Es desprenen dues campanes del campanar de l'església de Capellades

Una queda dalt del campanar, i l'altra cau daltabaix i travessa la coberta de l'església.

Del nostre corresponsal a Capellades, en Joan Farigola.

La campana Dorotina al fons del forat que ha fet a la coberta.
(fotografies: Policia Local)

la Sebastiana dalt del campanar
(fotografia: Policial Local)

Avui de matinada, amb un soroll espectacular segons han manifestat els veïns, i per causes que encara es desconeixen, s'han desprès dues de les campanes del campanar de l'església de Santa Maria de Capellades. La més petita (anomenada la Sebastiana, en honor a Sant Sebastià) ha quedat a terra dalt del campanar, però la més gran, la Dorotina (en honor a Santa Dorotea), ha caigut daltabaix i ha travessat la coberta de l'església, quedant clavada davant de l'altar de Santa Llúcia, a tocar dels confessionaris de la part dreta del recinte, i molt a prop del nou orgue que fa poc que es va inaugurar, però que no ha sofert cap dany. Com que els fets han succeït a les 5 de la matinada ningú ha pres mal, perquè l'església estava tancada i a aquelles hores tampoc passava ningú pel carrer on hi ha anat a parar alguna runa de l'esllavissament.

Fins als llocs dels fets s'hi han desplaçat dues unitats dels Bombers, els Mossos d'Esquadra i la policia local, que han acordonat la zona impedint l'accés al carrer del Fossar i a la plaça Verdaguer. Segons manifestaven els veïns "era espectacular, semblava ben bé que hi havia hagut una catàstrofe de dimensions descomunals". També hi han fet via els Serveis Tècnics de l'Ajuntament i els de la Diputació de Barcelona, que seran els encarregats d'investigar les causes d'aquesta esllavissada.

El Sr. Rector de la parròquia de Capellades, en Mn. Josep Lluís Aguilar (visiblement trasbalsat pel que ha succeït), s'ha mostrat molt sorprès pels fets ocorreguts perquè justament feia un mes havien tingut la visita dels Tècnics del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona per analitzar l'estat general de la coberta de l'església, essent un dels punts analitzats el campanar. La visita l'havien fet perquè feia un any que la Diputació havia subvencionat unes obres de condicionament de tota la coberta de l'església que estava molt malmesa. Segons explicava el Mossèn, "els Tècnics van dir que no hi veien cap problema, que estava tot bé". "Gràcies a Déu que ningú a pres mal" repetia el Mossèn.

L'Ill. Sr. Alcalde de Capellades, n'Aleix Auber, ha manifestat que s'està fent tot el possible des dels Serveis Tècnics municipals per valorar el que ha succeït, i per tal que es facin els treballs necessaris que permetin assegurar tots els elements del campanar i la teulada. Segons manifestacions del Sr. Alcalde, "es vol evitar que hi pugui haver nous esllavissaments que malmetin encara més la coberta, i com no per evitar hi pugui haver un accident que afecti algun vianant o feligrès". "Essent les festes que són, l'Equip de govern vol facilitar tan aviat com es pugui, però amb la màxima seguretat, que les capelladines i els capelladins puguin celebrar amb tota la normalitat l'Epifania del Senyor". "Si això no fos possible, el consistori cedirà la sala de La Lliga per fer els actes litúrgics necessaris fins que la seguretat sigui garantida".

A hores d'ara totes les hipòtesis són obertes. El President de l'Associació capelladina dels "Amics de Santa Maria", en Gustau Salvià, ha manifestat que valoraran amb els serveis jurídics de l'associació si presenten una querella contra els Tècnics que van emetre l'informe favorable a l'estat de la coberta i dels accessoris de la mateixa. Segons el President "no és admissible cap negligència en aquestes coses, més quan poden afectar a les vides de les persones". I ha reblat "si es provés que l'incident ha estat un sabotatge, ens personaríem com a acusació particular davant qualsevol querella criminal que es pogués presentar".

A les 9 del matí, i ben acordonada la zona, s'ha obert l'accés a la plaça Verdaguer des del Carrer Major i el Carrer del Pilar. Només queda tancat el pas de la plaça cap al Carrer del Fossar per motius evidents de seguretat. El Regidor de Governació i Urbanisme, en Sergi Pérez, ha manifestat que es trigarà encara dies a obrir el pas de la plaça cap el Fossar, car "es vol tenir la total seguretat que no hi pot haver cap altre tipus d'esllavissada, i que tot el que queda al campanar és segur".

