per ser la ciutat en la qual residia i on tenia la seva fàbrica. No obstant això, l’aroma fresca de l’Aigua de Colònia no és una cosa que ens evoqui precisament a una ciutat grisa i plujosa com aquesta, i el mateix Giovanni deia que en realitat li recordava a “un matí primaveral després de la pluja”. Encara així, aquesta fragància senzilla i atemporal donaria fama a la ciutat de Colònia a tot el món.

Informació extreta del web www.curiositats.cat


dissabte, 19 de maig del 2018

Per què les galetes Maria es diuen així?



Corre una explicació, que ha acabat convertint-se en llegenda urbana, que erròniament assegura que aquestes peculiars i famoses galetes deuen el seu nom al fet que en la dècada de 1920 l’espanyol Eugenio Fontaneda va decidir anomenar-les així en honor a la seva petita néta.
Però la realitat és que aquestes galetes van ser inventades i batejades amb tal nom mig segle abans i no a Espanya sinó en el Regne Unit.
Va ser concretament a Londres, on els mestres rebosters James Peek i George Hender Frean, propietaris de la prestigiosa ‘Peek, Frean & Co’ van decidir crear una nova i original galeta, diferent als biscuits que fins aleshores produïen i se servien al costat del tradicional te de les cinc.
El motiu era commemorar les noces Reals que se celebraria el 23 de gener de 1874 entre el príncep Alfred, duc d’Edimburg, (quart fill de la reina Victoria i Albert de Saxònia) i Maria Alexandrovna (filla del tsar Alexandre II de Rússia i Maria de Hessen-Darmstadt).
L’enllaç va tenir lloc al palau d’Hivern de Sant Petersburg i es va convertir en l’acte social més important de l’any a tota Europa. Va ser per aquest motiu pel qual Peek i Frean van voler homenatjar a la nova integrant de la Família Real Britànica amb aquest regal al que van batejar amb el nom de ‘Marie biscuit’ en el seu honor.
Els ciutadans britànics van adoptar aquestes galetes com les seves favorites, convertint-les en poc temps en un producte summament conegut en tot el planeta.

Informació exterta del web www.curiositats.cat

dissabte, 28 d’abril del 2018

Per a què es fa servir el llaç groc internacionalment?



El llaç groc és un símbol consistent en un llaç de tela groga que al llarg de la història s’ha fet servir per diverses reivindicacions. Es fa servir internacionalment com a mostra de suport als afectats per endometriosi i els seus familiars. Però també ha adoptat diversos usos segons el país i el moment històric.

Els llaços grocs es fan servir internacionalment com a mostra de suport als afectats per endometriosi i els seus familiars.
Una de les referències més conegudes arreu sobre els llaços grocs prové de la cançó (a vegades en forma de poema) tradicional anglesa She wore a yellow ribbon (en català, Ella portava un llaç groc). Se’n tenen registres escrits com a mínim des del segle XVIII, i sembla que arribà als Estats Units d’Amèrica, on es popularitzà, de la mà dels colons anglesos.

Usos per país

Deixant de banda els usos internacionals ja esmentats, el llaç groc ha adoptat diversos usos segons el país i el moment històric.

A Alemanya
El llaç groc es fa servir en suport de les forces armades.

A Austràlia
El grup Save Albert Park (Salvem l’Albert Park) ha lligat llaços grocs als arbres del parc com a símbol de protesta.
El 2009 el llaç groc fou fet servir en solidaritat amb els afectats pels incendis forestals de l’estat de Victòria del febrer de 2009.
El 16 de setembre de 2012 el llaç groc fou adoptat pel suport unilateral als bombers voluntaris de l’estat de Queensland. Un mes després fou ratificat al hansard del govern de l’estat de Queensland de la primera sessió del 54è parlament.

Al Canadà
L’ús del llaç groc al Canadà no està documentat fins a la Primera Guerra Mundial, quan les mares i mullers dels soldats canadencs van començar a fer-los servir en record dels soldats. Aquest ús es mantingué durant la Segona Guerra Mundial.

A Catalunya
– Guerra de Successió
La primera referència coneguda de l’ús d’escarapel·les de color groc a Catalunya es troba en l’any 1704, per la referència a que el virrei de Catalunya Francisco Antonio Fernández de Velasco y Tovar va prohibir-ne el seu ús partidista durant la guerra de Successió, per a evitar la publicitat del bàndol que les usava “creando discordias entre las familias”.
Ús el 2014
Segles més tard, el llaç groc es va fer servir a Espanya per reivindicar el dret a decidir de Catalunya. En aquest sentit, els senadors per Convergència i Unió van lluir llaços grocs l’octubre de 2014.
Ús el 2017
Cartell de l’Assemblea Nacional Catalana demanant posar-se un llaç groc en solidaritat amb Jordi Sànchez i Jordi Cuixart.
El 16 d’octubre de 2017, dia en el qual es van empresonar Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, l’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural van demanar fer ús de llaços grocs per demanar l’alliberament dels presos polítics catalans.
D’ençà que se’n promou l’ús el 16 d’octubre de 2017, hi ha hagut diversos actes reivindicatius on s’ha fet servir en diferents modalitats i formats, incloent-hi petits llaços per portar a la roba, llaços gegants desplegats en llocs públics, cadires buides amb un llaç groc o gent agrupada en forma de llaç en concentracions.
Entre les personalitats públiques que s’han sumat a la iniciativa a nivell individual portant el llaç al pit hi ha polítics, activistes i personalitats de primera línia pública com l’entrenador de futbol Josep Guardiola.
El 24 de novembre de 2017 la Junta Electoral Central del Regne d’Espanya va adoptar l’acord que impedeix portar el llaç groc als interventors, apoderats i membres de les meses electorals de les eleccions al Parlament de Catalunya de 2017. L’acord va ser adoptat a instància d’una consulta realitzada pel Partit dels Socialistes de Catalunya. Aquest fet va desencadenar una campanya demanant l’ús del color groc a les xarxes socials com a protesta per aquesta decisió.

A Corea del Sud
El llaç groc és un símbol en record de les víctimes de l’enfonsament de l’MV Sewol el 2014, en el qual van morir 304 persones.

Als Estats Units d’Amèrica
L’any 1973, el grup Dawn i el cantant Tony Orlando editaren la cançó Tie a Yellow Ribbon Round the Ole Oak Tree, que esdevingué força popular als Estats Units d’Amèrica. Aparentment inspirada en un soldat que torna a casa, la cinta groga significaria la nostàlgia per una persona estimada absent.

Posteriorment, durant la crisi dels ostatges a l’Iran, el llaç groc fou usat com a distintiu en suport als ostatges estatunidencs en el marc de la campanya Tie A Yellow Ribbon (Lliga un llaç groc), que promovia lligar cintes grogues al voltant dels arbres als espais públics. Durant la Guerra del Golf els llaços grocs es feren servir en suport a l’exèrcit dels Estats Units, però aquesta vegada no només en forma de cintes lligades als arbres sinó en moltes altres formes.

A Indonèsia
A l’Indonèsia el llaç groc és un símbol en solidaritat amb les víctimes de la Revolució indonèsia de 1998.

A Itàlia
A Itàlia el llaç groc és una mostra de solidaritat amb els presoners de guerra.

Al Japó
La medalla d’honor del Japó utilitza una cinta groga per reconèixer professionals que s’han convertit en models públics.

A Singapur
El govern de Singapur impulsà el Projecte Llaç Groc, una iniciativa per donar una segona oportunitat en la societat als ex-convictes. Durant el setembre, a Singapur es fan campanyes demanant a la gent portar un llaç groc a la camisa o samarreta en suport de la integració dels ex-presos.

A la Xina
Aquí el llaç groc es fa servir en record de l’enfonsament del Dong Fang Zhi Xing.


Informació extreta del web www.curiositats.cat


dissabte, 7 d’abril del 2018

Per on es circula als diferents països del món?



La majoria de conductors circula per la dreta de la carretera en vehicles amb el volant a l’esquerra i el canvi de marxes a la dreta; això passa perquè la immensa majoria de la gent (el 90%) és destra i el maneig del canvi amb aquesta mà és més còmoda.

L”origen de circular per la dreta o esquerra no és una ciència exacta. Segurament haureu sentit més d’una vegada que antigament els cavallers preferien circular per l’esquerra per trobar-se un davant de l’altre amb la mà dreta, que era amb la que la majoria d’ells manejava l’espasa.

Després, al segle XVIII, amb la proliferació dels cotxes de cavalls la cosa va canviar: el xòfer estava a la banda esquerra per fustigar amb el fuet de la mà dreta. Això els deixava millor visibilitat per l’esquerra, de manera que van començar a circular per la dreta per creuar-se per l’esquerra amb els que venien en sentit contrari. La revolució Francesa va propiciar aquest canvi en aquell país i als països conquistats o influenciats pels francesos, i la totpoderosa indústria alemanya va acabar de rematar la feina fins al punt que a Europa únicament el Regne Unit i Irlanda van mantenir (i mantenen) la circulació per l’esquerra.

