dissabte, 8 d’agost del 2015

Per què estirem les orelles a algú quan fa anys?



Quants cops us han estirat els vostres familiars o amics les orelles el dia del vostre aniversari i aquestes han acabat vermelles com tomàquets? Mai havíeu pensat el significat d’aquest gest?

Podem saber el motiu d’aquest gest gràcies a unes paraules de Plini:  Est in aure ima memoraiae locus.  Segons els romans, l’orella (exactament el lòbul auricular) era el lloc on residia la memòria. Per tant, el fet d’estirar les orelles quan compleixes anys es feia i es fa perquè d’aquesta manera ens estan recordant el pas del temps i ens fan adonar que el grau de saviesa també és major.

Observaven que la gent gran eren homes i dones savis i que les orelles d’aquests s’anaven fent més llargues amb el transcurs dels anys

Aquesta tradició s’origina amb el propòsit de desitjar a la persona que fa anys, una llarga vida i plena de coneixements.

Informació extreta del web www.curiositats.cat


dissabte, 1 d’agost del 2015

Origen dels colors dels semàfors



Aquest esquema de colors es deriva d’un sistema utilitzat per la indústria del ferrocarril des de la dècada de 1830. En aquest moment, les companyies ferroviàries van desenvolupar un codi de llums per permetre que els enginyers dels trens sabessin quan parar o engegar la maquinària.

Els diferents colors il·luminats representaven diferents accions. Van triar el vermell com a color per a la parada, perquè el vermell ha estat utilitzat durant segles per indicar perill. Per als altres colors, van triar el blanc com a color per engegar i verd com el color de la precaució.

L’elecció d’una llum blanca per engegar va causar molts problemes. Per exemple, un incident el 1914, on una lent vermella va caure, tot deixant la bombeta de llum blanca exposada. Això va acabar amb un accident de tren. Per tant, la indústria del ferrocarril va decidir canviar els colors i utilitzar la llum verda per engegar i van triar la llum groga com a advertència, principalment perquè el color era diferent dels altres dos colors utilitzats.

Però, com i quan van començar a utilitzar aquest sistema a la carretera?

Es pot considerar com a antecedent del semàfor les llums de trànsit que es van instal·lar en l’exterior del parlament britànic de Westminster el 10 de desembre de 1868.
J.P. Knight —enginyer especialista en senyals de ferrocarril— va muntar un dispositiu a imitació dels senyals del ferrocarril per regular el tràfic entre l’avinguda principal i el carrer 105. L’aparell disposava de dos braços mòbils que s’accionaven movent uns cables des d’una torre i emetia un brunzit per fer el pas a un carrer i dos per fer el pas a l’altra. També disposava de dos llums de gas (una vermella i una altra verda) que s’utilitzaven a la nit.

L’aparell no va tenir una llarga existència atès que un desafortunat accident va provocar que el semàfor explotés i matés un policia.

El 4 d’agost del 1914 es va instal·lar el primer semàfor ‘modern’, a Cleveland, a Estats Units. Gestionava el trànsit entre l’avinguda Euclid i el carrer 105 Est. Comptava amb llums vermells i verds, col·locats sobre uns suports amb forma de braç. A més, incorporava un emissor de brunzits, tal com el seu antecessor anglès.

El primer semàfor d’Espanya es va col·locar l’any 1927 a Barcelona, a la cruïlla Balmes-Provença.

Informació extreta del web www.curiositats.cat


dissabte, 25 de juliol del 2015

Els ordinadors perjudiquen la vista?



Les connotacions negatives de la informàtica, en general i en relació amb la vista, ‘són un mite’. Així ho assegura el director mèdic de la corporació oftalmològica Vissum i catedràtic d’Oftalmologia, Jorge Alió. De fet, ‘si alguna cosa ajuden els ordinadors, és a estimular més la visió’, ha afegit.

