Per què el viatge de tornada sempre és mes curt que el d’anada?

Es denomina l’efecte de viatge de tornada i ens passa una mica a tots: percebem que un viatge o un recorregut de tornada —a casa, per exemple— es fa més curt que el viatge o el recorregut inicial fet cap a un altre lloc, encara que la distància, i fins i tot el temps necessari per cobrir-la, sigui la mateixa.

En els últims anys els investigadors han suggerit que té a veure amb la forma en què experimentem i mesurem el temps a mesura que transcorre, o bé que es deu a la forma en què recordem els viatges una vegada acabats.

La conclusió seria que l’efecte viatge de tornada es produeix en comparar el viatge de retorn amb els records del viatge d’anada.

Una altra teoria sobre aquest tema es basa en la ‘violació de les expectacions’.
En iniciar un viatge sovint les persones són excessivament optimistes respecte a aquest, la qual cosa fa que després es faci més llarg de l’esperat. En el viatge de retorn succeeix el contrari: recorden el viatge d’anada i pensen que encara els queda un llarg viatge de tornada, la qual cosa produeix que després aquest no sembli tan llarg.

Informació exterta del web www.curiositats.cat

Autèntics NYAPS de persones que tant els hi deu fer la seva feina (11, 12 i 13 de 20)

Una rampa per tocar els "coll...", o no?

De rampes n'hi ha de moltes menes, i aquesta és de nivell "expert".

Una "pasarel·la" que en prou feines si hi pot passar algú.

Autèntics NYAPS de persones que tant els hi deu fer la seva feina (8, 9 i 10 de 20)

Què es va posar primer, el ventilador o el projector? (la sort és que mai deu fer calor i no cal engegar el ventilador)

"El rellotge? no cal tocar-lo de lloc. Ja veurà com jo li arreglo ràpid. Ni es notarà"

M'agradaria veure com es neteja el cul el que va penjar el porta-rotllos del paper de water (amb un braç biònic, home!!!!)

Fotografies i informació extretes de "La voz del muro".

Ja pequen ells per tu

Voldries dir-li de tot a algú? Hi ha algú a qui voldries deixar com un drap brut? Et sents malament per això? No ho fas perquè no està bé fer-ho? Creus que fer-ho podria condemnar-te a l'infern? En el vídeo et presenten la solució:

Per què a Catalunya al sandvitx calent de pernil i formatge se li diu 'Bikini'?

La Sala Bikini va obrir les portes l'any 1953 a l'Avinguda Diagonal de Barcelona. La sala va portar moltes novetats a Barcelona. Una d'elles va ser un nou entrepà molt popular a França anomenat Croque Monsieur i que era un entrepà calent de pernil dolç i formatge.

El problema va ser que, en plena època franquista, els anglicismes i gal·licismes estaven mal vistos, el que va portar a la gent que gestionava el negoci en els seus inicis, a anomenar-lo «l'entrepà de la casa».

Afortunadament, la fama de l'«entrepà de la casa» del Bikini va traspassar les parets del local i la gent va començar a demanar-lo fora de la Sala Bikini. I el que es va començar demanant com «l'entrepà que fan al Bikini», va anar evolucionant fins a arribar al «fes-me un Bikini».

És un nom que, bàsicament, se li dóna a Catalunya, ja que a Espanya la forma correcta de demanar-lo és un sandvitx mixt calent.

Informació traduida del castellà i extreta del web blogs.20minutos.es

Autèntics NYAPS de persones que tant els hi deu fer la seva feina (5, 6 i 7 de 20)

Aquesta sèrie va dedicada als minusvàlids amb "superpoders"

Un bon espai reservat pels minusvàlids (el problema és que trinxes el cotxe per entrar i sortir)

Espai reservat pels minusvàlids (els altres si queden tapats que es fotin)

"Em van dir que havia de tenir un water per minusvàlids" i es va quedar tan ampla (que baixin de la cadira de rodes i pugin els graons).

Fotografies i informació extretes de "La voz del muro".

Autèntics NYAPS de persones que tant els hi deu fer la seva feina (3 i 4 de 20)

No cal ser un "llumaneres", però, de veritat és tan complicat muntar bé una tapa de water?

A grans mals (tassa de water massa gran), grans remeis (retallar la porta, i així, a més, hi ha més bona ventilació amb la porta tancada).

Fotografies i informació extretes de "La voz del muro".

Autèntics NYAPS de persones que tant els hi deu fer la seva feina (1 i 2 de 20)

Les persones que van portar a terme aquests "projectes", o millor dit nyaps, que veurem a continuació, s'haurien d'haver llegit algun manual de construcció per saber i sospesar què s'ha de fer i què no s'ha de fer.
En qualsevol cas, les seves incursions en aquest món ens serveixen per passar una estona divertida gràcies a aquests esbojarrats i absurds nyaps.
Aquí va el primer.

Quan el banc se n'enfot de tu...

O quan fa que t'agenollis davant d'ell...

Fotografia i informació extreta de "La voz del muro".

Per què estirem les orelles a algú quan fa anys?

Quants cops us han estirat els vostres familiars o amics les orelles el dia del vostre aniversari i aquestes han acabat vermelles com tomàquets? Mai havíeu pensat el significat d’aquest gest?

Podem saber el motiu d’aquest gest gràcies a unes paraules de Plini:  Est in aure ima memoraiae locus.  Segons els romans, l’orella (exactament el lòbul auricular) era el lloc on residia la memòria. Per tant, el fet d’estirar les orelles quan compleixes anys es feia i es fa perquè d’aquesta manera ens estan recordant el pas del temps i ens fan adonar que el grau de saviesa també és major.

Observaven que la gent gran eren homes i dones savis i que les orelles d’aquests s’anaven fent més llargues amb el transcurs dels anys

Aquesta tradició s’origina amb el propòsit de desitjar a la persona que fa anys, una llarga vida i plena de coneixements.

Informació extreta del web www.curiositats.cat

Sweet California - Wonderwoman feat. Jake Miller (Videoclip Oficial)

Origen dels colors dels semàfors

Aquest esquema de colors es deriva d’un sistema utilitzat per la indústria del ferrocarril des de la dècada de 1830. En aquest moment, les companyies ferroviàries van desenvolupar un codi de llums per permetre que els enginyers dels trens sabessin quan parar o engegar la maquinària.

Els diferents colors il·luminats representaven diferents accions. Van triar el vermell com a color per a la parada, perquè el vermell ha estat utilitzat durant segles per indicar perill. Per als altres colors, van triar el blanc com a color per engegar i verd com el color de la precaució.

L’elecció d’una llum blanca per engegar va causar molts problemes. Per exemple, un incident el 1914, on una lent vermella va caure, tot deixant la bombeta de llum blanca exposada. Això va acabar amb un accident de tren. Per tant, la indústria del ferrocarril va decidir canviar els colors i utilitzar la llum verda per engegar i van triar la llum groga com a advertència, principalment perquè el color era diferent dels altres dos colors utilitzats.

Però, com i quan van començar a utilitzar aquest sistema a la carretera?

Es pot considerar com a antecedent del semàfor les llums de trànsit que es van instal·lar en l’exterior del parlament britànic de Westminster el 10 de desembre de 1868.
J.P. Knight —enginyer especialista en senyals de ferrocarril— va muntar un dispositiu a imitació dels senyals del ferrocarril per regular el tràfic entre l’avinguda principal i el carrer 105. L’aparell disposava de dos braços mòbils que s’accionaven movent uns cables des d’una torre i emetia un brunzit per fer el pas a un carrer i dos per fer el pas a l’altra. També disposava de dos llums de gas (una vermella i una altra verda) que s’utilitzaven a la nit.

L’aparell no va tenir una llarga existència atès que un desafortunat accident va provocar que el semàfor explotés i matés un policia.

El 4 d’agost del 1914 es va instal·lar el primer semàfor ‘modern’, a Cleveland, a Estats Units. Gestionava el trànsit entre l’avinguda Euclid i el carrer 105 Est. Comptava amb llums vermells i verds, col·locats sobre uns suports amb forma de braç. A més, incorporava un emissor de brunzits, tal com el seu antecessor anglès.

El primer semàfor d’Espanya es va col·locar l’any 1927 a Barcelona, a la cruïlla Balmes-Provença.

Informació extreta del web www.curiositats.cat