Una bonica història del "tal faràs, tal trobaràs"

Un dia un home es troba una dona gran al voral d'una carretera. Tot i ser vesprada, amb poca llum, s'adona que la dona necessita ajuda. Llavors atura el seu cotxe davant del Mercedes de la dona per ajudar-la.

Malgrat que l'home somriu, la dona té por. Durant més d'una hora ningú s'ha parat a ajudar-la. Li vol fer mal? L'home no sembla molt de fiar; té pinta de pobre i famolenc.

L'home pot veure la por de la dona reflectit en els seus ulls. Ell sap perfectament el que ella sent. És aquest calfred que només la por pot provocar.
"Per què no s'espera dins el cotxe? hi farà menys fred. Per cert, em dic Bryan Anderson"- li diu.

El cotxe només té una roda punxada, però per a una dona gran és un gran problema. Bryan es posa sota el cotxe per buscar un lloc on col·locar el gat. Aviat ha canviat la roda, tot i que s'ha tacat i les mans li fan mal.

Mentre colla la roda nova, la dona baixa la finestreta i li comença a parlar. Li explica d'on ve i que està de pas. I que no pot estar-li prou agraïda per la seva ajuda. Bryan li somriu i tanca el maleter del cotxe. La dona li pregunta que quant li deu; no li importa la quantitat pensant només en les coses terribles que podrien haver-li passat si en Bryan no hagués parat.

El Bryan no li passa pel cap ni per un moment que la senyora el pagui. Per a ell no ha estat cap feina; només volia ajudar a algú que ho necessitava. I molts n'hi ha hagut que el van ajudar a ell en el passat. Així és com ell ha après a ser i a actuar.

Llavors li diu que si realment vol tornar-li el favor, que ajudi a la propera persona que ho necessiti. "I pensi en mi en fer-ho" afegeix en Bryan. Llavors espera fins que la dona arrenca i marxa. Malgrat ser una nit trista i freda, se sent bé mentre ella desapareix en la foscor.

Uns quilòmetres després la dona albira un petit restaurant. Entra a menjar alguna cosa i a descansar una mica abans de fer l'últim tram del viatge. El restaurant sembla bastant pobre. A fora hi ha dos vells sortidors de gasolina. Tot li resulta una mica estrany. Llavors una cambrera s'aproxima a ella i li porta una tovallola de mà perquè s'assequi la humitat del cabell. La cambrera llueix un somriure constant a la cara, tot i que ja porta tot el dia dreta. Llavors la senyora s'adona que la cambrera està embarassada d'almenys 8 mesos. No obstant això, el seu pesat ventre i els dolors no fan canviar la seva actitud gens ni mica. La senyora es pregunta com algú que tan poc té pot donar-li tant a una estranya com ella. Llavors se'n recorda de'n Bryan.

Quan acaba de menjar, la dona paga amb un bitllet de 100 euros. La cambrera se'n va depressa a canviar el bitllet, però la dona se'n va. Quan la cambrera torna, es pregunta on ha anat la dona. Llavors veu que hi ha alguna cosa escrita en el tovalló. Amb llàgrimes als ulls, llegeix el que la senyora hi havia escrit:

No em deus res. A mi em va passar el mateix que a tu: algú em va ajudar de la mateixa manera que t'ajudo jo ara a tu. Si vols tornar-me el favor, ajuda tu a algú altre que ho necessiti.

Sota el tovalló hi havia 4 bitllets més de 100 euros.

Encara hi ha taules de netejar, plats per rentar i clients per atendre; i la cambrera ho fa tot com cada dia. Quan arriba a casa a la nit i se'n va a dormir, pensa en els diners i les paraules de la senyora. Com podia saber que ella i el seu marit necessitaven diners urgentment? El mes que ve, quan arribi el nadó, serà tot més difícil.

Ella sap que el seu marit se'n preocupa i, estirada al seu costat, li dóna un tendre petó i li xiuxiueja: "Tot anirà bé. T'estimo, Bryan Anderson."

I és que "tal faràs, tal trobaràs" o "allò que sembres, ho acabaràs recollint".

(Història que volta per internet, d'autor desconegut (si més no per mi))

Què és el Black Friday?

Es coneix com a Black Friday al dia que marca el començament de la temporada de compres nadalenques als Estats Units. Té lloc un dia després del dia d’Acció de gràcies, que se celebra el quart dijous del mes de novembre.

Alguns atribueixen el nom al fet que en aquest dia comença l’època en la qual els comerços aconsegueixen canviar els nombres vermells per negres.

