Per guarir aquesta contracció brusca del diafragma i que incomoda molt a qui en el seu moment la pateix, coneguda comunament com a singlot i que produeix un soroll característic, s’han proposat milers de remeis per allunyar-ho, eliminar-ho o guarir-ho.
Alguns d’ells tan inversemblants com prendre aigua, però del costat contrari del got a l’usual, o deixar de respirar l’estona més llarga possible i fins i tot fins a amarrar-se un llaç vermell en un dit, i el més curiós és que la majoria d’aquests remeis són avalats per defensors entusiastes.
Recerques realitzades sobre casos comprovats indiquen que si un pacient creu fermament que determinat tractament li servirà d’alleujament, el més freqüent és que així sigui. Per això, els metges conclouen que la cura és, en part, psicològica.
No obstant això la creença que més àmpliament s’ha estès, és la que un esglai o ensurt posa fi al molest atac de singlot; però els metges adverteixen que mor molta més gent de l’esglai que del singlot, per la qual cosa aquest remei podria ser pitjor que la malaltia.
El cas més cèlebre de persones amb singlot és el del nord-americà Jack O’Leary qui calcula que entre 1966 i 1986 va singlotar 160 milions de vegades; va provar 60.000 viables solucions, però totes en va. Finalment, desesperat, va resar a Sant Judes Tadeu i el singlot va cessar totalment, assegura O’Leary.
Una altra víctima del singlot va ser Heinz Isecke, de 55 anys d’edat, lampista de professió i que també vivia als Estats Units. L’atac li va durar vuit mesos després de ser intervingut quirúrgicament al novembre de 1973. Molts es van interessar per ell i va rebre suggeriments de tot arreu del món, que va assajar sense èxit. Els doctors, alarmats pel seu debilitament, el van operar de nou, però el singlot va seguir. Heinz, sumit en la desesperació, va beure una barreja d’herbes «secretes», enviada per un desconegut que volia ocultar-se en l’anonimat. La tarda d’aquell mateix dia va desaparèixer el singlot…. Va ser la beguda o la seva fe en ella el que el va curar? Fins ara ningú ho sap.
Informació extreta del web www.curiositats.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada