És millor dutxar-se amb aigua freda o calenta?

És millor dutxar-se amb aigua freda o calenta? Quin tipus de dutxa ens reporta més beneficis? La resposta a aquesta pregunta depèn del que es vulgui aconseguir. L’aigua calenta, la preferida per la major part dels usuaris, té un efecte relaxant i serveix per alleujar els dolors musculars i combatre l’insomni o fins i tot les cefalees tensionals.

No guareix un refredat, ni la grip, però el vapor que produeix l’aigua a la temperatura que la utilitzen molts, entre 34 ºC i 38 ºC, descongestiona les vies respiratòries. A més, al ser tan calenta té un gran poder de neteja, però no obre els porus, com se li atribueix erròniament.

Per la seva banda, l’aigua freda buida la ment i el cos i, en aquest sentit, ajuda a la concentració en qualsevol activitat intel·lectual o que requereixi molta energia. Això té una doble base fisiològica: d’una banda, el fred activa la circulació i proporciona més flux de sang als òrgans i teixits; i per una altra, estimula la producció de noradrenalina, una hormona relacionada amb l’estrès.

Aleshores…què és millor? Dutxar-se amb aigua freda o calenta? Ja deia Aristòtil que la virtut es troba en el “just terme mig” entre dues actituds extremes; i els dermatòlegs semblen estar d’acord amb ell, ja que és el que recomanen: l’aigua temperada. Perquè amb una temperatura molt calenta fa que la pell es ressequi més. Així que el millor és col·locar el termòstat a uns 30 ºC.

Informació extreta del web www.curiositats.cat

Per què, amb el pas del temps, el pa es posa dur i les galetes s’estoven?

Obres un paquet de galetes. Te’n menges unes quantes i la resta queden oblidades al fons de la prestatgeria. Quan les descobreixes, una setmana després, cal llençar-les a les escombraries perquè han adquirit una desagradable textura tova.

Amb el pa passa tot el contrari. Només amb un dia -o dos, si la barra és de molt bona qualitat- el nostre deliciós i cruixent pa es converteix en un maó.

Per què dos productes fets amb farina i aigua tenen una reacció tan diferent?

La resposta està en el diferent nivell d’humitat que contenen les masses d’un i un altre producte. El pa té un nivell d’humitat alt i la perd quan està en contacte amb l’aire. Les galetes, per contra, tenen molt poca humitat i capten l’aigua de l’ambient, la qual cosa els dóna aquesta textura gomosa que adquireixen amb el pas dels dies.

La solució? Mantenir el pa i les galetes ben tapats per evitar que estiguin en contacte amb l’aire. No fa miracles, però sí allarga una mica la vida útil de tots dos productes.

Informació extreta del web www.curiositats.cat

Per què el paper d’alumini és brillant per una banda i mat per l’altre?

El paper d’alumini és exactament igual per tots dos costats (i cap d’ells està tractat amb elements tòxics) però aleshores, per què un dels costats del paper d’alumini és brillant i l’altre costat és mat?

Aquesta diferència es deu al procés de fabricació del paper d’alumini, que essencialment consisteix a premsar repetidament un bloc d’alumini fins a aconseguir una làmina del grossor desitjat.

Durant el procés de refinat final, la làmina d’alumini passa per diversos corrons. La làmina arriba a ser tan prima que en els últims corrons es premsen dues làmines d’alumini juntes per evitar que es trenquin. Com a conseqüència d’això un dels costats de la làmina queda polida (i brillant) pel contacte amb els corrons, mentre que l’altre costat de la làmina es manté en contacte amb una altra làmina d’alumini i queda mat.

Informació extreta del web www.curiositats.cat

Per què no pots fer-te pessigolles a tu mateix?

Si portes anys intentant fer-te pessigolles a tu mateix, deixa-ho. De debò. És impossible que ho aconsegueixis.

Un estudi de la University College de Londres ha demostrat que una part del cervell pot predir les sensacions quan nosaltres mateixos ens causem, però no quan ho ha fa algú aliè. Així ho ha explicat la neurocientífica Sarah-Jayne Blakemore a ‘Scientific American’: “Quan algú intenta fer-se pessigolles a si mateix el cerebel prediu la sensació, cancel·lant així la resposta d’altres àrees del cos a les pessigolles”.

