Es desprenen dues campanes del campanar de l'església de Capellades

Una queda dalt del campanar, i l'altra cau daltabaix i travessa la coberta de l'església.

Del nostre corresponsal a Capellades, en Joan Farigola.

La campana Dorotina al fons del forat que ha fet a la coberta.
(fotografies: Policia Local)

la Sebastiana dalt del campanar
(fotografia: Policial Local)

Avui de matinada, amb un soroll espectacular segons han manifestat els veïns, i per causes que encara es desconeixen, s'han desprès dues de les campanes del campanar de l'església de Santa Maria de Capellades. La més petita (anomenada la Sebastiana, en honor a Sant Sebastià) ha quedat a terra dalt del campanar, però la més gran, la Dorotina (en honor a Santa Dorotea), ha caigut daltabaix i ha travessat la coberta de l'església, quedant clavada davant de l'altar de Santa Llúcia, a tocar dels confessionaris de la part dreta del recinte, i molt a prop del nou orgue que fa poc que es va inaugurar, però que no ha sofert cap dany. Com que els fets han succeït a les 5 de la matinada ningú ha pres mal, perquè l'església estava tancada i a aquelles hores tampoc passava ningú pel carrer on hi ha anat a parar alguna runa de l'esllavissament.

Fins als llocs dels fets s'hi han desplaçat dues unitats dels Bombers, els Mossos d'Esquadra i la policia local, que han acordonat la zona impedint l'accés al carrer del Fossar i a la plaça Verdaguer. Segons manifestaven els veïns "era espectacular, semblava ben bé que hi havia hagut una catàstrofe de dimensions descomunals". També hi han fet via els Serveis Tècnics de l'Ajuntament i els de la Diputació de Barcelona, que seran els encarregats d'investigar les causes d'aquesta esllavissada.

El Sr. Rector de la parròquia de Capellades, en Mn. Josep Lluís Aguilar (visiblement trasbalsat pel que ha succeït), s'ha mostrat molt sorprès pels fets ocorreguts perquè justament feia un mes havien tingut la visita dels Tècnics del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona per analitzar l'estat general de la coberta de l'església, essent un dels punts analitzats el campanar. La visita l'havien fet perquè feia un any que la Diputació havia subvencionat unes obres de condicionament de tota la coberta de l'església que estava molt malmesa. Segons explicava el Mossèn, "els Tècnics van dir que no hi veien cap problema, que estava tot bé". "Gràcies a Déu que ningú a pres mal" repetia el Mossèn.

L'Ill. Sr. Alcalde de Capellades, n'Aleix Auber, ha manifestat que s'està fent tot el possible des dels Serveis Tècnics municipals per valorar el que ha succeït, i per tal que es facin els treballs necessaris que permetin assegurar tots els elements del campanar i la teulada. Segons manifestacions del Sr. Alcalde, "es vol evitar que hi pugui haver nous esllavissaments que malmetin encara més la coberta, i com no per evitar hi pugui haver un accident que afecti algun vianant o feligrès". "Essent les festes que són, l'Equip de govern vol facilitar tan aviat com es pugui, però amb la màxima seguretat, que les capelladines i els capelladins puguin celebrar amb tota la normalitat l'Epifania del Senyor". "Si això no fos possible, el consistori cedirà la sala de La Lliga per fer els actes litúrgics necessaris fins que la seguretat sigui garantida".

A hores d'ara totes les hipòtesis són obertes. El President de l'Associació capelladina dels "Amics de Santa Maria", en Gustau Salvià, ha manifestat que valoraran amb els serveis jurídics de l'associació si presenten una querella contra els Tècnics que van emetre l'informe favorable a l'estat de la coberta i dels accessoris de la mateixa. Segons el President "no és admissible cap negligència en aquestes coses, més quan poden afectar a les vides de les persones". I ha reblat "si es provés que l'incident ha estat un sabotatge, ens personaríem com a acusació particular davant qualsevol querella criminal que es pogués presentar".

A les 9 del matí, i ben acordonada la zona, s'ha obert l'accés a la plaça Verdaguer des del Carrer Major i el Carrer del Pilar. Només queda tancat el pas de la plaça cap al Carrer del Fossar per motius evidents de seguretat. El Regidor de Governació i Urbanisme, en Sergi Pérez, ha manifestat que es trigarà encara dies a obrir el pas de la plaça cap el Fossar, car "es vol tenir la total seguretat que no hi pot haver cap altre tipus d'esllavissada, i que tot el que queda al campanar és segur".

