dissabte, 28 d’abril del 2018

Per a què es fa servir el llaç groc internacionalment?



El llaç groc és un símbol consistent en un llaç de tela groga que al llarg de la història s’ha fet servir per diverses reivindicacions. Es fa servir internacionalment com a mostra de suport als afectats per endometriosi i els seus familiars. Però també ha adoptat diversos usos segons el país i el moment històric.

Els llaços grocs es fan servir internacionalment com a mostra de suport als afectats per endometriosi i els seus familiars.
Una de les referències més conegudes arreu sobre els llaços grocs prové de la cançó (a vegades en forma de poema) tradicional anglesa She wore a yellow ribbon (en català, Ella portava un llaç groc). Se’n tenen registres escrits com a mínim des del segle XVIII, i sembla que arribà als Estats Units d’Amèrica, on es popularitzà, de la mà dels colons anglesos.

Usos per país

Deixant de banda els usos internacionals ja esmentats, el llaç groc ha adoptat diversos usos segons el país i el moment històric.

A Alemanya
El llaç groc es fa servir en suport de les forces armades.

A Austràlia
El grup Save Albert Park (Salvem l’Albert Park) ha lligat llaços grocs als arbres del parc com a símbol de protesta.
El 2009 el llaç groc fou fet servir en solidaritat amb els afectats pels incendis forestals de l’estat de Victòria del febrer de 2009.
El 16 de setembre de 2012 el llaç groc fou adoptat pel suport unilateral als bombers voluntaris de l’estat de Queensland. Un mes després fou ratificat al hansard del govern de l’estat de Queensland de la primera sessió del 54è parlament.

Al Canadà
L’ús del llaç groc al Canadà no està documentat fins a la Primera Guerra Mundial, quan les mares i mullers dels soldats canadencs van començar a fer-los servir en record dels soldats. Aquest ús es mantingué durant la Segona Guerra Mundial.

A Catalunya
– Guerra de Successió
La primera referència coneguda de l’ús d’escarapel·les de color groc a Catalunya es troba en l’any 1704, per la referència a que el virrei de Catalunya Francisco Antonio Fernández de Velasco y Tovar va prohibir-ne el seu ús partidista durant la guerra de Successió, per a evitar la publicitat del bàndol que les usava “creando discordias entre las familias”.
Ús el 2014
Segles més tard, el llaç groc es va fer servir a Espanya per reivindicar el dret a decidir de Catalunya. En aquest sentit, els senadors per Convergència i Unió van lluir llaços grocs l’octubre de 2014.
Ús el 2017
Cartell de l’Assemblea Nacional Catalana demanant posar-se un llaç groc en solidaritat amb Jordi Sànchez i Jordi Cuixart.
El 16 d’octubre de 2017, dia en el qual es van empresonar Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, l’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural van demanar fer ús de llaços grocs per demanar l’alliberament dels presos polítics catalans.
D’ençà que se’n promou l’ús el 16 d’octubre de 2017, hi ha hagut diversos actes reivindicatius on s’ha fet servir en diferents modalitats i formats, incloent-hi petits llaços per portar a la roba, llaços gegants desplegats en llocs públics, cadires buides amb un llaç groc o gent agrupada en forma de llaç en concentracions.
Entre les personalitats públiques que s’han sumat a la iniciativa a nivell individual portant el llaç al pit hi ha polítics, activistes i personalitats de primera línia pública com l’entrenador de futbol Josep Guardiola.
El 24 de novembre de 2017 la Junta Electoral Central del Regne d’Espanya va adoptar l’acord que impedeix portar el llaç groc als interventors, apoderats i membres de les meses electorals de les eleccions al Parlament de Catalunya de 2017. L’acord va ser adoptat a instància d’una consulta realitzada pel Partit dels Socialistes de Catalunya. Aquest fet va desencadenar una campanya demanant l’ús del color groc a les xarxes socials com a protesta per aquesta decisió.