A Espanya inicialment, depenent de les ciutats o províncies, se circulava per l’esquerra (cas de Madrid) o per la dreta (cas de Barcelona) fins que el 1930 es va regular a tot el territori la circulació de vehicles i de trens per la dreta, quedant com a excepció el Metro de Madrid que era anterior a aquella norma.

* Llegenda de la fotografia:

Blau Fosc: per l’esquerra.
Violeta: acostumaven a conduir sense ordre estatal establert. Posteriorment van adoptar circular per la dreta (cas d’Espanya).
Vermell clar: acostumaven a conduir per l’esquerra, ara condueixen per la dreta.
Vermell fosc: per la dreta de tota la vida.


Informació extreta del web www.curiositats.cat


dissabte, 31 de març del 2018

Un, dos, tres…pedra, paper, tisora!


Quin és el joc més popular de la història? Algunes persones diuen que el futbol, uns altres els jocs de cartes, dames, etc. Però la resposta correcta és: Pedra, paper, tisora! Aquest s’ha convertit en el joc més popular del món, superant fins i tot el futbol.

Pedra-paper-tisora és un joc de mans de dues o més persones. El joc és conegut per molts noms, inclòs el paper-pedra-tisora, fargling, cachi-Pun, Jan-Ken-Po, kauwi-bauwi-bo, i Rochambo (USA).

Encara que els orígens exactes es desconeixen, el pedra-paper-tisora es va popularitzar a Japó al segle 19 i va adquirir popularitat a tot el món durant tot el segle 20. Pel que fa l’origen o la derivació del nom, només se sap que Ken és ‘un puny’ en japonès i Jan-Ken-Po significa ‘jocs de puny’.

Tot i així, una teoria diu que tot va començar fa més de 6,3 milions d’anys a Àfrica oriental, quan els homes prehistòrics es van tornar per primera vegada bípedes. Aquest joc no només s’utilitzava per a propòsits d’entreteniment, sinó que establia qui buscaria fruites, qui dormiria a la branca superior i qui seria el líder del grup.

Com l’evolució va conduir a tecnologies avançades, el joc va prendre moltes noves identitats.

Actualment aquest joc s’utilitza com a mètode de selecció com pot ser tirar els daus i així triar una persona de manera aleatòria per algun propòsit, encara que a diferència de la selecció aleatòria, es pot jugar amb habilitat si el joc es fa molt repetidament, perquè un dels jugadors pot reconèixer la tàctica no aleatòria de l’oponent.

El joc consisteix a mostrar alhora tots dos jugadors una mà formant una de les tres figures que diu el títol del joc: la pedra se simbolitza amb el puny tancat, el paper amb la mà oberta i la tisora amb dos dits aixecats. La tisora talla (i guanya) el paper; del contrari, el paper embolica (i guanya) la pedra rival; i la pedra esclafa la tisora. Normalment es fa durar el joc fins a tres o cinc victòries, prèviament acordades.

La cantarella o senyal que dóna pas als moviments depèn de les variants locals. Existeix un campionat internacional del joc, que combina psicologia de l’adversari i atzar, que se celebra a Toronto des del 2002.

Tot i que són 3 els elements que formen el joc, heu de saber que és possible afegir elements extra al repertori original. Una expansió popular és la de 5 armes, inventada per Sam Kass, en què s’afegeix els elements ‘Spock’ i ‘Llangardaix’ a les tres estàndard. ‘Spock’ és simbolitzat amb la ‘salutació vulcanià’ usada pel personatge Spock de la sèrie Star Trek, mentre que ‘Llangardaix’ és simbolitzat amb un gest similar a un cap, com si s’agafés un titella. Va ser nombrada a la revista Times el 2005,i va aparèixer en un capítol de la sitcom The Big Bang Theory com una invenció del personatge Sheldon Cooper, per minimitzar la possibilitat d’empats.