El Regidor de Cultura, n'Àngel Soteras, ha indicat que "l'església de Santa Maria és un edifici declarat bé cultural d'interès local, el que permetrà trobar els recursos necessaris per fer les obres de reparació necessàries, esperem que en un temps raonable".

Capellades encetarà un nou any amb un forat a la teulada i sense campanes, però amb l'esperança que el 2016 serà millor que no pas el que quedarà enrere. "Serà el renaixement de la Sebastiana i la Dorotina" ha dit el Mn. Adolf Pujol, adscrit a la parròquia de Santa Maria.

Redacció Capellades. Joan Farigola.

Human Nature - White Christmas

Quin és l'origen de la nadala "A vint-i-cinc de desembre"?

El famós "fum, fum, fum" no té res a veure amb el foc

“El vint-i-cinc de desembre / fum, fum, fum”… és, sens dubte, la nostra nadala més coneguda, o més ben dit, la més cantada, perquè la descontextualització que ha experimentat amb el temps l’ha convertida en una cançó simpàtica però força surrealista. Què hi fan, si no, barrejats el naixement de Jesús amb un que diu que farà deu mil camades d’un sol bot?

“A vint-i-cinc de desembre” (així, començada amb “a”) és una de les tantes “cançons de les mentides” que es cantaven antigament en festes o reunions familiars desenfadades, i que tenien en comú la referència a personatges respectables fent afirmacions inversemblants com la del majoral (el pastor principal). I el “fum, fum, fum”? Segurament us remet a una llar de foc en ple hivern, no? Doncs no hi té res a veure. Aquí el “fum” és l’imperatiu del verb fúmer, un eufemisme d’allò que els vells del poble van cantar als folkloristes que van recollir la cançó: “fot, fot, fot”, una expressió d’incredulitat davant les mentides que explica la lletra. De fet, aquesta fórmula no és exclusiva d’aquesta cançó, sinó d’altres d’aquest tipus o similars, com la de la majordona petadora: “Ella és bona petadora / fum, fum, fum / (…) mireu-ne la dona porca! / fum, fum, fum”...

Informació extreta del web www.sapiens.cat

LEXU'S - Ara és Nadal

SI ENS VEIESSIS · Nadala de JOAN DAUSÀ amb SARA PI

DISNEY MERRY CHRISTMAS JINGLE BELL ROCK

2015 Johnson Family Dubstep Christmas Light Show

Gent que impressiona (no ho faria ni boig!!!!)

Es pot curar el singlot amb un ensurt?

Per guarir aquesta contracció brusca del diafragma i que incomoda molt a qui en el seu moment la pateix, coneguda comunament com a singlot i que produeix un soroll característic, s’han proposat milers de remeis per allunyar-ho, eliminar-ho o guarir-ho.

Alguns d’ells tan inversemblants com prendre aigua, però del costat contrari del got a l’usual, o deixar de respirar l’estona més llarga possible i fins i tot fins a amarrar-se un llaç vermell en un dit, i el més curiós és que la majoria d’aquests remeis són avalats per defensors entusiastes.

Recerques realitzades sobre casos comprovats indiquen que si un pacient creu fermament que determinat tractament li servirà d’alleujament, el més freqüent és que així sigui. Per això, els metges conclouen que la cura és, en part, psicològica.

No obstant això la creença que més àmpliament s’ha estès, és la que un esglai o ensurt posa fi al molest atac de singlot; però els metges adverteixen que mor molta més gent de l’esglai que del singlot, per la qual cosa aquest remei podria ser pitjor que la malaltia.

El cas més cèlebre de persones amb singlot és el del nord-americà Jack O’Leary qui calcula que entre 1966 i 1986 va singlotar 160 milions de vegades; va provar 60.000 viables solucions, però totes en va. Finalment, desesperat, va resar a Sant Judes Tadeu i el singlot va cessar totalment, assegura O’Leary.

Una altra víctima del singlot va ser Heinz Isecke, de 55 anys d’edat, lampista de professió i que també vivia als Estats Units. L’atac li va durar vuit mesos després de ser intervingut quirúrgicament al novembre de 1973. Molts es van interessar per ell i va rebre suggeriments de tot arreu del món, que va assajar sense èxit. Els doctors, alarmats pel seu debilitament, el van operar de nou, però el singlot va seguir. Heinz, sumit en la desesperació, va beure una barreja d’herbes «secretes», enviada per un desconegut que volia ocultar-se en l’anonimat. La tarda d’aquell mateix dia va desaparèixer el singlot…. Va ser la beguda o la seva fe en ella el que el va curar? Fins ara ningú ho sap.

Informació extreta del web www.curiositats.cat

Una bonica història del "tal faràs, tal trobaràs"

Un dia un home es troba una dona gran al voral d'una carretera. Tot i ser vesprada, amb poca llum, s'adona que la dona necessita ajuda. Llavors atura el seu cotxe davant del Mercedes de la dona per ajudar-la.

Malgrat que l'home somriu, la dona té por. Durant més d'una hora ningú s'ha parat a ajudar-la. Li vol fer mal? L'home no sembla molt de fiar; té pinta de pobre i famolenc.

L'home pot veure la por de la dona reflectit en els seus ulls. Ell sap perfectament el que ella sent. És aquest calfred que només la por pot provocar.
"Per què no s'espera dins el cotxe? hi farà menys fred. Per cert, em dic Bryan Anderson"- li diu.

El cotxe només té una roda punxada, però per a una dona gran és un gran problema. Bryan es posa sota el cotxe per buscar un lloc on col·locar el gat. Aviat ha canviat la roda, tot i que s'ha tacat i les mans li fan mal.

Mentre colla la roda nova, la dona baixa la finestreta i li comença a parlar. Li explica d'on ve i que està de pas. I que no pot estar-li prou agraïda per la seva ajuda. Bryan li somriu i tanca el maleter del cotxe. La dona li pregunta que quant li deu; no li importa la quantitat pensant només en les coses terribles que podrien haver-li passat si en Bryan no hagués parat.

El Bryan no li passa pel cap ni per un moment que la senyora el pagui. Per a ell no ha estat cap feina; només volia ajudar a algú que ho necessitava. I molts n'hi ha hagut que el van ajudar a ell en el passat. Així és com ell ha après a ser i a actuar.

Llavors li diu que si realment vol tornar-li el favor, que ajudi a la propera persona que ho necessiti. "I pensi en mi en fer-ho" afegeix en Bryan. Llavors espera fins que la dona arrenca i marxa. Malgrat ser una nit trista i freda, se sent bé mentre ella desapareix en la foscor.

Uns quilòmetres després la dona albira un petit restaurant. Entra a menjar alguna cosa i a descansar una mica abans de fer l'últim tram del viatge. El restaurant sembla bastant pobre. A fora hi ha dos vells sortidors de gasolina. Tot li resulta una mica estrany. Llavors una cambrera s'aproxima a ella i li porta una tovallola de mà perquè s'assequi la humitat del cabell. La cambrera llueix un somriure constant a la cara, tot i que ja porta tot el dia dreta. Llavors la senyora s'adona que la cambrera està embarassada d'almenys 8 mesos. No obstant això, el seu pesat ventre i els dolors no fan canviar la seva actitud gens ni mica. La senyora es pregunta com algú que tan poc té pot donar-li tant a una estranya com ella. Llavors se'n recorda de'n Bryan.

Quan acaba de menjar, la dona paga amb un bitllet de 100 euros. La cambrera se'n va depressa a canviar el bitllet, però la dona se'n va. Quan la cambrera torna, es pregunta on ha anat la dona. Llavors veu que hi ha alguna cosa escrita en el tovalló. Amb llàgrimes als ulls, llegeix el que la senyora hi havia escrit:

No em deus res. A mi em va passar el mateix que a tu: algú em va ajudar de la mateixa manera que t'ajudo jo ara a tu. Si vols tornar-me el favor, ajuda tu a algú altre que ho necessiti.

Sota el tovalló hi havia 4 bitllets més de 100 euros.

Encara hi ha taules de netejar, plats per rentar i clients per atendre; i la cambrera ho fa tot com cada dia. Quan arriba a casa a la nit i se'n va a dormir, pensa en els diners i les paraules de la senyora. Com podia saber que ella i el seu marit necessitaven diners urgentment? El mes que ve, quan arribi el nadó, serà tot més difícil.

Ella sap que el seu marit se'n preocupa i, estirada al seu costat, li dóna un tendre petó i li xiuxiueja: "Tot anirà bé. T'estimo, Bryan Anderson."