El Regidor de Cultura, n'Àngel Soteras, ha indicat que "l'església de Santa Maria és un edifici declarat bé cultural d'interès local, el que permetrà trobar els recursos necessaris per fer les obres de reparació necessàries, esperem que en un temps raonable".

Capellades encetarà un nou any amb un forat a la teulada i sense campanes, però amb l'esperança que el 2016 serà millor que no pas el que quedarà enrere. "Serà el renaixement de la Sebastiana i la Dorotina" ha dit el Mn. Adolf Pujol, adscrit a la parròquia de Santa Maria.

Redacció Capellades. Joan Farigola.

Human Nature - White Christmas

Quin és l'origen de la nadala "A vint-i-cinc de desembre"?

El famós "fum, fum, fum" no té res a veure amb el foc

“El vint-i-cinc de desembre / fum, fum, fum”… és, sens dubte, la nostra nadala més coneguda, o més ben dit, la més cantada, perquè la descontextualització que ha experimentat amb el temps l’ha convertida en una cançó simpàtica però força surrealista. Què hi fan, si no, barrejats el naixement de Jesús amb un que diu que farà deu mil camades d’un sol bot?

“A vint-i-cinc de desembre” (així, començada amb “a”) és una de les tantes “cançons de les mentides” que es cantaven antigament en festes o reunions familiars desenfadades, i que tenien en comú la referència a personatges respectables fent afirmacions inversemblants com la del majoral (el pastor principal). I el “fum, fum, fum”? Segurament us remet a una llar de foc en ple hivern, no? Doncs no hi té res a veure. Aquí el “fum” és l’imperatiu del verb fúmer, un eufemisme d’allò que els vells del poble van cantar als folkloristes que van recollir la cançó: “fot, fot, fot”, una expressió d’incredulitat davant les mentides que explica la lletra. De fet, aquesta fórmula no és exclusiva d’aquesta cançó, sinó d’altres d’aquest tipus o similars, com la de la majordona petadora: “Ella és bona petadora / fum, fum, fum / (…) mireu-ne la dona porca! / fum, fum, fum”...

Informació extreta del web www.sapiens.cat

LEXU'S - Ara és Nadal

SI ENS VEIESSIS · Nadala de JOAN DAUSÀ amb SARA PI

DISNEY MERRY CHRISTMAS JINGLE BELL ROCK

2015 Johnson Family Dubstep Christmas Light Show

Gent que impressiona (no ho faria ni boig!!!!)

Es pot curar el singlot amb un ensurt?

Per guarir aquesta contracció brusca del diafragma i que incomoda molt a qui en el seu moment la pateix, coneguda comunament com a singlot i que produeix un soroll característic, s’han proposat milers de remeis per allunyar-ho, eliminar-ho o guarir-ho.

Alguns d’ells tan inversemblants com prendre aigua, però del costat contrari del got a l’usual, o deixar de respirar l’estona més llarga possible i fins i tot fins a amarrar-se un llaç vermell en un dit, i el més curiós és que la majoria d’aquests remeis són avalats per defensors entusiastes.

Recerques realitzades sobre casos comprovats indiquen que si un pacient creu fermament que determinat tractament li servirà d’alleujament, el més freqüent és que així sigui. Per això, els metges conclouen que la cura és, en part, psicològica.

No obstant això la creença que més àmpliament s’ha estès, és la que un esglai o ensurt posa fi al molest atac de singlot; però els metges adverteixen que mor molta més gent de l’esglai que del singlot, per la qual cosa aquest remei podria ser pitjor que la malaltia.

El cas més cèlebre de persones amb singlot és el del nord-americà Jack O’Leary qui calcula que entre 1966 i 1986 va singlotar 160 milions de vegades; va provar 60.000 viables solucions, però totes en va. Finalment, desesperat, va resar a Sant Judes Tadeu i el singlot va cessar totalment, assegura O’Leary.

Una altra víctima del singlot va ser Heinz Isecke, de 55 anys d’edat, lampista de professió i que també vivia als Estats Units. L’atac li va durar vuit mesos després de ser intervingut quirúrgicament al novembre de 1973. Molts es van interessar per ell i va rebre suggeriments de tot arreu del món, que va assajar sense èxit. Els doctors, alarmats pel seu debilitament, el van operar de nou, però el singlot va seguir. Heinz, sumit en la desesperació, va beure una barreja d’herbes «secretes», enviada per un desconegut que volia ocultar-se en l’anonimat. La tarda d’aquell mateix dia va desaparèixer el singlot…. Va ser la beguda o la seva fe en ella el que el va curar? Fins ara ningú ho sap.