Les regles són:
  • Tisora talla Paper. (Guanya Tisora)
  • Paper tapa Pedra. (Guanya Paper)
  • Pedra aixafa Llangardaix. (Guanya Pedra)
  • Llangardaix enverina Spock. (Guanya Llangardaix)
  • Spock trenca Tisora. (Guanya Spock)
  • Tisora decapita Llangardaix. (Guanya Tisora)
  • Llangardaix menja Paper. (Guanya Llangardaix)
  • Paper desautoritza Spock. (Guanya Paper)
  • Spock vaporitza Pedra. (Guanya Spock)
  • I com sempre Pedra aixafa Tisora (Guanya Pedra)

Si voleu jugar-hi una estona, aquí teniu una versió d’internet (si us funciona la pàgina, perquè jo no he conseguit que funcionés). Jugareu contra un robot i podreu triar si voleu enfrontar-vos a un novell o a un veterà, segons el vostre nivell:


Informació extreta del web www.curiositats.cat


diumenge, 11 de març del 2018

Els romans menjaven calçots?



Un calçot no és més que una ceba tendra blanca que es cultiva d’una manera molt especial per aconseguir que sigui allargada. Precisament és el mètode de cultiu el que li dóna el nom. I és que per tal d’aconseguir un calçot, cal anar calçant cebes ja plantades (posar terra damunt). De l’acció de calçar prové el nom del calçot. Pel que fa a l’origen hi ha diverses teories.

La primera és la que apunta que el descobriment del calçot es deu a un agricultor de Valls. L’agricultor era conegut amb el nom de Xat de Benaiges i va viure a Valls a finals del segle XIX. Es creu que aquest pagès va cremar unes cebes velles al foc i en comptes de llençar-les les va menjar. La llegenda també apunta que va ser l’inventor de la salsa per acompanyar l’àpat, que portaria el nom de salvitxada. Tot i que aquesta anècdota va adquirir força durant la dècada dels anys 40 del segle XX, no hi ha documentació que acrediti aquesta història.

Una segona hipòtesi sorgeix l’any 2000, quan en una excavació en la ciutat de Brigetio, Hongria, l’arqueòleg Lázló Borhy troba una curiosa pintura. En aquesta es pot veure un home menjant un porrus capitatus, conegut avui dia com calçot. Si ens fixem en la pintura, veurem que no hem canviat gaire la nostra posició alhora de menjar el calçot. Aquesta pintura romana data del segle III d.C. i segons indiquen els arqueòlegs, el personatge és un esclau per la roba que porta. En el mateix jaciment han trobat pintures on els homes tenen a la mà terrines amb una salsa ataronjada per acompanyar el calçot. Actualment la pintura es troba la museu Klapka György de Szony a Hongria.


Informació extreta del web www.curiositats.cat


dissabte, 3 de març del 2018

Quina va ser la primera vaga de la història?


La primera vaga de la història que està documentada es va produir vers el 1153 aC a Egipte, sota el regnat del faraó Ramsès III. Els vaguistes foren els treballadors de les tombes reials (vall dels Reis) que vivien a Deir al-Madinah, els quals no rebien les seves racions d’aliments, que eren el seu sou (ja que no existia la moneda). Les vagues en foren almenys tres i estan indicades en un papir que es conserva al Museu Egipci de Torí.

Els treballadors van estar primer més de 20 dies sense rebre el menjar; després, al cap de 4 mesos, el conflicte es va reproduir i durant 18 dies els treballadors no van rebre racions i llavors van deixar de treballar i es van dirigir al temple de Tuthmosis III (Deir el-Bahari) per a protestar, empesos per la gana i la necessitat. Les negociacions amb els sacerdots i altres funcionaris foren dures i hi va haver almenys dues vagues més. Es desconeix com va acabar aquesta situació; però se sap que, posteriorment, al cap d’uns anys, hi va haver més vagues, fins que es va deixar de construir a la vall dels Reis i el poble es va abandonar.

No queda clar el motiu pel qual les racions de menjar no es lliuraven als treballadors, però en els documents hi ha diverses acusacions de robatori d’aquests béns per part d’alguns funcionaris, un d’ells segurament l’alcalde de Tebes oest.

El sistema de protesta emprat pels treballadors consistia en una processó des de la vall (o el poble de Deir el-Medina) fins a arribar a un dels temples de la necròpolis tebana (Tebes oest); un cop allà, entraven tots junts dins un temple i anaven fins a la part del darrere, fet inèdit i prohibit a tothom, excepte al faraó i a determinats sacerdots, on s’asseien i s’hi passaven hores. Es desconeixen quants van ser els temples “envaïts”; però, segons la documentació, van entrar com a mínim al temple d’Horemheb, al de Tuthmosis III, al Ramesseum, al de Merenptah i al de Seti I.