I és que "tal faràs, tal trobaràs" o "allò que sembres, ho acabaràs recollint".

(Història que volta per internet, d'autor desconegut (si més no per mi))

Què és el Black Friday?

Es coneix com a Black Friday al dia que marca el començament de la temporada de compres nadalenques als Estats Units. Té lloc un dia després del dia d’Acció de gràcies, que se celebra el quart dijous del mes de novembre.

Alguns atribueixen el nom al fet que en aquest dia comença l’època en la qual els comerços aconsegueixen canviar els nombres vermells per negres.

Uns altres, no obstant això, asseguren que l’adjectiu ‘negre’ té el seu origen en el 19 de novembre de 1975, quan The New York Times va utilitzar per primera vegada l’epítet fent al·lusió al desori del trànsit i el caos que s’havien produït aquell any a la ciutat a causa dels descomptes del dia posterior a ‘Acció de gràcies’.

Bàsicament el Black Friday és un dia en el qual una gran quantitat de botigues llancen grans ofertes i importants descomptes. Una espècie de rebaixes, però molt més concentrades: els negocis espanyols opten per fer-ho o bé en el mateix dia del Black Friday o treure ofertes des de la setmana anterior i allargar-ho fins al dilluns 30, l’anomenat Cyber Monday. A Estats Units aquesta última era una pràctica habitual en anys anteriors, però molts comerciants opten per concentrar-ho tot en el divendres, creant així una major expectació i urgència de compra en el client.

Informació extreta del web www.curiositat.cat

"El ritmo de la Gripe" | o com d'un "problema" en surt una "cançó"

Per què els pets fan mala olor?

Totes les persones es tiren pets o flatulències, algunes més que unes altres, i encara que de vegades puguin passar desapercebuts, unes altres la seva aroma ens condemna a passar vergonya. Hi ha pets que la seva olor pot envair una habitació en un segon i uns altres que amb prou feines fan olor. Avui us volem explicar per què els pets fan mala olor.

Abans de saber per què fan mala olor, seria bo saber, científicament, què és un pet. Un pet, es podria definir com l’emissió de gas a través de l’anus, i que està compost de diversos elements:

nitrogen (59%)
hidrogen (21%)
diòxid de carboni (9%)
oxigen (4%)

La resta es reparteix entre sulfur d’hidrogen, excrement i amoníac. Només les 3 últimes substàncies tenen algun tipus d’olor.

A través d’un pet alliberem aire dels intestins atrapat en el nostre cos, ja sigui pel consum de certs aliments o begudes, gasos en sang o una infecció.

En certs casos, aquest gas que surt disparat del nostre cos és producte d’una reacció entre bacteris i composts presents en l’intestí. Aquest gas surt a pressió a través de l’anus i el seu so es deu a les vibracions que provoca en el recte, a més del seu xoc amb les natges. De mitjana, una persona deixa anar entre 500 i 1500 ml de gas al dia, dividits en 14 pets, no importa el seu sexe.

Per què els pets fan mala olor?

La majoria dels compostos que s’alliberen a través d’un pet són inodors, però l’amoníac, excrement i, sobretot, el sulfur d’hidrogen són els que causen el tan particular olor dels pets. No tots els pets fan mala olor; una persona amb pets particularment desagradables, pot tenir algun problema mèdic o una dieta que influencia les seves ventositats.

Com més aliments rics en sulfur consumeixi una persona, més olorosos seran els seus pets. Entre els aliments que més influeixen hi són el formatge, fesols, ous, ceba i fongs, entre d’altres. Això, es deu al fet que part d’aquests aliments posseeixen composts que l’organisme és incapaç de digerir per complet. Encara que soni estrany, els vegetarians tenen pets més olorosos que la resta.

Altres raons que fan que els pets tinguin mala olor, són intoleràncies a la lactosa, gluten i malalties infeccioses que afecten l’estómac o intestí, ja que aquests bacteris no digerits i que no tenen lloc en el cos, surten dins dels gasos que elimina el cos en forma de pet.


Informació extreta del web www.curiositats.cat

"Així treballa un dement a la SER" diu ell

Anant en bicicleta per la muntanya - Quin mal!!!!

Brace yourself cyclist, this video hurts in every spoke..!