Informació extreta del web www.curiositats.cat

Una bonica història del "tal faràs, tal trobaràs"

Un dia un home es troba una dona gran al voral d'una carretera. Tot i ser vesprada, amb poca llum, s'adona que la dona necessita ajuda. Llavors atura el seu cotxe davant del Mercedes de la dona per ajudar-la.

Malgrat que l'home somriu, la dona té por. Durant més d'una hora ningú s'ha parat a ajudar-la. Li vol fer mal? L'home no sembla molt de fiar; té pinta de pobre i famolenc.

L'home pot veure la por de la dona reflectit en els seus ulls. Ell sap perfectament el que ella sent. És aquest calfred que només la por pot provocar.
"Per què no s'espera dins el cotxe? hi farà menys fred. Per cert, em dic Bryan Anderson"- li diu.

El cotxe només té una roda punxada, però per a una dona gran és un gran problema. Bryan es posa sota el cotxe per buscar un lloc on col·locar el gat. Aviat ha canviat la roda, tot i que s'ha tacat i les mans li fan mal.

Mentre colla la roda nova, la dona baixa la finestreta i li comença a parlar. Li explica d'on ve i que està de pas. I que no pot estar-li prou agraïda per la seva ajuda. Bryan li somriu i tanca el maleter del cotxe. La dona li pregunta que quant li deu; no li importa la quantitat pensant només en les coses terribles que podrien haver-li passat si en Bryan no hagués parat.

El Bryan no li passa pel cap ni per un moment que la senyora el pagui. Per a ell no ha estat cap feina; només volia ajudar a algú que ho necessitava. I molts n'hi ha hagut que el van ajudar a ell en el passat. Així és com ell ha après a ser i a actuar.

Llavors li diu que si realment vol tornar-li el favor, que ajudi a la propera persona que ho necessiti. "I pensi en mi en fer-ho" afegeix en Bryan. Llavors espera fins que la dona arrenca i marxa. Malgrat ser una nit trista i freda, se sent bé mentre ella desapareix en la foscor.

Uns quilòmetres després la dona albira un petit restaurant. Entra a menjar alguna cosa i a descansar una mica abans de fer l'últim tram del viatge. El restaurant sembla bastant pobre. A fora hi ha dos vells sortidors de gasolina. Tot li resulta una mica estrany. Llavors una cambrera s'aproxima a ella i li porta una tovallola de mà perquè s'assequi la humitat del cabell. La cambrera llueix un somriure constant a la cara, tot i que ja porta tot el dia dreta. Llavors la senyora s'adona que la cambrera està embarassada d'almenys 8 mesos. No obstant això, el seu pesat ventre i els dolors no fan canviar la seva actitud gens ni mica. La senyora es pregunta com algú que tan poc té pot donar-li tant a una estranya com ella. Llavors se'n recorda de'n Bryan.

Quan acaba de menjar, la dona paga amb un bitllet de 100 euros. La cambrera se'n va depressa a canviar el bitllet, però la dona se'n va. Quan la cambrera torna, es pregunta on ha anat la dona. Llavors veu que hi ha alguna cosa escrita en el tovalló. Amb llàgrimes als ulls, llegeix el que la senyora hi havia escrit:

No em deus res. A mi em va passar el mateix que a tu: algú em va ajudar de la mateixa manera que t'ajudo jo ara a tu. Si vols tornar-me el favor, ajuda tu a algú altre que ho necessiti.

Sota el tovalló hi havia 4 bitllets més de 100 euros.

Encara hi ha taules de netejar, plats per rentar i clients per atendre; i la cambrera ho fa tot com cada dia. Quan arriba a casa a la nit i se'n va a dormir, pensa en els diners i les paraules de la senyora. Com podia saber que ella i el seu marit necessitaven diners urgentment? El mes que ve, quan arribi el nadó, serà tot més difícil.

Ella sap que el seu marit se'n preocupa i, estirada al seu costat, li dóna un tendre petó i li xiuxiueja: "Tot anirà bé. T'estimo, Bryan Anderson."

I és que "tal faràs, tal trobaràs" o "allò que sembres, ho acabaràs recollint".

(Història que volta per internet, d'autor desconegut (si més no per mi))