Les vagues dels treballadors no van ser un fet aïllat. En aquesta època, finals de l’Imperi Nou, hi havia molta corrupció entre els funcionaris i els sacerdots; també es van produir diversos robatoris i intents de robatori a les tombes reials, i altres conflictes de tot tipus. A palau, sembla que una conspiració va posar fi a la vida del faraó.


Informació extreta del web www.curiositats.cat


dissabte, 10 de febrer del 2018

Assistència en carretera i el gat

- Hola? assistència en carretera?
- Sí, díguim
- He punxat una roda i no sé què fer...
- Porta gat?
- Sí, però ell tampoc sap què fer...



diumenge, 21 de gener del 2018

Shrek està inspirat en una persona real



La imatge del personatge Shrek està basada en la de Maurice Tillet, un lluitador professional que va tenir una malaltia anomenada acromegàlia, comunament coneguda com a “gegantisme”, que es caracteritza per la producció en excés de l’hormona del creixement, afectant especialment a les extremitats i el cap (del grec akron, “extremitat”, i megues, “gran”).

Tillet va néixer l’any 1910 a França i va créixer amb el somni de ser actor, però, després de les burles i intolerància dels seus compatriotes, va marxar a Estats Units, on es va convertir en lluitador professional, eventualment guanyant molta popularitat pels mateixos trets que el van fer deixar la seva pàtria. Dins del quadrilàter, va ser sobrenomenat, justa o injustament, ‘l’ogre’.

A diferència de Shrek, Tillet era un erudit que parlava 14 idiomes.



Informació extreta del web www.curiositats.cat


diumenge, 14 de gener del 2018

10 mals hàbits que perjudiquen la teva productivitat


La productivitat es basa en hàbits, però has de tenir en compte que igual que hi ha bons hàbits que t'ajuden perquè siguis molt productiu, també hi ha els mals hàbits que causen justament l'efecte contrari.
En aquest article es parlar d'aquests últims i t'aconsello que si et sents identificat amb algun d'ells, intentis canviar-lo per hàbits bons per augmentar de forma considerable la teva productivitat.
El millor dels mals hàbits és que poden ser reemplaçats per altres que t'ajuden en el teu dia a dia.
Primer has d'identificar aquests mals hàbits que tens i després només depèn de tu, modificar-los o no.
Som-hi amb aquests mals hàbits:

1 - No dormir el temps necessari

Aquest és un aspecte que sovint no tenim en compte, però que és importantíssim per ser una persona productiva.
És aconsellable que te'n vagis al llit normalment a la mateixa hora, perquè el teu organisme s'acostumi i faci que t'aixequis més o menys a una hora concreta.
És recomanable dormir entre 7 i 8 hores diàries per poder donar el millor d'un mateix i que comencis el dia al màxim d'energia i amb la ment preparada per rendir "al màxim".

2 - No acabar el que comences

Tingues sempre present que la tasca que comencis has d'acabar-la i no deixar-la a mitges.
Abans de començar una nova tasca, has d'haver acabat l'anterior i si no és així, no comencis la nova tasca.
Aquest és un hàbit molt comú entre les persones que són perfeccionistes, qualsevol tasca la volen deixar perfecta i el que aconsegueixen amb això, és endarrerir les tasques i no acabar-les en el seu moment.
Una cosa és fer la feina ben feta i una altra molt diferent és fer-ho perfecte, has de partir de la base que les tasques perfectes no existeixen perquè sempre hi haurà una manera de millorar-les.
Així que ja ho saps, que no et serveixi d'excusa per retardar la finalització de les teves tasques, "és que vull fer-ho perfecte".

3 - Desordre a l'oficina

Desordre i productivitat són totalment contraris.
Així que ja ho saps, a l'oficina tot ordenat, a l'ordinador tot ordenat, a casa tot ordenat, etc.
Si vas a buscar alguna cosa, has de trobar-ho a la primera, una persona productiva no pot perdre el temps en buscar una grapadora, per exemple, ni trigar un quart d'hora a trobar un arxiu a l'ordinador perquè no saps on ho has desat.
Treballar en un lloc desordenat augmenta l'estrès i redueix la sensació de comoditat en el lloc de treball, justament l'efecte contrari que has de buscar per a ser productiu.