Uns altres, no obstant això, asseguren que l’adjectiu ‘negre’ té el seu origen en el 19 de novembre de 1975, quan The New York Times va utilitzar per primera vegada l’epítet fent al·lusió al desori del trànsit i el caos que s’havien produït aquell any a la ciutat a causa dels descomptes del dia posterior a ‘Acció de gràcies’.

Bàsicament el Black Friday és un dia en el qual una gran quantitat de botigues llancen grans ofertes i importants descomptes. Una espècie de rebaixes, però molt més concentrades: els negocis espanyols opten per fer-ho o bé en el mateix dia del Black Friday o treure ofertes des de la setmana anterior i allargar-ho fins al dilluns 30, l’anomenat Cyber Monday. A Estats Units aquesta última era una pràctica habitual en anys anteriors, però molts comerciants opten per concentrar-ho tot en el divendres, creant així una major expectació i urgència de compra en el client.

Informació extreta del web www.curiositat.cat

"El ritmo de la Gripe" | o com d'un "problema" en surt una "cançó"

Per què els pets fan mala olor?

Totes les persones es tiren pets o flatulències, algunes més que unes altres, i encara que de vegades puguin passar desapercebuts, unes altres la seva aroma ens condemna a passar vergonya. Hi ha pets que la seva olor pot envair una habitació en un segon i uns altres que amb prou feines fan olor. Avui us volem explicar per què els pets fan mala olor.

Abans de saber per què fan mala olor, seria bo saber, científicament, què és un pet. Un pet, es podria definir com l’emissió de gas a través de l’anus, i que està compost de diversos elements:

nitrogen (59%)
hidrogen (21%)
diòxid de carboni (9%)
oxigen (4%)

La resta es reparteix entre sulfur d’hidrogen, excrement i amoníac. Només les 3 últimes substàncies tenen algun tipus d’olor.

A través d’un pet alliberem aire dels intestins atrapat en el nostre cos, ja sigui pel consum de certs aliments o begudes, gasos en sang o una infecció.

En certs casos, aquest gas que surt disparat del nostre cos és producte d’una reacció entre bacteris i composts presents en l’intestí. Aquest gas surt a pressió a través de l’anus i el seu so es deu a les vibracions que provoca en el recte, a més del seu xoc amb les natges. De mitjana, una persona deixa anar entre 500 i 1500 ml de gas al dia, dividits en 14 pets, no importa el seu sexe.

Per què els pets fan mala olor?

La majoria dels compostos que s’alliberen a través d’un pet són inodors, però l’amoníac, excrement i, sobretot, el sulfur d’hidrogen són els que causen el tan particular olor dels pets. No tots els pets fan mala olor; una persona amb pets particularment desagradables, pot tenir algun problema mèdic o una dieta que influencia les seves ventositats.

Com més aliments rics en sulfur consumeixi una persona, més olorosos seran els seus pets. Entre els aliments que més influeixen hi són el formatge, fesols, ous, ceba i fongs, entre d’altres. Això, es deu al fet que part d’aquests aliments posseeixen composts que l’organisme és incapaç de digerir per complet. Encara que soni estrany, els vegetarians tenen pets més olorosos que la resta.

Altres raons que fan que els pets tinguin mala olor, són intoleràncies a la lactosa, gluten i malalties infeccioses que afecten l’estómac o intestí, ja que aquests bacteris no digerits i que no tenen lloc en el cos, surten dins dels gasos que elimina el cos en forma de pet.


Informació extreta del web www.curiositats.cat

"Així treballa un dement a la SER" diu ell

Anant en bicicleta per la muntanya - Quin mal!!!!

Brace yourself cyclist, this video hurts in every spoke..!

Posted by Bikemap on dilluns, 2 / març / 2015

Hasta los cojones de Frozen | El musical

La nit de la carabassa també és una festa catalana

Tots Sants és una festa que es debat entre dues teories: la conservació d’un ritual que és entès com a tradicional català, la Castanyada, i l’assimilació del Halloween nordamericà. Si bé, la Castanyada es manté a casa nostra i entre les zones més rurals i interiors de Catalunya com a majoritària i institucionalitzada, cal fer notar que, sobretot entre els joves, creix la simpatia per la festa de Halloween, en part gràcies al suport de mitjans de comunicació i el consumisme de la societat.

Però d’on ve aquesta festa? Els Celtes en el mes de Samon celebraven el Samuhin entre l’1 i l’11. (Actualment es pot llegir entre Tots Sants i Sant Martí). Per la festa de Samuhin s’obrien les portes del món, i els avantpassats tornaven a visitar els seus descendents, els quals els obsequiaven per rebre’n la seva benedicció. Va ser l’emperador Lluís el Piadós amb la influència dels bisbes de la Gàl·lia que va proposar celebrar la festa cristiana coincidint amb el Samuhin. Es tractava d’aprofitar un esdeveniment popular per cristianitzar-ne el seu contingut. I així s’ha mantingut fins ara.