Posted by Bikemap on dilluns, 2 / març / 2015

Hasta los cojones de Frozen | El musical

La nit de la carabassa també és una festa catalana

Tots Sants és una festa que es debat entre dues teories: la conservació d’un ritual que és entès com a tradicional català, la Castanyada, i l’assimilació del Halloween nordamericà. Si bé, la Castanyada es manté a casa nostra i entre les zones més rurals i interiors de Catalunya com a majoritària i institucionalitzada, cal fer notar que, sobretot entre els joves, creix la simpatia per la festa de Halloween, en part gràcies al suport de mitjans de comunicació i el consumisme de la societat.

Però d’on ve aquesta festa? Els Celtes en el mes de Samon celebraven el Samuhin entre l’1 i l’11. (Actualment es pot llegir entre Tots Sants i Sant Martí). Per la festa de Samuhin s’obrien les portes del món, i els avantpassats tornaven a visitar els seus descendents, els quals els obsequiaven per rebre’n la seva benedicció. Va ser l’emperador Lluís el Piadós amb la influència dels bisbes de la Gàl·lia que va proposar celebrar la festa cristiana coincidint amb el Samuhin. Es tractava d’aprofitar un esdeveniment popular per cristianitzar-ne el seu contingut. I així s’ha mantingut fins ara.

A casa nostra, és tradicional encendre foc a la nit de Tots Sants i coure castanyes. D’aquesta festa en diem la Castanyada. També a la castanyada es fan panellets amb una base d’ametlles mòltes i pinyons, però també amb moniatos, patates i darrerament amb xocolata i coco. Aquests panellets, que antigament eren presents o oferts als avantpassats, fan les delícies de grans i petits per a les postres. Els grans solen acompanyar els panellets amb vi dolç (vi bo). També, les castanyes, quan es couen, es reguen amb vi dolç. L’endemà, el dia de Tots Sants, és dia de veneració dels éssers estimats que han traspassat, i per tant, tothom visita el cementiri per a resar i guarnir-ne el record amb flors i rams.

Una altra pràctica més reduïda geogràficament és la carbassa buida amb una espelma flamejant, el que se’n diu vulgarment: fer la por. Aquesta pràctica s’havia fet a les comarques del Ripollès i d’Osona. Era molt extès en les àrees rurals i d’una forma popular, buidar carbasses i exposar-les a les nits amb espelmes als marges de camins, o tant a dins com a fora de les cases. L’objectiu era provocar la por als més innocents. També s’havia fet amb naps. Es buidava el nap, i com en la carbassa, s’hi feia amb l’ajuda d’un ganivet cinc forats a semblança de la cara humana: dos ulls, un nas i una boca desdentegada, o amb dents de serreta. Cal remarcar, que el fet de fer-ho amb naps, relaciona directament aquesta pràctica amb els celtes, ja que és així com originàriament es feia. Per tant, és pot concloure, que a Malla, i a la Plana de Vic, hi ha perviscut pràctiques molt antigues (paganes) de la cultura centreeuropea. De tota manera, ara costa dissociar aquest joc de fer por amb la icona del Halloween entre els més petits i entre els adults, atesa la influència de la televisió. Caldria, però, fer una anàlisi més acurada sobre aquest tema, i incentivar des de les escoles i entitats culturals l’explicació del sentit original de la cara de carbassa o nap amb espelma. Aquesta pràctica és tan nostra com la castanyada.

Pensar que hem importat la moda d’Estats Units és pura ignorància…

El masover de la masia de Can Deu i enginyer tècnic agrícola, David Espejo Fraga, 25, ha muntat, gràcies a Caixa Sabadell, una exposició de 70 carbasses de cinc espècies diferents, la majoria conreuades per ell mateix. Ell mateix explica, en una entrevista, d’on prové la festa d’Halloween:

*Halloween té el mateix orígen que Tots Sants?

-Ja ho diu la paraula. Halloween és All-hallow even, o sia el vespre de tot el sagrat, o sia Tots Sants.

*El vincle carbassa-morts no ve dels americans?

-De cap manera. Va ser l’emigració irlandesa qui la va portar als Estats Units el segle XIX.

*Vé doncs d’aquella època?

-Vé de moltíssim abans. Ja en la cultura celta, molt abans del cristianisme, a molts llocs d’Europa es posava una flama dins un nap o una carbassa recordant els esperits dels familiars morts. I no només a Europa, sinó a Àfrica i Àssia, tots els fruits que poden fer de recipient d’una espelma, esdevenen reservoris d’esperits.

*I aquí?