4 - Practicar la multitasca

Molta gent comença diverses coses alhora, pensant que així acabarà abans el seu treball, greu error.
Fer diverses tasques alhora, implica menys concentració en cadascuna d'elles i per tant s'obté com a resultat un treball de baixa qualitat, a més el temps emprat en fer totes les tasques alhora és més gran que si sumes els temps que has necessitat per fer cada tasca de forma individual.
Com veus practicar la multitasca està ple de desavantatges.
Així que el que és convenient és fer una tasca, acabar-la i començar-ne una altra.

5 - Activar les notificacions

En una jornada de treball t'envaeixen mil i una distraccions, que redueixen de forma dràstica la teva productivitat.
Si a les distraccions clàssiques de tota la vida, que hi havia fa 20 anys, unim les distraccions de l'era tecnològica actual com alerta de correu electrònic nou, alerta WhatsApp, alerta de nova trucada mòbil, alerta sms, alerta missatge al xat, etc. Caos total.
Si contínuament sona una notificació, la concentració que necessites per fer les teves tasques, se'n va en orris i així no es pot treballar.
Si vols ser més productiu, desactiva les notificacions.

6 - No perdis el temps a internet

La tecnologia has de fer-la servir a favor teu, però tingues molt en compte que mal usada és el teu pitjor enemic productiu.
Quant de temps perds a internet? Organitza't i deixa un temps diari per dedicar-li a les teves xarxes socials, a llegir notícies que t'interessen, a buscar informació sobre el teu sector, etc.

7 - Dir "sí" a tot

Dir sí a tot el que et mana el teu cap, dir sí a tot el que t'endossen els companys, estar disposat a ajudar sempre i en tot moment, significa no tenir temps per realitzar les teves tasques.
Cal aprendre a dir "no" de manera que no es molesti la gent, però que comprenguin que el teu temps és teu i el temps que es perd, el perds tu i no pots recuperar-lo.
No permetis que ningú controli el teu temps, el teu temps és teu i només teu i ets tu el que l'ha d'organitzar i controlar.

8 - Alimentació poc adequada

Si fas menjars-escombraries estàs perjudicant la teva salut i la teva productivitat.
L'organisme triga molt de temps a pair el menjar-escombraries i gasta moltes energies en digerir-lo, deixant poques energies per realitzar les teves tasques.
Has de portar una alimentació equilibrada i saludable.
És convenient fer cinc àpats al dia, menjar fruites i verdures diàriament, menjar làctics i els seus derivats, la carn el peix i els llegums t'aportaran defenses, els cereals en esmorzars aporten carbohidrats, vitamines, minerals i fibra, i beure de 4 a 8 gots diaris d'aigua està molt bé.
Cal evitar els greixos i els dolços i la sal.
Cuidar l'alimentació, significa estar carregat d'energia per aguantar amb el màxim rendiment la jornada laboral.

9 - No fer esport

Fer esport diari, unit a una alimentació sana i saludable són les bateries que proporcionen energia al teu cos per aguantar el dia a dia.
Amb l'alimentació sana i l'esport diari aconseguiràs tenir un pes adequat, disminuint el risc de malalties i al mateix temps reduiràs l'estrès diari i augmentaràs la qualitat del son.
Com pots comprovar la barreja d'esport i alimentació saludable és vital per tenir qualitat de vida.
Quan parlo d'esport no em refereixo a córrer 20 km diaris ni a fer grans esforços als quals no estem acostumats.
Si no has fet mai esport, només cal que caminis cada dia durant mitja o tres quarts d'hora, a un ritme més o menys lleuger (que no vagis de passeig).

10 - No fer pauses

Has d'organitzar pauses a la feina.
Aquests descansos, és important que els distribuïu en acabar una tasca, sempre que sigui possible.
Has d'estudiar una mica el teu ritme de treball per distribuir aquestes pauses. A mi em funciona bé, després d'una hora continuada de treball fer una pausa de 5 minuts.
Hi ha una tècnica de productivitat que es diu "pomodoro", que distribueix les tasques en períodes de 25 minuts seguits de treball, en acabar aquests 25 minuts es fa una pausa de 5 minuts i cada 4 "pomodoros" s'atura durant 15 minuts.
Les pauses les has de distribuir com a millor et vagin a tu, però has de contemplar-les perquè no fer-les és contraproduent.
No fer parades entre períodes llargs de treball suposa augmentar el cansament, l'estrès i una disminució notable d'energies.

Hi ha molts mals hàbits que són contraris a la teva productivitat i que no he citat, car m'havia proposat fer una llista de "només" 10 hàbits improductius.


Informació traduïda al català de l'orginal en castellà del web www.soyemprendedor.info