En altres paraules, el cerebel –la part del cervell que controla el control motor del cos– sap on està exactament la teva mà, i també sap que intentaràs fer-te pessigolles amb ella. La predicció de la sensació l’anul·la per complet, perquè ja no és cap sorpresa o alguna cosa incontrolable. El teu cervell sap que no és una amenaça, llavors no reacciona.

De fet, podries aconseguir-ho amb robots. Estudis han demostrat que un retard entre el moviment de la teva mà i el pessigolleig resultant pot fer-te sentir l’anhelada sensació.

De fet, com més gran sigui el retard, major pessigolleig se sentirà. Per tant, és possible fer-se pessigolles a un mateix? Sí, però només si un està disposat a invertir diners en un parell de robots.

Informació extreta del web www.curiositats.cat

Figures efímeres amb peces de fusta (11.000 Kapla)

Per què l’aigua del mar és salada?

L’aigua del mar porta dissolt en el seu interior multitud d’elements químics. Entre aquests, els més abundants són els ions de clor i de sodi, que representen el 90% dels ions dissolts en el mar. Aquests reaccionen entre si per formar el clorur sòdic, és a dir, la sal comuna.

Però com han arribat aquests elements a l’aigua? Per respondre a aquesta pregunta seguim el cicle de l’aigua.

La calor del Sol evapora l’aigua del mar (únicament aigua, les sals dissoltes s’hi queden), aquest vapor d’aigua forma els núvols que són desplaçats pel vent i que en arribar a zones més fredes o xocar amb les elevacions de terreny es precipita cap a terra en forma de pluja. Aquest vapor d’aigua es combina amb el diòxid de carboni (CO2) de l’aire formant àcid carbònic (H2CO3), així que l’aigua de pluja té un caràcter àcid que reacciona amb els materials de les roques, erosionant-les i arrossegant els seus elements químics als rius, i d’aquests al mar.

Aquest procés —repetit incomptables vegades— és el responsable que els elements dissolts arribin al mar. Molts d’ells es dipositen en el fons marí, uns altres com el calci (Ca) són aprofitats pels éssers vius i altres ions reaccionen formant sals que romanen dissoltes en l’aigua, en una proporció propera al 3,5%.

Però aquesta no és l’única via d’arribada d’elements químics al mar. A causa del moviment tectònic de plaques, el fons marí es mou —de forma inapreciable però constant— donant lloc a la formació d’esquerdes, l’aparició de volcans submarins i sismes submarins.

L’aigua marina s’introdueix per les fissures de l’escorça terrestre i en entrar en contacte amb zones més calentes reacciona i torna a sortir a raig en el que s’ha donat a conèixer com a ‘xemeneies hidrotermals’, que condueixen l’aigua calenta de baix cap a dalt, portant així nous elements químics.

Informació extreta del web www.curiositats.cat

Un circuit de "fustetes" - Kapla Mino

Significat de les estàtues eqüestres

En les estàtues eqüestres, depenent de com estiguin col·locades les potes d’un cavall el significat canvia.

Les estàtues eqüestres no són més que la representació d’homes muntats a cavall i es porta fent des de l’antiguitat aquest tipus d’homenatge. Depèn del context sociohistòric, de vegades trobem que estan restringits a certes classes, com per exemple militars en la Roma republicana o a monarques en l’Alemanya del segle XIX.

És ben coneguda entre la gent certa simbologia atribuïda a aquestes estàtues, concretament, a la posició de les potes dels cavalls:

– Si l’animal està alçat sobre les seves potes posteriors deixant les davanteres en l’aire vol dir que el seu genet va morir en combat, és a dir, en alguna batalla.

– Si és només una pota del cavall la que està suspesa en l’aire significa que el genet va morir a causa de les ferides rebudes durant un combat.

– No obstant això, si les quatre potes del cavall reposen totes en la superfície, sembla ser que el genet ha mort per causes naturals. Des de morts pacífiques durant la senectut a fulminants atacs al cor o malalties.

Informació extreta del web www.curiositats.cat

Com es fan les olives farcides?