-A Catalunya sempre s’han foradat carbasses per encabir-hi espelmes en memòria als difunts.

*La nit de Tots Sants?

-Efectivament. De molt antic, la nit de Tots Sants es posava una flama de foc dins una carbassa, o el recipient més modern, un cantir.

*O sia que l’atmòsfera de terror de Port Aventura i la iconografia americana de gats negres, bruixes, assassins i caps tallats, té el seu orígen en els esperits dels morts de la família.

-Els fantasmes, és clar. És la nit que poden tornar a casa aquells que van morir. Per això fins i tot s’els oferien aliments que es posaven davant la carbassa amb flama.

*Se’ls convida a sopar.

-Sí. I si no els donaves menjar l’ànima es podia enfadar i venjar-se de la família. Per cert un dels aliments que se’ls donava era el pa d’ànima, en castellà torta de ánima, que està fet de carbassa! Els forns d’avui en dia encara venen pa d’ànima per Tots Sants.

*Els nens americans que van de casa en casa demanant caramels estan evocant aquella ofrena alimentícia?

-És clar. Aquells nens van disfressats com si ells fossin les ànimes. I també amenacen en fer trapelleries si no els dones menjar. Igual que les ànimes.

Informació extreta del web www.curiositats.cat

La felicitat comença amb un somriure

"No me va el whatsapp" - 3 ous musicals

La bellesa de les cascades

"Enganchadas" | paròdica musical de les Princeses Disney

Tres noies, dins d'un cotxe, ballant!!!

"Adictos al Candy Crush" | El Musical

Curiositats dels esquerrans

Ser esquerrà o destre es determina en part genèticament: es poden calcular –com qui calcula el color d’ulls dels bebès– la probabilitat que els progenitors concebin un descendent amb tendència a ser destre o esquerrà.

Entre la població general el percentatge d’esquerrans és del 10-15% (a Espanya per exemple és del 12%). Si tots dos pares són destres el bebè serà esquerrà amb una probabilitat del 10%. En canvi si tots dos són esquerrans en el 25% dels casos l’infant també serà esquerrana. Curiosament sembla influir lleugerament més el fet que la mare sigui esquerrana, perquè pare esquerrà + mare destra produeix esquerrans en el 17% dels casos però pare destre + mare esquerrana en el 22%.

Una altra curiositat és que existeixen casos de bessons (genèticament idèntics) en els quals un creix sent destre i l’altre sent esquerrà. La qual cosa posa en el seu lloc el valor de la influència ambiental i l’ensinistrament –sense entrar en aquest cas en si això és bo, dolent.

Respecte a per què això és així la teoria es basa en l’equilibri entre els beneficis competitius i cooperatius. Per posar exemple: pot ser un avantatge ser esquerrà en un combat doncs la major part dels contrincants hauran entrenat o tingut experiències prèvies contra destres; enfrontar-se a un esquerrà els suposa un problema o un «factor sorpresa» inesperat amb el qual no hi compten. I pel costat dolent els esquerrans tenen el desavantatge dels accidents i fins i tot de morir-se abans – fa temps es deia que vivien de mitjana 9 anys menys, però després es va veure que era una exageració.

Els destres en canvi tenen altres avantatges; principalment que en viure en una societat cooperativa poden compartir i usar les mateixes eines (ex. tisores, màquines de cosir, armes…) que el 90 per cent dels seus congèneres.

Llavors, si ser esquerrà té aquest avantatge evolutiu… Per què no hi ha més esquerrans? Simplement perquè si n’hi hagués molts, el propi efecte d’escassetat deixaria d’existir. En altres paraules: és una característica peculiar que proporciona ‘certs avantatges’ sempre que estigui limitada a una població petita i estable.

Tot l’anterior explicaria en part –per exemple– per què entre els grans batedors del beisbol gairebé el 50% són esquerrans (esport «de combat» un-contra-un, amb molt «factor sorpresa») mentre que el golf (on bàsicament el jugador competeix amb si mateix) és de tan sols el 4% (potser perquè molts aprenents i futures estrelles fallides no tenen ni tan sols accés a pals per a esquerrans).


Informació extreta del web www.curiositats.cat

Avicii - Trouble (Lyric Video)

Autèntics NYAPS de persones que tant els hi deu fer la seva feina (17, 18, 19 i 20 de 20)

I el banc? A mi m'han dit que posi la barana!!