A Corea del Sud
El llaç groc és un símbol en record de les víctimes de l’enfonsament de l’MV Sewol el 2014, en el qual van morir 304 persones.

Als Estats Units d’Amèrica
L’any 1973, el grup Dawn i el cantant Tony Orlando editaren la cançó Tie a Yellow Ribbon Round the Ole Oak Tree, que esdevingué força popular als Estats Units d’Amèrica. Aparentment inspirada en un soldat que torna a casa, la cinta groga significaria la nostàlgia per una persona estimada absent.

Posteriorment, durant la crisi dels ostatges a l’Iran, el llaç groc fou usat com a distintiu en suport als ostatges estatunidencs en el marc de la campanya Tie A Yellow Ribbon (Lliga un llaç groc), que promovia lligar cintes grogues al voltant dels arbres als espais públics. Durant la Guerra del Golf els llaços grocs es feren servir en suport a l’exèrcit dels Estats Units, però aquesta vegada no només en forma de cintes lligades als arbres sinó en moltes altres formes.

A Indonèsia
A l’Indonèsia el llaç groc és un símbol en solidaritat amb les víctimes de la Revolució indonèsia de 1998.

A Itàlia
A Itàlia el llaç groc és una mostra de solidaritat amb els presoners de guerra.

Al Japó
La medalla d’honor del Japó utilitza una cinta groga per reconèixer professionals que s’han convertit en models públics.

A Singapur
El govern de Singapur impulsà el Projecte Llaç Groc, una iniciativa per donar una segona oportunitat en la societat als ex-convictes. Durant el setembre, a Singapur es fan campanyes demanant a la gent portar un llaç groc a la camisa o samarreta en suport de la integració dels ex-presos.

A la Xina
Aquí el llaç groc es fa servir en record de l’enfonsament del Dong Fang Zhi Xing.


Informació extreta del web www.curiositats.cat


dissabte, 7 d’abril del 2018

Per on es circula als diferents països del món?



La majoria de conductors circula per la dreta de la carretera en vehicles amb el volant a l’esquerra i el canvi de marxes a la dreta; això passa perquè la immensa majoria de la gent (el 90%) és destra i el maneig del canvi amb aquesta mà és més còmoda.

L”origen de circular per la dreta o esquerra no és una ciència exacta. Segurament haureu sentit més d’una vegada que antigament els cavallers preferien circular per l’esquerra per trobar-se un davant de l’altre amb la mà dreta, que era amb la que la majoria d’ells manejava l’espasa.

Després, al segle XVIII, amb la proliferació dels cotxes de cavalls la cosa va canviar: el xòfer estava a la banda esquerra per fustigar amb el fuet de la mà dreta. Això els deixava millor visibilitat per l’esquerra, de manera que van començar a circular per la dreta per creuar-se per l’esquerra amb els que venien en sentit contrari. La revolució Francesa va propiciar aquest canvi en aquell país i als països conquistats o influenciats pels francesos, i la totpoderosa indústria alemanya va acabar de rematar la feina fins al punt que a Europa únicament el Regne Unit i Irlanda van mantenir (i mantenen) la circulació per l’esquerra.

A Espanya inicialment, depenent de les ciutats o províncies, se circulava per l’esquerra (cas de Madrid) o per la dreta (cas de Barcelona) fins que el 1930 es va regular a tot el territori la circulació de vehicles i de trens per la dreta, quedant com a excepció el Metro de Madrid que era anterior a aquella norma.

* Llegenda de la fotografia:

Blau Fosc: per l’esquerra.
Violeta: acostumaven a conduir sense ordre estatal establert. Posteriorment van adoptar circular per la dreta (cas d’Espanya).
Vermell clar: acostumaven a conduir per l’esquerra, ara condueixen per la dreta.
Vermell fosc: per la dreta de tota la vida.


Informació extreta del web www.curiositats.cat