A casa nostra, és tradicional encendre foc a la nit de Tots Sants i coure castanyes. D’aquesta festa en diem la Castanyada. També a la castanyada es fan panellets amb una base d’ametlles mòltes i pinyons, però també amb moniatos, patates i darrerament amb xocolata i coco. Aquests panellets, que antigament eren presents o oferts als avantpassats, fan les delícies de grans i petits per a les postres. Els grans solen acompanyar els panellets amb vi dolç (vi bo). També, les castanyes, quan es couen, es reguen amb vi dolç. L’endemà, el dia de Tots Sants, és dia de veneració dels éssers estimats que han traspassat, i per tant, tothom visita el cementiri per a resar i guarnir-ne el record amb flors i rams.

Una altra pràctica més reduïda geogràficament és la carbassa buida amb una espelma flamejant, el que se’n diu vulgarment: fer la por. Aquesta pràctica s’havia fet a les comarques del Ripollès i d’Osona. Era molt extès en les àrees rurals i d’una forma popular, buidar carbasses i exposar-les a les nits amb espelmes als marges de camins, o tant a dins com a fora de les cases. L’objectiu era provocar la por als més innocents. També s’havia fet amb naps. Es buidava el nap, i com en la carbassa, s’hi feia amb l’ajuda d’un ganivet cinc forats a semblança de la cara humana: dos ulls, un nas i una boca desdentegada, o amb dents de serreta. Cal remarcar, que el fet de fer-ho amb naps, relaciona directament aquesta pràctica amb els celtes, ja que és així com originàriament es feia. Per tant, és pot concloure, que a Malla, i a la Plana de Vic, hi ha perviscut pràctiques molt antigues (paganes) de la cultura centreeuropea. De tota manera, ara costa dissociar aquest joc de fer por amb la icona del Halloween entre els més petits i entre els adults, atesa la influència de la televisió. Caldria, però, fer una anàlisi més acurada sobre aquest tema, i incentivar des de les escoles i entitats culturals l’explicació del sentit original de la cara de carbassa o nap amb espelma. Aquesta pràctica és tan nostra com la castanyada.

Pensar que hem importat la moda d’Estats Units és pura ignorància…

El masover de la masia de Can Deu i enginyer tècnic agrícola, David Espejo Fraga, 25, ha muntat, gràcies a Caixa Sabadell, una exposició de 70 carbasses de cinc espècies diferents, la majoria conreuades per ell mateix. Ell mateix explica, en una entrevista, d’on prové la festa d’Halloween:

*Halloween té el mateix orígen que Tots Sants?

-Ja ho diu la paraula. Halloween és All-hallow even, o sia el vespre de tot el sagrat, o sia Tots Sants.

*El vincle carbassa-morts no ve dels americans?

-De cap manera. Va ser l’emigració irlandesa qui la va portar als Estats Units el segle XIX.

*Vé doncs d’aquella època?

-Vé de moltíssim abans. Ja en la cultura celta, molt abans del cristianisme, a molts llocs d’Europa es posava una flama dins un nap o una carbassa recordant els esperits dels familiars morts. I no només a Europa, sinó a Àfrica i Àssia, tots els fruits que poden fer de recipient d’una espelma, esdevenen reservoris d’esperits.

*I aquí?

-A Catalunya sempre s’han foradat carbasses per encabir-hi espelmes en memòria als difunts.

*La nit de Tots Sants?

-Efectivament. De molt antic, la nit de Tots Sants es posava una flama de foc dins una carbassa, o el recipient més modern, un cantir.

*O sia que l’atmòsfera de terror de Port Aventura i la iconografia americana de gats negres, bruixes, assassins i caps tallats, té el seu orígen en els esperits dels morts de la família.

-Els fantasmes, és clar. És la nit que poden tornar a casa aquells que van morir. Per això fins i tot s’els oferien aliments que es posaven davant la carbassa amb flama.

*Se’ls convida a sopar.

-Sí. I si no els donaves menjar l’ànima es podia enfadar i venjar-se de la família. Per cert un dels aliments que se’ls donava era el pa d’ànima, en castellà torta de ánima, que està fet de carbassa! Els forns d’avui en dia encara venen pa d’ànima per Tots Sants.

*Els nens americans que van de casa en casa demanant caramels estan evocant aquella ofrena alimentícia?

-És clar. Aquells nens van disfressats com si ells fossin les ànimes. I també amenacen en fer trapelleries si no els dones menjar. Igual que les ànimes.

Informació extreta del web www.curiositats.cat

La felicitat comença amb un somriure