I si es cala foc? arrenqueu la barana i ja està!! (l'hidrant es de mentida)

I jo quina culpa tinc que hi hagi la columna!! A mi m'han dit que munti els seients.

Si us toca una habitació així, porteu "canyelleres" sobretot per sortir-ne.

Fotografies i informació extretes de "La voz del muro".

La primera urna electoral

Una urna és un recipient temporalment segellat, generalment en forma de cub. Té una ranura estreta situada a la part superior, que és prou llarga com per permetre el pas d’una papereta de vot en unes eleccions. Aquesta ranura, però, impedeix que qualsevol persona pugui tenir accés als vots introduïts fins al tancament del període de votació.

Les urnes electorals van aparèixer per primera vegada a l’Antiga Grècia, el 530 aC. Els governants eren elegits quan en unes tauletes de fustes escrivien un candidat i després tiraven les tauletes en una caixa amb una ranura més grossa i eren dutes a la plaça central, on s’explicaven els vots. La primera aparició del vot en paper va aparèixer a Toledo el 1465, quan va aparèixer la corregiduria, on es van presentar dos corregidors: el Duc de Toledo, Jaime de Montrañón, i el Baró de Ciudad Real, Fernando Riopozuelo. Jaime de Montrañón va rebre 45.952 vots davant dels 30.106 de Fernando Riopozuelo.


Informació extreta del web www.curioitats.cat

Tornar a néixer...

Close Call AND Near Death!! Enjoy :)

Posted by SimplyBhangra.com on diumenge, 20 / juliol / 2014

Per què serveix el telèfon fix avui dia?

Autèntics NYAPS de persones que tant els hi deu fer la seva feina (14, 15 i 16 de 20)

Escales mecàniques per fantasmes (com el que la va posar aquí).

Si no pots atravessar parets, millor puja per les escales normals.

Abans de pujar mira a dalt, no sigui que quan hi arribis no puguis entrar (si no ets un fastama).

No hi ha dubte, al primer pis hi viu un fantasma, que no necessita cap porta per sortir al balcó.

Fotografies i informació extretes de "La voz del muro".

Ser bona persona...

Com i per què es produeixen les cremades solars?

La funció de la melanina —el pigment que dóna color a la pell— és la d’absorbir la radiació ultraviolada per prevenir danys en les cèl·lules. La radiació ultraviolada té la capacitat de penetrar en les cèl·lules de la pell i danyar-les, alterant o destruint el seu ADN.

De manera que quan el teu cos detecta un augment de la radiació solar ultraviolada incrementa la producció de melanina. Ho fa com a mecanisme de protecció. Més exposició a la llum ultraviolada requereix més protecció davant d’aquesta. És a dir, més melanina.

No obstant això, davant una exposició imprevista i perllongada al sol l’increment en la producció de melanina no és prou ràpid com per protegir a la cèl·lules de la pell que poden resultar danyades per la radiació ultraviolada.

I quan això succeeix, quan una cèl·lula detecta que el seu ADN està danyat, inicia per si mateixa un procés anomenat apoptosi, que és la mort o destrucció d’una cèl·lula provocada per ella mateixa en un sacrifici destinat a evitar reproduir-se arrossegant tals danys, la qual cosa podria derivar en el que es coneix com a càncer.

És aleshores quan es produeix el que anomenem habitualment ‘cremada solar’, que és en realitat una resposta del sistema immunitari.

I és la mort d’un munt de cèl·lules de la pell el que veiem i sentim com una cremada solar.

Normalment després d’una cremada solar la pell de reemplaçament és més fosca que la que es va cremar inicialment, com a part del procés de protecció i davant la possibilitat d’una altra exposició imminent al sol que provoqui una altra carnisseria cel·lular.

Informació extreta del web www.curiositats.cat

Per què el viatge de tornada sempre és mes curt que el d’anada?

Es denomina l’efecte de viatge de tornada i ens passa una mica a tots: percebem que un viatge o un recorregut de tornada —a casa, per exemple— es fa més curt que el viatge o el recorregut inicial fet cap a un altre lloc, encara que la distància, i fins i tot el temps necessari per cobrir-la, sigui la mateixa.

En els últims anys els investigadors han suggerit que té a veure amb la forma en què experimentem i mesurem el temps a mesura que transcorre, o bé que es deu a la forma en què recordem els viatges una vegada acabats.

