La faixa és una peça fonamental del vestuari casteller. De color negre i de llargada i amplada variables segons edat, alçada i pes del qui la du, s’enrotlla a l’alçada dels ronyons i té una doble funció; protegir la zona lumbar dels esforços que rep per les càrregues i els moviments de l’estructura, i com un dels punts de suport perquè els castellers puguin fer les maniobres de pujada i baixada del castell.
El doctor Jaume Roset ha estat el director científic i mèdic de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya fins al 2012. L’any 2000, publicava el llibre Manual de supervivència del casteller. La ciència al servei de les torres humanes, on Rosset analitzava diversos aspectes del fet casteller, un d’ells la faixa.
Segons Rosset, la faixa, més enllà del suport que exerceix per enfilar-se, té tres tipus d’efectes: els locals, els abdominals i els generals. Jaume Roset els descriu d’aquesta manera en el seu llibre:
Efectes locals
L’escalfament de la musculatura és molt important per millorar-ne l’eficiència i prevenir-ne lesions. Això és degut al fet que l’augment de la temperatura de la musculatura comporta una disminució de la viscositat dels líquids que envolten les fibres musculars i els tendons, un augment de l’arribada de sang als territoris actius i permet que els processos metabòlics es produeixin a un ritme més alt. Però s’ha demostrat que, per aconseguir elevar la temperatura muscular, l’única manera eficaç és mitjançant l’activitat física. Per això, la faixa, per si sola, no tindrà realment una funció d’escalfament de la musculatura; només de la pell. Malgrat això, sí ajudarà a mantenir-la un cop hagi estat escalfada mitjançant exercici. A més, gràcies a la informació suplementària que la pressió de la faixa genera sobre el múscul, millora el to muscular (millora la propiocepció). En resum: amb la faixa els músculs estaran més preparats i protegits per resistir correctament la càrrega, però el seu ús no permet un escalfament previ.
Efectes abdominals
Quan un múscul es contrau augmenta de gruix, i ho fa cap al costat que li ofereix menor resistència. Si hom contrau els músculs abdominals s’adonarà que tendeixen a protrudir cap enfora (desplaçar-se cap endavant, sobresortir dels seus límits normals).
La faixa, pel sol fet de posar-la tibada, ja comprimeix els músculs i les vísceres de l’abdomen i eleva la pressió a dins la panxa. Però, a més, quan es produeix contracció, la faixa només permet que la protusió muscular sigui cap endins i fa augmentar molt més la pressió intraabdominal.
Com més força es faci i com més s’estrenyi la faixa, major serà pressió intraabdominal creada. Si volem augmentar-la encara més cal contraure els músculs del tòrax i el diafragma, com si volguéssim treure aire, mantenint la glotis tancada (maniobra de Valsalva; és la que es realitza en l’esforç de defecació). Així s’elevarà la pressió intratoràcica i, per contigüitat, la intraabdominal. I quina utilitat té la creació d’una pressió intraabdominal i intratoràcica elevada? Se’n poden citar diverses.
En primer lloc, la càrrega que arriba a les espatlles o als braços podrà passar, a part de la columna, a través del tòrax i l’abdomen fins a la pelvis. Aquests compartiments, a l’estar a pressió, esdevenen una nova línia de transmissió de la càrrega. L’abdomen es converteix, a més, en un reforç (com un puntal hidràulic) de la columna, i disminueix la seva mobilitat.
En segon lloc, com que la cavitat abdominal envolta parcialment la columna, la pressió generada a l’abdomen es transmetrà cap als raquis i comprimirà les seves parts toves, sobretot el disc intervertebral. Aquesta estructura és el pont elàstic que, situat entre vèrtebra i vèrtebra, permet la mobilitat de l’esquena. És la part que primer sol patir els excessos de càrrega. El següent esquema mostra com les forces que actuen a la columna tendint a aplanar el disc es veuen compensades per la pressió directa que prové de l’abdomen.
En els castells aixecats per sota, l’esforç sobtat i la posició ajupida amb el maluc flexionat fan incrementar molt més la pressió intraabdominal, amb l’objectiu de compensar l’estrès suplementari que comporten aquests castells. Aquests mecanismes permeten descarregar fins a un 50% la pressió a la columna, protegir-la de les lesions i incrementar la seva capacitat de suportar càrregues.
Efectes generals
L’ús de la faixa pot ocasionar modificacions en dos sentits: en el sistema cardiocirculatori i a nivell del sistema nerviós central.
La sang baixa del cor cap a les cames a través de l’artèria aorta i hi retorna per la vena cava. La pressió que crea la faixa a nivell de l’abdomen comprimeix el fetge, els ronyons, la columna, els intestins i, també, la vena cava i l’artèria aorta. Això dificulta el pas de la sang en els dos sentits fent que el cor li costi més esforç impulsar-la i en rebi menys quantitat. Per sort, l’augment de pressió al tòrax que sol acompanyar l’augment de la pressió abdominal comprimeix el cor i fa que bategui amb més força, i li permet impulsar la sang fins a a les cames.
Per altra banda, l’increment de la pressió arterial que, com hem explicat abans, es donaria en el treball isomètric (sobretot en els castells aixecats per sota), podria posar en risc el sistema nerviós central (cervell i medul·la espinal). Algun vas sanguini, debilitat o alterat per una malaltia latent, podria rebentar-se amb la tensió creada al seu interior i generar una greu hemorràgia. Però sembla que, novament, la faixa té un paper protector. La pressió intraabdominal, a més de comprimir les parts toves i el disc intervetebral, també ho fa sobre el canal vertebral. Aquest és un conducte que passa per dins de les vèrtebres, conté la medul·la espinal i puja fins al crani, comunicant amb el cervell. Per protegir-la, hi ha una funda (les meninges) plena de líquid (líquid cefaloraquidi) que cobreix tant la medul·la com el cervell.