Alió ha indicat que les noves tecnologies i les seves ‘pantalles de visualització’ s’utilitzen en el tractament i la rehabilitació de l’ull vague en els nens perquè ‘permeten tant la percepció de colors i de formes, com el seguiment de tasques d’una manera molt més controlable’, per la qual cosa ‘certament han suposat un avanç important’. ‘L’important és cuidar d’una bona salut visual per poder gaudir de la tecnologia sense que es ressentin els ulls i sotmetre a revisions als nens a partir dels quatre anys per diagnosticar a temps alteracions com l’ull vague o efectes en la graduació’.

‘No cal tenir por a l’ús d’ordinadors, fins i tot en nens, al contrari, al més aviat possible es vegi exposat a un i als jocs que pot desenvolupar amb ell, millor, si bé cal fer-ho de manera ponderada i equilibrat respecte al conjunt de la seva vida’ conclou Alió.

Pel que fa al temps, moltes persones es queixen que els períodes perllongats davant d’una pantalla els ocasionen mal de cap i dolor d’ulls. Això és perquè quan mirem objectes de molt a prop, els nostres ulls s’acomoden per enfocar-los i això requereix la contracció dels músculs oculars, els quals amb el temps es fatiguen i donen lloc als símptomes que coneixem com la fatiga visual.

Això no vol dir que les pantalles causin un dany permanent, els símptomes es resolen espontàniament quan prenem un descans.

En conclusió, les pantalles de qualsevol dispositiu no fan malbé la nostra visió, però poden ocasionar fatiga visual. S’ha d’ajustar la il·luminació de la pantalla i descansar els ulls breument cada hora, a més de parpellejar contínuament per evitar que els ulls s’assequin. Finalment es recomana anar a l’oftalmòleg almenys una vegada a l’any.


Informació extreta del web www.curiositats.cat


diumenge, 19 de juliol del 2015

Origen del terme “vacuna”



Avui us volem explicar el curiós origen del terme "vacuna", un mot que prové de "vaca" ja que va ser gràcies a la verola que patia aquest animal el que va ajudar a descobrir que inoculant un virus en un organisme s’aconseguia immunitzar-lo contra la malaltia.

Durant l’últim quart del segle XVIII, Edward Jenner va estar exercint com a metge rural al comtat de Gloucester, a l’oest d’Anglaterra. Una labor que sovint el feia visitar a famílies de grangers que contreien diferents malalties pel fet d’estar en contacte amb els animals així com unes altres d’índole víric; però es va adonar que aquelles dones que es dedicaven a munyir vaques s’infectaven amb la verola bovina però no obstant això quedaven immunes a la verola que patien els humans, una cosa que en aquella època era molt comuna que es transmetés amb certa facilitat.

Després de comprovar tot el procés de com les munyidores en contacte amb vaques que patien la verola bovina quedaven inòqües a la malaltia dels humans es va posar a investigar i va realitzar diversos assajos amb un nen de vuit anys al que li va injectar la "verola bovina" publicant el 1798 un informe en el qual determinava que si s’inoculava aquest virus a una persona, aquesta quedava preservada de successius contagis.

Va ser un segle després, al 1881, quan Louis Pasteur va decidir encunyar el terme ‘vaccine’ (vacuna) en honor a Edward Jenner.


Informació extreta del web www.curiositats.cat



dissabte, 18 de juliol del 2015

La vaca més alta del món



Sembla una foto trucada, però no és així. Aquesta imatge simplement il·lustra l’altura de Blosom, la vaca de raça Holstein que a l’agost del 2014 va ser reconeguda pels Rècord Guinness com la més alta del món.

Les seves mesures, des de la pota fins al llom, indicaven que mesurava 1,9 metres.

La seva propietària, la grangera Patty Meads-Hanson, diu que ha tingut l’animal des que era una vedella de vuit setmanes de vida –quan ja a aquesta edat era més alta del normal- i que sempre ha estat tractada com qualsevol altre animal domèstic.
De fet va ser la ‘recepcionista’ oficial del Memory Lane Crafting Retreat, un retir situat en el camp, i sempre era molt afectuosa amb els visitants i fidel a la seva grangera.