La conclusió seria que l’efecte viatge de tornada es produeix en comparar el viatge de retorn amb els records del viatge d’anada.

Una altra teoria sobre aquest tema es basa en la ‘violació de les expectacions’.
En iniciar un viatge sovint les persones són excessivament optimistes respecte a aquest, la qual cosa fa que després es faci més llarg de l’esperat. En el viatge de retorn succeeix el contrari: recorden el viatge d’anada i pensen que encara els queda un llarg viatge de tornada, la qual cosa produeix que després aquest no sembli tan llarg.

Informació exterta del web www.curiositats.cat

Autèntics NYAPS de persones que tant els hi deu fer la seva feina (11, 12 i 13 de 20)

Una rampa per tocar els "coll...", o no?

De rampes n'hi ha de moltes menes, i aquesta és de nivell "expert".

Una "pasarel·la" que en prou feines si hi pot passar algú.

Autèntics NYAPS de persones que tant els hi deu fer la seva feina (8, 9 i 10 de 20)

Què es va posar primer, el ventilador o el projector? (la sort és que mai deu fer calor i no cal engegar el ventilador)

"El rellotge? no cal tocar-lo de lloc. Ja veurà com jo li arreglo ràpid. Ni es notarà"

M'agradaria veure com es neteja el cul el que va penjar el porta-rotllos del paper de water (amb un braç biònic, home!!!!)

Fotografies i informació extretes de "La voz del muro".

Ja pequen ells per tu

Voldries dir-li de tot a algú? Hi ha algú a qui voldries deixar com un drap brut? Et sents malament per això? No ho fas perquè no està bé fer-ho? Creus que fer-ho podria condemnar-te a l'infern? En el vídeo et presenten la solució:

Per què a Catalunya al sandvitx calent de pernil i formatge se li diu 'Bikini'?

La Sala Bikini va obrir les portes l'any 1953 a l'Avinguda Diagonal de Barcelona. La sala va portar moltes novetats a Barcelona. Una d'elles va ser un nou entrepà molt popular a França anomenat Croque Monsieur i que era un entrepà calent de pernil dolç i formatge.

El problema va ser que, en plena època franquista, els anglicismes i gal·licismes estaven mal vistos, el que va portar a la gent que gestionava el negoci en els seus inicis, a anomenar-lo «l'entrepà de la casa».

Afortunadament, la fama de l'«entrepà de la casa» del Bikini va traspassar les parets del local i la gent va començar a demanar-lo fora de la Sala Bikini. I el que es va començar demanant com «l'entrepà que fan al Bikini», va anar evolucionant fins a arribar al «fes-me un Bikini».

És un nom que, bàsicament, se li dóna a Catalunya, ja que a Espanya la forma correcta de demanar-lo és un sandvitx mixt calent.

Informació traduida del castellà i extreta del web blogs.20minutos.es

Autèntics NYAPS de persones que tant els hi deu fer la seva feina (5, 6 i 7 de 20)

Aquesta sèrie va dedicada als minusvàlids amb "superpoders"

Un bon espai reservat pels minusvàlids (el problema és que trinxes el cotxe per entrar i sortir)

Espai reservat pels minusvàlids (els altres si queden tapats que es fotin)

"Em van dir que havia de tenir un water per minusvàlids" i es va quedar tan ampla (que baixin de la cadira de rodes i pugin els graons).

Fotografies i informació extretes de "La voz del muro".

Autèntics NYAPS de persones que tant els hi deu fer la seva feina (3 i 4 de 20)

No cal ser un "llumaneres", però, de veritat és tan complicat muntar bé una tapa de water?

A grans mals (tassa de water massa gran), grans remeis (retallar la porta, i així, a més, hi ha més bona ventilació amb la porta tancada).

Fotografies i informació extretes de "La voz del muro".

Autèntics NYAPS de persones que tant els hi deu fer la seva feina (1 i 2 de 20)

Les persones que van portar a terme aquests "projectes", o millor dit nyaps, que veurem a continuació, s'haurien d'haver llegit algun manual de construcció per saber i sospesar què s'ha de fer i què no s'ha de fer.
En qualsevol cas, les seves incursions en aquest món ens serveixen per passar una estona divertida gràcies a aquests esbojarrats i absurds nyaps.
Aquí va el primer.

Quan el banc se n'enfot de tu...

O quan fa que t'agenollis davant d'ell...

Fotografia i informació extreta de "La voz del muro".