Informació extreta del web www.curiositats.cat


divendres, 17 de juliol del 2015

La nit de Sant Joan no és la més curta de l’any



Ho sentirem i ho llegirem un munt de vegades, tant a amics, familiars, coneguts…Però per molt que es digui, la nit de Sant Joan no és la més curta de l’any.

I en qualsevol cas hauríem d’especificar que parlem de la nit més curta en l’hemisferi nord.

La nit més curta de l’any es correspon amb la d’aquell dia en la qual el Sol passa més temps sobre l’horitzó, la qual cosa succeeix al juny en l’hemisferi nord i al desembre en l’hemisferi sud. És el dia del solstici d’estiu, que per convenció marca el principi d’aquesta estació i que si en l’hemisferi nord ocorre al juny en l’hemisferi sud ho fa al desembre.

L’inici de l’estiu, en l’hemisferi nord, pot donar-se, com a màxim, en tres dates diferents del calendari vigent, del 20 al 22 de juny. En 2015, per exemple, es va produir el 21 de juny a les 18:38 segons l’hora d’Europa Central, que és la que s’usa a Espanya, mentre que en 2016 es produirà el 21 de juny a les 00:35.

Al llarg del segle XXI l’estiu –en l’hemisferi nord– s’inicia en els dies 20 o 21 de juny, sent l’inici més matiner del segle el de l’any 2096, doncs ocorrerà a les 8:34 del 20 de juny, i l’inici més tardà el de 2003, doncs l’estiu va entrar a les 21:12 del 21 d’aquell any.

Les variacions d’un any a un altre són degudes a la manera en què encaixa la seqüència d’anys segons el calendari gregorià amb la durada de cada òrbita de la Terra al voltant del Sol, l’any tròpic.

El calendari gregorià, a més de recuperar els 10 dies perduts, ajusta la durada de l’any a 365, 2425 dies i també va canviar la norma dels anys de traspàs, que en lloc de cada quatre anys com en el calendari julià fa que s’exceptuïn els anys múltiples de 100, a excepció dels anys múltiples de 400, que sí són de traspàs.

Així que per això balla una mica la data en la qual cau el principi de l’estiu i la nit més curta de l’any…
Però des que està en ús el calendari gregorià mai serà la nit de Sant Joan, per molt que ens obstinem a dir-ho.

El que sí és cert és que al principi de nostra era, abans que s’apliqués la correcció del calendari gregorià, el solstici d’estiu sí podia caure en el 23, 24, o fins i tot el 25 de juny, d’aquí l’origen de la confusió.

Per cert que és lògic pensar que el dia més llarg de l’any és també el dia en què el Sol surt més ràpid i es posa més tard, però en realitat no és així.
Els nostres rellotges estan ajustats a un dia solar mitjà, però en ser l’òrbita de la Terra el·líptica la seva velocitat va canviant al llarg de l’any, així que hi ha un cert desfasament entre les hores que marca el rellotge i la posició del Sol.

Informació extreta del web www.curiositats.cat


diumenge, 12 de juliol del 2015

De mare només n'hi ha una


Totes les mares són úniques. Només mares i fills ho saben.
El llaç que existeix entre ells és poderós i incomparable, i un nou anunci del fabricador de joies Pandora titulat ‘The Unique Connection’ en demostra l’existència.

En el vídeo, sis mares esperen pacients en una línia mentre que els seus fills, un a un i amb els ulls embenats, es van apropant a elles per tractar d’identificar-les utilitzant únicament el tacte.
La cerca que fa cada petit és completament entendridora, i al final, la reeixida trobada amb les mares fa saltar les llàgrimes a més d’una.





Informació extreta del web www.socpetit.tv